PERDRE LA POR
Esteban Linés entrevista a Kiko Veneno,
cantant i li pregunta: Quins són els temes subjacents a les deu peces de
l’àlbum? L’artista respon: “La por és un
de ben clar. En una canto com Yo quería
ser espanyol, faig referència a algunes companyies de telefonia o de
seguretat que inculquen la por a la gent del carrer perquè gasti. El món es
regeix per aquesta por i també per la incultura que fomenta l’Estat. Aquí el
poder en general i al polític en general, no li interessa fomentar la cultura
perquè és una cosa que fa pensar. Només cal veure a Espanya el panorama amb les
joves generacions que tenen uns interessos culturals més aviat minsos, en bona
mesura perquè l’Estat ni inverteix ni aposta per la cultura”.
Ens podríem donar per satisfets si només fos
l’Estat a qui no li interessa que la població en general i al jovent en concret
siguin incultes. Al cap i a la fi l’abast de les conseqüències d’aquesta
ignorància són finites. Tenen efectes temporals, és cert, però no són
transcendents. El que a mi més em
preocupa és la ignorància que la població en general té de les sagrades
Escriptures cristianes més conegudes com Bíblia.
Per què es dóna una ignorància supina de la
Bíblia en una Espanya catòlica i en una Europa que presumeix de les seves
arrels cristianes? Crec que la causa de la ignorància bíblica en països de
tradició catòlica és a causa que els dirigents eclesiàstics han perdut de vista
l’autoritat suprema de Déu i l’han desplaçat a l’home. La Bíblia ensenya que
l’home és responsable davant Déu dels
seus actes. No s’hi troba cap referència que digui que hagi de respondre davant
l’home del que fa. El tema judicial és una altra qüestió que ara noo ve al cas.
A causa de la degeneració doctrinal que s’ha
anat produint al llarg dels segles Déu ha perdut preeminència i l’home ocupa el
lloc que li pertoca a Ell. L’autoritat indiscutible de la Bíblia que conté tot
el que Déu ha donat a conèixer pel bé temporal i etern de l’home ha estat
substituïda per preceptes humans que Jesús condemna. Déu el Pare, Déu el Fill i
Déu l’Esperit Sant perden preeminència en l’Església per ser substituïda per
l’autoritat humana. Un exemple inequívoc del que dic és que l’Església catòlica
ha usurpat de manera descarada l’autoritat de Déu per desplaçar-la en el papa
convertit en l’autoritat suprema en atribuir-se-li atributs divins. Aquest
sistema de governs eclesiàstic no el contempla la Bíblia. Aquesta alteració de
prioritats té unes conseqüències funestes doncs impedeix que l’Església es
trobi en un estat permanent de reforma perquè no té a la vista els preceptes
divins que no li permeten adormir-se sobre els llorers.
En el moment que l’home usurpa el poder en
l’Església, no l’interessa que els fidels coneguin bé la Bíblia. Fins fa poc la
possessió d’una Bíblia en llengua vernacular contravenint la prohibició
eclesiàstica, l’infractor era reu de mor i els seus béns expropiats deixant la
família en la misèria. Amb els vents democràtics que bufen ja no es pot exercir
un poder absolut. Es permet llegir la Bíblia, donant més importància al Nou
Testament. Això sí, sempre sota l’atenta mirada del Magisteri de l’Església que
talla d’arrel qualsevol dissidència interpretativa que surti de l’oficial.
No. L’Església catòlica no vol que Déu la
governi. No desitja que la Institució s’edifiqui sobre el fon ament de les
ensenyances profètiques i apostòliques sent la pedra de l’angle el mateix
Jesucrist. Vol edificar-la sobre l’autoritat papal. Per això vol conservar en la seva mà el poder de
lligar i deslligar, salvar i condemnar. Per això en lloc de fomentar el temor
de Déu en els feligresos inocula la por en ells. Mentre subsisteixi la por tot
serà lligat i ben lligat. Com l’esclava té els ulls posats en la seva senyora,
els feligresos catòlics els tenen posats en l’Església que s’atribueix el poder
de perdonar o condemnar. Per això del lema de l’Església catòlica: “Fora de
l’Església no hi ha salvació.
En el moment que les persones comencen a
llegir la Bíblia amb esperit crític i es contrasten les seves ensenyances amb
les que ensenya l’Església catòlica, s’inicia el desplaçament de la por a la
Institució al temor del Senyor que és ample en perdonar.
A mesura que es va creixent en el coneixement
espiritual de la Bíblia i es vagi fent més diàfana la faç misericordiosa de
Jesús que no rebutja al pecador que reconeix la seva condició de tal. Arribat a
aquest punt, si el Fill allibera s’és veritablement lliure (Joan 8: 32). Ja no hi ha motiu per tenir por a l’Església
perquè ja no té poder sobre la persona
alliberada per Jesús.
Octavi
Pereña i Cortina