PRINCIPIS MORALS
Els governants reflecteixen la societat. No
són àngels sants que han baixat del cel per governar les nacions. Són persones
sortides de la massa social i per tant, amb les característiques bones i
dolentes pròpies de una humanitat caiguda en pecat. Això ha fet que la imatge i
semblança de Déu en que ha estat creat
l’ésser humà fa que aquest sigui un ésser moral amb la capacitat de distingir
el bé del mal. Aquest fet l’incapacita de fer completament el bé a
causa del pecat que hi ha en ell. A mesura que deixa de fer el bé per
reemplaçar-.lo pel mal perd la capacitat d’enrogir-se. A aquest estat la Bíblia
l’anomena “tenir un cor de pedra”, cosa que el va insensibilitzant al
comportament immoral. S’hi troba a gust fent el mal. Per això les persones es
van enfonsant més i més en el pou de la maldat fins arribar a cometre malifetes
que repudiem.
Tot segueix igual fins que s’aixeca la llebre.
El Diari Ara és qui l’ha aixecat en posar a l’abast públic l’anomenada
“llicencia per edat” que permet al alguns funcionaris del Parlament seguin
cobrant el sou íntegre sense treballar a partir de certa edat i fins el dia de
la jubilació. Mentre la corrupció segueixi tapada l’intermitent roig que
l’hauria de denunciar segueix desactivat. En el moment que el delicte es
descobreix els infractors de la llei es donen manya per demanar perdó per la
falta descoberta. Si no es descobreix se segueix delinquint.
El salmista escriu: “On aniré lluny del teu
Esperit? ¿I on fugiré de la teva presència? Si pujo al cel tu ets allà; si faig
el meu llit al sepulcre; heus aquí tu també hi ets. Si prenc les ales de
l’alba, i habito a l’extrem del mar, fins allà la teva mà em guiarà, i la teva
dreta m’agafarà. Si jo digués: Indubtablement la tenebra em cobrirà, i la llum
en torn meu serà nit, tampoc la tenebra és fosca per a tu, i la nit brilla com
el dia: per a tu la tenebra és com la llum” (Salm 139: 7-12). Aquest text
tracta de l’omnipresència de Déu, és dir, no hi ha cap lloc per amagat que
sigui que Déu no hi sigui present. Déu inclús coneix els nostres pensaments més
secrets abans que s’hagin convertit en obres visibles. L’omnipresència divina
és la que fa parpellejar l’intermitent roig que ens avisa que ens trobem en
zona de perill. La misericòrdia divina és qui activa l’intermitent roig perquè vol portar-nos al penediment perquè
pugui perdonar els nostres pecats.
L’apòstol Pau abans de la seva conversió a
Crist es trobava enfonsat en el profund de la corrupció moral. Déu en la seva
misericòrdia li va fer parpellejar l’intermitent roig que li va fer exclamar:
“Què vols que faci Senyor”. Escrivint al seu deixeble Timoteu li diu: “I dono
gràcies al qui em va enfortir, a Crist Jesús Senyor nostre, perquè em va
considerar fidel i em va posar en el seu ministeri, encara que abans jo era
blasfem i perseguidor, perquè se’m va tenir misericòrdia perquè ho vaig fer per
ignorància, en la incredulitat” (1 Timoteu 1: 12,13).
Redargüit
de pecat el desvetllat s’identifica amb el salmista: “”Feliç el qui té
perdonada la transgressió, cobert el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no
li compta la iniquitat, i en el seu esperit no hi ha falsedat” (Salm 32: 1, 2).
Abans que l’Esperit Sant li desvetllés la consciència fent-li veure la corrupció existent en el seu
cor, no era conscient del significat que tenien els diversos trastorns
emocionals que el feien malviure. Ara, il·luminada l’ànima per la presència de
Jesús que “és la llum del món”, escriu: “Mentre callava, els meus ossos es
consumien en el meu gemegar tot el dia. Perquè dia i nit la teva mà pesava
damunt meu: la meva vitalitat es tornava en sacades d’estiu” (vv. 3, 4).
Qui
ha estat perdonat per la fe en el Senyor Jesucrist es fa seu el testimoniatge
del salmista: “Vaig declarar el meu pecat davant teu, i no vaig encobrir la
meva iniquitat: Vaig dir: confessaré contra mi les meves transgressions al
Senyor. I tu vas perdonar la iniquitat del meu pecat” (v. 5).
Havent
rebut el salmista el perdó de Déu es troba en condicions de contrastar el
present amb el passat: “Molts són els sofriments del malvat, però la
misericòrdia envolta els qui confien en el Senyor” (v. 10). Quan el salmista és
conscient del perdó de Déu no desitja que el goig que té resti amagat en el seu
cor. Obre els seus llavis per compartir-lo amb tothom: “Alegreu-vos en el Senyor
i exulteu de goig, vosaltres, els justos, i celebreu-ho tots els rectes de cor”
(v. 11).
Abans
de la conversió a Crist les normes morals venien imposades des de fora i era
impossible complir-les. Intentar-ho frustrava. Amb la conversió a Jesús l’Esperit
Sant les grava en el cor. La conseqüència que l’arbre dolent s’hagi fet bo és
que de manera normal doni el fruit que la moral exigeix.
Octavi
Pereña i Cortina