PORTA A L’ESPERANÇA

Oghosa Ovienriola, addicta al porno des de joveneta assegura “que puc ajudar els altres que estiguin enganxats, parlar del seu problema és la primera passa. L’addicció al sexe per internet és una forma d’addicció sexual i és important tenir una persona amb qui puguis parlar dels teus sentiments”. Per parlar dels problemes s’ha de ser conscient que existeixen. En un context distint al de la pornografia, però serveix. Jesús dirigint-se a un paralític que li han portat perquè el guarís, li diu: “Tingues confiança, fill, et són perdonats els teus pecats” (Mateu 9:2). Aquestes paraules de Jesús van caure malament als escribes que les van sentir considerant-les blasfemes. Jesús que pot llegir els pensaments els va dir: “Per què penseu malament dins dels vostres cors? Què és més fàcil, doncs? Dir: et són perdonats els pecats , o dir: Alça’t i camina? Doncs, a fi que sapigueu que el Fill de l’Home té potestat sobre la terra de perdonar pecats, llavors diu al paralític: Alça’t, pren la teva llitera, i ves-te’n a casa teva. I es va alçar i se’n va anar a casa seva” (vv.4-6).

Una de les característiques que acrediten que Jesús és el Fill de Déu és el poder fer guaricions tangibles i també d’intangibles. Poc després veu a “ Mateu assegut al lloc de la recaptació d’impostos, i li diu: Segueix-me. I es va aixecar, i el va seguir2 (v.9). En agraïment a haver-lo cridat Mateu invita Jesús i els seus deixebles a dinar a casa seva. “I es va esdevenir que mentre Ell era a taula en la cas, heus aquí, van venir molts recaptadors d’impostos i pecadors i es van asseure a taula amb Jesús i els seus deixebles. I en veure-ho els fariseus van dir als seus deixebles: Com és que el vostre Mestre menja amb els cobradors d’impostos i pecadors?  I Jesús ho va sentir i els va dir: Els qui estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts perquè no he vingut a cridar justos, sinó pecadors al penediment” (vv. 10-13). Es podria aplicar perfectament a Mateu, el cobrador d’impostos que va escriure l’evangeli que porta el seu nom, el que li va passar a Zaqueu que també pertanyia al gremi dels cobradors d’impostos. En aquest cas Jesús s’auto invita. Els fariseus com era el seu costum murmuren dient: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un home pecador. Però Zaqueu es va posar dret i va dir al Senyor: Heus aquí, Senyor, dono la meitat de les meves possessions als pobres, i si he defraudat res a algú, li ho retornaré quadruplicat. I Jesús li va dir: Avui ha arribat la salvació en aquesta casa, perquè ell també és un fill  d’Abraham (que pertany al poble de Déu). Perquè el Fill de l’Home (Jesús) ha vingut a cercar i a salvar allò que era perdut” (Lluc 19: 1-10), Tant a Mateu com a Zaqueu Jesús els va salvar de l’amor als diners que és una droga que també mata, però a Raúl Eguía l’ha salvat de la pornografia. Heus aquí el que ens diu: “Des dels cinc anys vaig tenir accés a la pornografia…Penses que la pornografia és innòcua i quedes enganxat. La ciència reconeix avui l’addicció sexual com una de les pitjors. En el meu cas de  casa a fora tot anava bé, una carrera brillant, però era presa d’un gran sofriment. Era un esclau, no podia controlar-me i cada cop necessitava coses més fortes. Fins que vaig plantejar-me seriosament el suïcidi”, Raúl diu “que era casat, però era el meu secret, vivia en la mentida…Jo era un ateu combatiu, sentia un odi visceral contra les religions i contra la vida…Les addiccions creen una ansietat fortíssima i jo era tenebra en plena crisi. Una nit, a punt del suïcidi, vaig cridar: Si existeixes treu-me ara! Em vaig rendir i vaig quedar net de l’addicció en un tancar i obrir d’ulls…Sí, vaig esborrar tot contacte i li ho vaig explicar a la meva dona. Llavors van venir els remordiments de tot el mal que havia fet, i llavors vaig tenir l’experiència de l’amor de Déu, va ser com si em traguessin una llosa…Des de llavors acompanyo a familiars i persones amb addiccions i depressions. Així vaig començar a veure miracle darrere miracle. Persones que experimenten l’amor de Déu i guareixen d’arrel com ocorre en l’Evangeli de Mateu 8, quan el leprós s’acosta a Jesús i li diu: “Vull. Guarit”. El mateix em va ocórrer a mi, però a Nova York en el segle XXI.

Jesús ressuscitat viu. No un Jesús que se’l recorda mort durant Setmana Santa. Un Jesús mort no té poder per guarir. Jesús ressuscitat té poder per a guarir la lepra del cor: sexe, drogues, treball però  en la persona de Raúl guareix l’addicció a la pornografia. Si escoltes el truc i en fas cas Jesús entrarà en el teu cor i gaudiràs de la seva presència alliberadora.

“Déu”, diu Raúl, “acut  sempre i et toca, però la gent no es deixa tocar perquè tenim problemes de rancúnia, de perdó. T’hi  has de lliurar. El cor és una porta que s’obre des de dins. Tot es resumeix en que tothom necessita ser estimat, reconegut, i quan això no es dóna les persones pateixen una i altra vegada. L’experiència de Déu és deixar-se estimar per Ell, així de senzill. Tenim una cuirassa tan enorme que impedeix que ens estimin gratuïtament, i això és el que fa Jesús, s’acosta i et toca, és una experiència tangible, i tu no tens que fer res, només deixar-te estimar, sentir que algú t’escolta”.

Lector, estàs enganxat a alguna addicció? Jesús truca a la porta del teu cor. Obre-la. Deixa’t estimar. Seràs net de l’opressió de l’addicció. La fe és la clau que obre la porta. Si no tens fe clama amb força: “Senyor ajuda la meva incredulitat” (Marc 9:24). A l’instant et sentiràs alliberat de l’addicció. La porta a l’esperança s’ha obert.

Octavi Pereña i Cortina

EL FRAU DE LA IDOLATRIA

El frau de la idolatria ho és per partida doble. Per un costat la idolatria és un engany perquè els qui la promouen entabanen la gent perquè adorin algú que és mort. El culte als morts és radicalment  prohibit en l’Escriptura. L’altre aspecte del frau és el que ha passat a Balbuente, Saragossa on la Taula de la Virgen de los Ángelesk que avui adoren els feligresos és una falsificació ja que va ser substituïda per una altra quan l’any 1947 va ser enviada a un restaurador per reparar-li els desperfectes. “La gent s’ha sentit defraudada i que se’ls ha enganyat durant anys”, ha dit el mossèn. Si l’original ja era un frau perquè volia representar una persona de la que es desconeix l’aspecte que tenia. Si una pintura és obra d’un home ¿com pot tenir capacitat d’escoltar i donar resposta a les pregaries dels seus adoradors? D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol. Ara que se sap l’engany d’allò que adoren, com es deuen sentir els feligresos de Balbuente en assabentar-se del frau?

La Bíblia prohibeix totalment la idolatria. En són molts els textos que la denuncien i les conseqüències adverses de practicar-la. El text bàsic de la denuncia bíblica és: “No et faràs cap estàtua ni cap imatge del que hi ha dalt als cels, ni del que hi ha a baix a la terra ni del que hi ha dins les aigües sota la terra, no et postraràs davant d’ells ni els serviràs, perquè jo el Senyor el teu Déu, sóc un Déu gelós…” (Èxode 20:4,5). Si la Paraula de Déu és tan clara respecte a la idolatria, com és possible que l’Església catòlica no la denunciï sinó que promogui la seva pràctica?

Amb la traducció de la Bíblia a l’alemany de l’original hebreu i grec per Martí Luter, el contingut de la Bíblia es va posar a l’abast del poble senzill. Com una taca d’oli es va escampar arreu d’Europa la traducció de les Escriptures a les diferents llengües vernacles. L’Església catòlica va voler fer front a l’expansió de la Reforma amb la Contrareforma. L’arma que va fer servir la Contrareforma per intentar frenar l’expansió protestant va ser el Concili de Trento. Referint-se  a la idolatria va redactar aquesta perla teològica: “Cal retre honor i veneracions dignes a les imatges, no perquè en elles hi hagi alguna divinitat i virtut que honorar o invocar, sinó solament perquè venerem per elles el que representen. I quan ens llevem el barret o ens agenollem davant seu, adorem el Crist que la imatge representa”. Malgrat aquest raonament per justificar la idolatria, el manament de Déu és clar i contundent: “No et faràs cap estàtua ni cap imatge”. “Sembla clar que el cervell humà sigui procliu a acceptar com a real les idees religioses que ell mateix es crea” (Fernando Requejo). La desobediència a la Paraula de Déu sempre té conseqüències tràgiques.

“Les doctrines sense el fonament de l’Escriptura ni unides amb el pegament de l’Escriptura, per més creïbles i agradables, no tenen cap valor, ni serviran de res als homes. Aquelles esperances de pau i felicitat que no són garantides per la Paraula de Déu no fan sinó enganyar els homes, com una paret que certament està ben arrebossada però mal edificada” (Matthew Henry).

És molt sucosa la denuncia que el salmista fa de la idolatria: “Els ídols de les nacions són plata i or, obra de mas d’home: tenen boca, però no parlen; tenen ulls, però no hi veuen; tenen orelles, però no escolten, tampoc no hi ha alè en la seva boca”                         (Salm 185. 15-17).

La Paraula de Déu ha estat revelada perquè l’home pugui gaudir de les ensenyances divines, no per arraconar-la a les golfes perquè serveixi de pastura a l’arna, i anar pels nostres camins. La desobediència a Déu no li va anar bé a Israel, tampoc li’n va a l’Església. Les corrupcions de l’Església ho manifesten.

“No afegiràs res a les seves paraules: No sigui que et reprengui, i siguis trobat un mentider” (Proverbis 30: 6).

L’Església catòlica posa al mateix nivell de la Paraula de Déu la Tradició extrabíblica. M’equivoco la posa per damunt de l’autoritat de la Bíblia. En certa ocasió uns escribes i fariseus s’acosten a Jesús per queixar-se del suposat comportament indegut dels seus deixebles, dient-li: “ Per què els teus deixebles transgredeixen la tradició dels ancians?” En resposta Jesús els diu: ¿I vosaltres per què transgrediu el manament  de Déu per causa de la vostra tradició?” (Mateu 15: 2,3). Jesús rebla el clau quan els diu a aquells doctors de la Llei que es consideraven infal·libles: “Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honora de llavis, però el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va perquè ensenyen com a doctrines els manaments de l’home” (vv. 7-9). Paraula de Déu.

Octavi Pereña i Cortina

NOTÍCIES FALSES

“La veritat us farà lliures” és el lema del missatge que el papa Francesc  proposa per la 52 Jornada Mundial de les comunicacions socials que es va celebrar el diumenge 13 de maig de 2018. És preocupant que estiguem tan interessats en els mitjans de comunicació que difonen badomeries, falses notícies, “fake news”, l’expressió anglesa que s’ha posat de moda, com si no en tinguéssim de pròpies. Penso que no hem de centrar-nos exclusivament en els mitjans de comunicació com els únics canals pels que circulen els enganys

Abans de continuar voldria fer un aclariment. La frase “la veritat us farà lliures” que tant li agrada al papa Francesc utilitzar i que els bisbes s’encarreguen de difondre verbalment o per escrit, se l’ha tret del seu context immediat. En la farsa de judici que se li va fer a Jesús, Pilat li va preguntar a l’acusat: “Què és la veritat?” (Joan 18:38). Aquesta pregunta la respon Jesús quan va dir: “Jo sóc la Veritat” (Joan 14:6). La Veritat no és una doctrina sinó una Persona. “Jo sóc” és una declaració de divinitat. Jesús és Déu. Fora d’Ell no hi ha Veritat.

Per lluitat contra la difusió de mentides hem de saber quin és el context immediat de “la veritat us farà lliures” (Joan 8:32). Jesús parla de ser enlairat, clara referència a la seva mort de creu. Diu als seus oients: “Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus”. Llavors diu les divulgades paraules que el Papa s’encarrega de difondre de manera incompleta: “I coneixereu la Veritat, i la Veritat us farà lliures” (Joan 8: 31,32). No són veritats opinables les que alliberen l’home. Més endavant Jesús diu: “Per tant, si el Fill us allibera, sereu veritablement lliures” (v. 36), perquè allibera del domini del pecat i de Satanàs.

Per què preocupa la mentida i la seva difusió? Perquè danya, destrueix i mata. Com se la pot combatre eficaçment? Coneixen la Veritat que és Jesús.

Potser el lector s’escandalitzarà. Si està interessat en perdre de vista la mentida ha de conèixer la veritat. Sovint la Veritat no agrada. És el que hi ha. No se la pot tergiversar per no ferir sensibilitats. Sense moure’ns del capítol 8 de Joan Jesús diu als qui disputaven amb Ell: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (v.44).Ja sap el lector perquè la mentida és al món i prolifera tant. No s’ha de confondre ser criatures de Déu amb ser fills de Déu. Segons les Escriptures només son fills de Déu els qui són de la fe en Jesús.  La resta dels humans, com diu Jesús tenim el diable com a pare. Per això la mentida és imparable.

 Relacionat amb el tema que comentem, Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, en el seu escrit “Fake news, veritat i periodisme de pau (La Vanguardia, 6/05/2018), escriu: “Convé reflexionar-hi amb serenor  i reaccionar cadascú des de la seva pròpia responsabilitat…Segurament que l’antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat”. Accepto el repte però substituint “veritat” per “Veritat”, ja que Jesús és la Veritat absoluta que pot purificar l’home del pecat de la mentida.

La societat actual té un problema greu amb la justícia. La cosa no és d’ara. Sempre n’ha tingut. La Bíblia conté moltes referències a la responsabilitat dels jutges de jutjar amb justícia. Ser imparcials a l’hora de dictar sentència. De no rebre suborns que ofusquen la justícia.

El més famós judici “fake” que hi ha hagut en la història ha estat el que va ser sotmès Jesús quan va ser jutjat pel Sanedrí, la màxima autoritat religiosa d’Israel. La sentència condemnatòria estava dictada per endavant. Durant el seu ministeri públic els  sacerdots van intentar matar-lo en diverses ocasions, però imponderables els van frustrar. En el judici s’havien de guardar les formes. Es van buscar testimonis falsos “però els testimoniatges no concordaven” (Marc 14: 56). Vist que les falses acusacions no funcionaven i Jesús no obria la boca el gran sacerdot es dirigeix a l’acusat dient-li: “T’adjuro pel Déu vivent  que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu. Jesús li respon: Tu ho has dit…” (Mateu 26: 63,64). La reacció del gran sacerdot: “Ha blasfemat”. Ja no necessitem testimonis. “És reu de mort” (vv.65,66). Negar la Veritat no fa lliures els jutges que els portea a l’assassinat legal. Quan Jesús va ser portat davant Pilat  el governador romà els va dir: “Voleu que us alliberi el Rei dels jueus? Perquè sabia que era per enveja que els principals sacerdots li havien lliurat” (Marc 15: 9,10). Tot i reconeixent la innocència de Jesús el procurador romà “el va lliurar perquè fos crucificat” (v.15). La mentida no defuig els tribunals de justícia. La parodia del judici de Jesús ha quedat registrada en les pàgines de la Bíblia, entre altres coses, perquè els jutges d’avui no caiguin en la mateixa falòrnia. En el moment en que es vol fomentar les denúncies anònimes per tal de volers assolir fites polítiques,  s’està preparant el terreny per perpetrar els més absurds disbarats jurídics.

El papa Francesc vol que els periodistes siguin curosos a l’hora d’informar. Em sembla que no és massa curós a l’hora de contrastar les seves ensenyances i les de l’Església que presideix perquè no s’ajusten a la Veritat de la Bíblia que és la Paraula de Déu. Si no es pren seriosament ensenyar la Veritat de les Sagrades Escriptures cristianes, com pot demanar als periodistes que no difonguin falses notícies? Veu la brossa en els ulls dels periodistes però no la biga en els propis. Ni l’Església s’ha alliberat el domini del “pare de la mentida”.

Octavi Pereña i Cortina

EL BON PASTOR

“Un conegut psiquiatre barceloní, que vol conservar la identitat en l’anonimat, comentava ahir que s’ha produït un augment notable de les consultes al llarg d’aquesta setmana relacionades amb els efectes de la situació política” (La Vanguardia 8/10/2017). El referèndum de l’1 d’octubre i la violència de la policia han estat un fet puntual en l’increment de les consultes psiquiàtriques, que es poden allargar en el temps a causa de la inestabilitat econòmica, agreujat pel trasllat de seus socials de grans empreses a altres indret de l’Estat, acompanyat tot pel missatge de la por. Però no s’han d’oblidar altres factors que contribueixen a que es dispari l’augment de casos de trastorns mentals que requereixen tractament psicològic. Els atemptats a Barcelona i Cambrils, l’atur, la precarietat laboral, els problemes familiars i altres. En molts casos es requereix de manera continuada tractament psicològic. El milions  d’ansiolítics,  antidepressius, somnífers, indiquen que la societat actual viu en un constant estat de xoc.

Als westerns, les anomenades pel·lícules de l’oest, quan algú mor a trets, a l’enterrament s’acostuma a llegir el salm 23. A causa d’això en són moltes les persones que estan familiaritzades amb aquest text bíblic. El salm comença amb aquests mots: “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. La resta del poema és una exposició d’allò que el Pastor fa en qui el llegeix o l’escolta. Una pregunta als espectadors de pel·lícules de l’oest: ¿Els diu quelcom les paraules del salm? Normalment deixen la mateixa impressió que produeix  llegir o escoltar un poema de Miquel Martí i Pol o de Màrius Torres. La raó és perquè es desconeix qui és “el Senyor (que) és el meu Pastor”. En el moment en que se sap que el Pastor és Jesús, el Bon Pastor que dóna la seva vida per les ovelles, llavors el salm adquireix sentit..

Henry Bosch diu a tots aquells que les circumstàncies són càrregues feixugues: “Si estàs suportant una gran prova d’aflicció, recorda això: Per quest motiu tens a Jesús”. El salm 23 és més que un poema, és una pregària que l’orant adreça a Jesús, que és el seu Pastor que supleix totes les seves necessitats. “De cap manera no et deixaré , i de cap manera no t’abandonaré” (Hebreus 13:4), ha dit el Pastor.

Qui prega al seu Pastor sap amb certesa que “em farà reposar en pastures d’herba tendra, em menarà vora aigües de repòs” (v.2). La vida del creient aquí a la terra no es diferencia en res de la de l’incrèdul. Ambdós caminen per una “vall d’ombra de la mort” (v.4). La diferència es troba en que l’incrèdul no troba ningú en qui pugui descarregar les angoixes de l’ànima que el marceixen. Qui creu en el Pastor pot dir: “Encara que camini en la vall de l’ombra de la mort, no tinc por de cap mal perquè tu ets amb mi. La teva vara i el teu bastó em conforten” (v.4)

El salmista empra un estil bucòlic, metafòric. Cal, doncs, saber traduir el llenguatge simbòlic per aplicar-lo a les persones. El salmista que va escriure el salm que comentem i que va ser rei d’Israel, en a seva adolescència va ser pastor d’ovelles. Trasllada la seva experiència pastoral a la cura que el Pastor té per les seves ovelles. Quan es va presentar al campament  de l’exèrcit d’Israel per portar queviures als seus germans, el rei Saúl li va dir que era massa jove per poder-se enfrontar a Goliat. Per afirmar que sí podia, explica la seva experiència com a pastor d’ovelles: “El teu servent ha pasturat el ramat per al seu pare, i quan venia un lleó o un os que s’enduia un anyell del ramat, llavors sortia darrere d’ell i el colpia, i l’alliberava de la seva boca, si s’aixecava contra mi, llavors l’agafava per la barba, i el colpia i el matava” (1 Samuel 17: 34,35). David actuava com el propietari, no com ”el llogat que no és pastor i que no és propietari de les ovelles i fuig…El llogat fuig perquè és un llogat i tant se li’n dóna les ovelles” (Joan 10: 12,13).

David exposa la seva vida per alliberar l’ovella del lleó o de l’os perquè era un bon pastor, no un llogat. Jesús que és “el Bon Pastor…va posar la seva vida per les ovelles” (Joan 10:11). Si el lector creu en Jesús com el seu Salvador, aquest Jesús és el Bon Pastor que l’ajudarà en totes les situacions de perill.

Reconeixent Jesús com del Bon Pastor, el lector que sofreix li podrà adreçar aquesta pregària: “Oh, Déu, inclina l’oïda a la meva pregària, i no t’amaguis de la meva súplica: escolta’m atentament, i respon-me. Estic neguitós en el meu plany, i m’atordeixo” (Salm 55: 1,2). El mateix salmista afirma: Jo invocaré el Senyor, (el Bon Pastor) i el Senyor em salvarà” (v. 16). Quan es travessa la vall de l’ombra de la mort, sempre, el Bon Pastor vetlla per l’ovella extraviada.

Octavi Pereña i Cortina