ÈTICA PROTESTANT

El prestigiós periodista Josep Cuní des de la tribuna que li atorga el seu programa de televisió “8 al dia” ha insistit en contrastar l’ètica protestant amb la catòlica, considerant aquella  el secret de la prosperitat dels països d’influència predominat protestant. Segons Josep Cuní per a poder sortir de la crisi que ens afecta, no solament econòmica i política, sinó el que és més important: moral i ètica, hem de posar la mirada en el model polític, econòmic, jo hi afegiria i religiós que va néixer de la Reforma  religiosa impulsada per Martí Luter en el segle XVI. El canvi religiós iniciat per Luter i continuat pels altres reformadors que va canviar el mapa polític i econòmic d’Europa que en aquell moment estava basat en les tradicions religioses decadents de l’època sustentades en l’obediència inqüestionable de l’autoritat papal, la Reforma de Luter va alterar el model vigent posant a Déu com a autoritat suprema i en la seva paraula revelada en les ensenyances profètiques i apostòliques conservades en el llibre que anomenem Bíblia.

L’ètica protestant com qualsevol altra activitat humana, pel fet de ser el resultat d’una activitat  humana imperfecta perquè l’ésser humà caigut en el pecat és imperfecte, no ha de ser l’objecte de la nostra obediència incondicional, sinó Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist que en la seva misericòrdia va obrir els ulls de Luter per fer-li veure l’engany de la doctrina catòlica que esclavitzava les persones amb els seus dogmes entre els quals s’hi troba el de la supremacia papal que va culminar amb el dogma de la infal·libilitat en el Concili Vaticà I l’any 1870, que exigeix una obediència absoluta a les seves ensenyances.

Amb Luter, la col·laboració de la impremta que va facilitar la difusió de la Bíblia en llengües vernacles a un preu assequible i la protecció política que va rebre, a Europa li va clarejar un nou dia il·luminat per la llum pura que irradien les pàgines de les Sagrades Escriptures intensificada socialment pel fet que els ciutadans podien beure directament de la  Font l’Aigua de Vida sense necessitat de dependre de les interpretacions que donaven els doctors de la Santa Mare Església  que per cert desconeixien el temor de Déu que és la font de la saviesa.

La Reforma de Luter va desplaçar l’obediència que es donava al papa per posar-la en Déu. De l’esclavatge a la llibertat de Crist. No podem posar els ulls de manera absoluta en l’ètica protestant perquè és un model defectuós. Si copiem quelcom imperfecte la imitació serà més esgarrifosa. Si es vol evitar que la decadència política, econòmic i moral segueixi el seu curs descendent hem de tenir en compte el consell que el rei David va donar al seu fill Salomó perquè d’alguna manera és un símil de l’ètica protestant.

Ens hem apartat de Déu i això té greus conseqüències desagradables. La política i l’economia no es poden regenerar amb lleis de finançament de partits ni de transparència que s’arraconen per indesitjables. La justícia tampoc no es pot regenerar amb jutges injustos. La regeneració política, econòmica i judicial només s’aconseguirà si polítics, banquers, jutges i ciutadans en general tornem a Déu i obeïm els seus manaments. Per això és important saber el consell que el rei David va donar al seu fill Salomó poc abans de morir: “Guarda l’encàrrec del Senyor el teu Déu, caminant en els seus camins, guardant els seus estatuts, els seus manaments i els seus judicis i els seus testimonis, tal com està escrit en la llei de Moisès, a fi que prosperis en tot allò que facis i a tot arreu on vagis” (1 Reis2:3).

En pujar al tron i veient Salomó la magnitud de la seva responsabilitat va demanar a Déu saviesa per governar Israel amb justícia. El Senyor va concedir a Salomó el que li va demanar. Al començament Salomó va ser un rei just però en contreure matrimonis i rodejar-se de concubines que adoraven altres déus el rei va abandonar la seva fidelitat al Senyor. El resultat va ser que es va anar incubant la inestabilitat política amb l’aparició d’adversaris que assetjaven el rei. El més destacat va ser Joroboam que era un membre eminent de l cort reial. Un dia Joroboam es troba en privat amb el profeta Ahihà de Siló que en Nom del Senyor li va dir. “Però jo prendré el reialme de la mà del seu fill i te’l donaré a tu, les deu tribus” (1 Reis 11:35).

A la mort de Salomó i proclamat rei Roboam, Joroboam encapçalant una delegació de les deu tribus es va presentar davant el nou rei per presentar-li una petició: “El teu pare va afeixugar el nostre jou, ara, tu, doncs, alleugereix la dura servitud del teu pare i el jou feixuc que va posar sobre nosaltres, i et servirem” (1 Reis12:4).Roboam amb molt bon criteri va consular als ancians que havien aconsellat el seu pare què havia de fer amb la petició que li havia presentat Joroboam. L’aconsellen: “Si avui et poses al servei d’aquest poble, i el serveixes, i el respons i els parles amb bones paraules, llavors ells et serviran tots els dies” (v.7). El consell prudent que va rebre no el va satisfer. I busca el parer dels seus companys de joventut. En el dia acordat Joroboam es torna a presentar davant el rei per escoltar la resposta reial. Els diu el que els joves li havien aconsellat: “El meu pare va afeixugar el vostre jou, però jo faré encara més feixuc el vostre jou, el meu pare us va castigar amb assots, però jo us castigaré amb escorpins” (v.14). El resultat va ser que deu de les tribus van abandonar el rei i es van constituir en un regne independent.

L’estabilitat i prosperitat dels pobles està estretament unida a la fidelitat al Déu que els engrandeix. El nostre país es troba en una situació de desgavell que no se sap com apedaçar-lo. En el segle XVI Martí Luter va denunciar entre altres dogmes les indulgències del papa que atorgaven favors espirituals a qui les comprava. En el segle XXI el papa Francesc I atorga indulgències als qui segueixin per Twitter el seu viatge a Brasil. Es pot fer el que es vulgui ja que la indulgència del papa l’exonera de culpa. L’ètica protestant basada en la responsabilitat de tots els homes sense distinció social ni racial davant Déu segueix vigent.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

 

 

SABER VIURE

“El dia que te’n vas a una botiga per comprar-li al teu fill alguna cosa perquè se li passi la rebequeria, estàs fomentant el problema”, ha deixat dit José Miguel Bello. El que ens diu aquesta citació és que no s’han de consentir els fils donant-los tot el que demanen  i més del que necessiten. Se’ls ha de fer veure que els seus desigs tenen un límit. Se’ls ha d’ensenyar a viure amb  les circumstàncies que els toquin,siguin plaents o desagradables.

Degut a un sentit equivocat de paternitat s’aplica una educació condescendent que envolta de cotó fluix els fills perquè siguin feliços i la vida amb els seus fiblons no els faci mal. Amb un paternalisme condescendent el que es fa és convertir-los en flors d’hivernacle incapaços de resistir les inclemències que acompanyen la vida: gelades hivernals, sequedats estiuenques. No estan preparats per fer-les front. Quan les glaçades i les sequeres es presenten es troben indefensos sense saber que fer. Sovint agafen la sortida més fàcil que no sempre és la més bona.

Els fills no neixen ensenyats. Se’ls ha d’instruir en els camins de la justícia. A que aprenguin a distingir entre el bé i el mal i es decantin pel bé perquè aquesta decisió, si perseveren en ella els convertirà en homes i dones que podran caminar per la vida amb el cap ben alt, sense por que els acusin d’accions perverses que els puguin fer.

En món en el que els fills viuen està tacat de pecat. Succeeixen coses que fan mal de veritat, no sempre danys físics, sinó emocionals. Sovint se senten enganyats per amics de confiança. Els han traït. Quan això passa es tanquen dintre seu. No dormen. Se’ls veu murris. Capficats. Poden arribar a fer algun disbarat. Com així ho va fer la jove de 16 anys Gabrielle Joseph que es va suïcidar llençant-se des de l’andana de l’estació a la via en el moment que passava el tren. El motiu d’aquesta decisió mortal va ser que un amic seu va cancel·lar la cita d’anar amb ella al cinema. La noia s’havia fet les seves il·lusions i en sentir-se enganyada no va saber conviure amb una circumstància desagradable. Degut a que Gabrielle estudiava per model és molt possible que físicament fos forta, però dèbil emocionalment. La vida és plena de desenganys. Pot ser que els companys d’estudi de Gabrielle, els seus pares i les amistats, es preguntessin: Com és possible que hagi fet això? Si era una noia tan alegre, treia bones notes, estava tan il·lusionada en arribar a ser una topmodel. Això era la part visible de la seva personalitat, la que enlluerna. El seu interior amb els conflictes no resolts que la corsecaven només ho sabia ella. Sabem amagar tant bé les tempestes  que trenquen l’ànima que ni les persones més properes se les poden imaginar!

Per tal d’evitar que infants i adolescents es decideixin per la sortida fàcil dels seus problemes, que no sempre és l’encertada, els pares han de tenir en compte la seva formació espiritual, formació, sigui dit, no es té en compte perquè no se la considera valuosa, però que resulta que és essencial perquè puguin caminar amb serenor per aquest món on hi ha tanta aflicció.

Formació espiritual no consisteix en impartir uns coneixements general de les religions. Això és una finestra oberta al món de la cultura. Formació espiritual, bàsicament consisteix en tenir una relació íntima amb el Creador, el Pare de nostre Senyor Jesucrist. Fruit d’aquesta intimitat, Déu deixa de ser un desconegut de qui se n’ha sentit a parlar, però que no significa res. Quan per la fe en Jesús Déu es fa proper, l’assetjat per conflictes íntims que pertorben la pau de l’ànima pot dirigir-se a aquest Déu personal de qui se n’ha fet amic i pot dir-li: “Mira el meu neguit i la meva fatiga”. La connexió entre la voluntat divina i la humana és el secret de la pau mental. La persona que manté una relació íntima amb el Pare celestial per la fe en el seu Fill Jesucrist li traspassa les càrregues, siguin de l’ordre que siguin, a les espatlles de Jesús amb el resultat que la seva ànima trasbalsada reposa, fet que li permet encarar-se als problemes amb objectivitat i serenor, sense deixar-se arrossegar per les precipitacions que sovint porten a solucions que són pitjors que els mals actuals.

Octavi Pereña i Cortina

 

EL GOVERN DELS INEPTES

Vivim en un país de contradiccions escandaloses. Es posa el crit al cel quan anònimament es crema una bandera espanyola sota l’ardor descontrolada en una manifestació. Es pot dissentir d’una ideologia aliena, però és reprovable qualsevol acte de violència per combatre-la. Però muts a la gàbia quan des de Telemadrid es passa un vídeo on el presentador com si fos un sacerdot oficiant una cerimònia, amb tota parsimònia y acompanyat de paraules menyspreables diu el nom del porc als nacionalistes catalans: “He cremat públicament una estelada testimoniant d’aquesta manera  el meu rebuig, la meva reprovació vers aquest sector de la societat catalana representat per partits com Convergència, com Esquerra, com la Cup que estan portant els catalans a una situació de conflicte”. http://www.youtube.com/watch?v=m_5glBmWjSM&feature=youtu.be La ideologia catalanista és tan respectable com l’espanyolista. Amb el menyspreu i la violència psicològica no es canvien les ideologies que no agraden, tot el contrari es fan més aferrissades. Vídeos con el que Telemadrid   s’ha encarregat de difondre per denigrar un sector dels catalans  i el seu pensar no contribueix gens ni mica a fomentar la bona convivència entre catalans i espanyols. És més, amb fons públics es fomenta l’odi entre catalans i espanyols que sense aquestes intervencions ulraconservadores viuen en perfecta harmonia. “El qui cava un clot hi caurà a dins: i el qui fa rodolar una pedra, li tornarà damunt d’ell” (Proverbis 26:27). S’anuncia l’efecte boomerang. El vídeo és una obra mestra de la imbecil·litat política.

Els 35 anys, si comptem des del 1978, any en que es aprovar la Constitució vigent, no han servit per a fer de la nostra  una democràcia adulta. Des de les Administracions no se l’enforteix amb actituds com la de Telemadrid  i d’altres administracions de l’Estat que més aviat serveixen per retrocedir cap a la Dictadura. La Democràcia es consolida i es perfecciona a base d’usar principis ètics i morals molt estrictes i que són d’obligat compliment per a tothom, principalment pels governants que són els primers obligats a complir escrupolosament aquests principis bàsics per construir un país que tingui futur.

Purificación Pujol Capilla, Dra. en Dret, en el seu llibre Un Divorcio Elegante, diu que el professor italià d’Economia Carlo Maria Cipolla afirma: “No hi ha res pitjor que dependre de les decisions d’un imbècil, les d’aquelles persones que els seus actes acaben per perjudicar-los a ells i a totes les persones que els envolten. En el seu tractat sobre l’estupidesa humana Cipolla   afirma que les persones d’aquest tipus aconsegueixen la perfecció quan el benefici que aconsegueixen és insignificant i el perjudici que causen és irreparable”

Purificación Pujol es fa aquesta pregunta: “Per què existeixen aquests deshonestos imbècils en alts càrrecs? En definitiva, els nostres dirigents són el reflex de la societat en que viuen i, si s’hi amaga en ella un alt índex d’immorals i corruptes, aquest mateix percentatge és el que trobem en els nostres servidors públics”.

Purificación Pujol es pregunta: “Què hem de fer davant d’aquest problema? La clau està en un canvi cultural i, per tant en l’educació. El nostre filòsof Sèneca ja deia: Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes”. Avui se’n parla molt dels filòsofs grecs i romans pel seu concepte ètic que tenien. Del que va sobrada la nostra societat és de valors ètics d’impossible compliment. El que necessita amb urgència és tenir moral, es dir, aquella noció del bé i del mal que guia cadascú individualment i subjectivament per aconseguir el benestar col·lectiu. La moral que dóna noció del bé i del mal no s’assoleix per voluntat pròpia. Es tan feble la voluntat humana! És la conseqüència de l’empelt que l’Esperit Sant fa de la naturalesa divina en el cor humà. La conseqüència d’aquest acte sobrenatural és el constrenyiment a fer el bé que assenyala la Llei de Déu i a refusar el mal que aquesta mateixa Llei condemna.

“Instrueix el noi en el seu camí: i quan sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22:6). Aquest text bíblic és molt semblant al del de Sèneca  citat, però entre els dos hi ha una gran diferència. L’aforisme de Sèneca insta a ensenyar al nen una ètica fruit de la reflexió que serà incapaç de complir quan sigui adult. Proverbis es refereix a ensenyar el nen a caminar en els viaranys de Déu i en la conversió a Crist que per la instrumentalitat de l’Esperit Sant grava en el cor infantil la moral que el convertirà  en un home de bé. Si es dedica a la política actuarà amb la justícia que engrandeix una Nació i la seva presència  contribuirà a fer fugir els ineptes de l’esfera pública.