SAVIESA, ON ETS?

On trobar solució als greus problemes d’avui que van des de els micro als macro problemes globals? Mayte Rius en el seu treball Consulteu el filòsof!  Vol donar solució a les preguntes que es plantegen, quan escriu: “Si dubteu entre separar-vos o no, si no sabeu cap a on enfocar la  vostra carrera laboral, si esteu farts de no dormir donant voltes als problemes sense trobar una sortida, si no trobeu motivació en la vida, si teniu dilemes ètics sobre la cura d’un familiar gran, parleu amb un filòsof! Heu llegit bé, amb un filòsof”.

Filosofia és sinònim de saviesa. Hi ha dues maneres d’adquirir saviesa. La Filosofia que estudia el pensament de grans homes i la Teologia que investiga Déu. La Filosofia és l’esforç humà per adquirir la saviesa que li permetrà viure millor, per donar resposta als interrogants que planteja Mayte Rius. La Teologia és la matèria que estudia Déu per tal de voler donar resposta al misteri que l’envolta. La Filosofia com a treball humà que és, el seu abast és molt minso perquè a pesar de l’excel·lència del treball dels grans pensadors el recorregut vers la meta de l’adquisició de saviesa és molt curt. Pel que fa a la Teologia, si és l’home que inicia la investigació de la Divinitat, el resultat és que en lloc d’aportar llum que desvetlli el misteri de Déu aconsegueix obrir interrogants atès que d’entre tants déus que ha descobert, quin és el vertader, perquè per lògica només n’hi ha d’haver un. Com puc saber si el déu escollit és real i no un miratge que m’arrossegui al nihilisme? Tant els estudis filosòfics com els teològics ens porten a un carreró sense sortida: la incertesa.

Brunello Cucinelli, diu: “Resar significa parlar amb tu mateix”. Si parles amb tu mateix el coneixement que adquiriràs no anirà més lluny d’allí on et portin els teus raonaments. No aconseguiràs la saviesa de Déu. La dita d’un desconegut aporta llum al tema que ens preocupa de com adquirir saviesa: “Be, jo no sé com ser savi, però dedico molt temps a la pregària”. Aquesta persona anònima indiscutiblement no parlava amb si mateix perquè si reconeix que no és savi no seria tan estúpid com per anar a buscar la saviesa allí que sap que no hi és.  Per deducció aquest desconegut buscava la saviesa en Déu. Això ens porta a la necessitat de preguntar-nos. On trobar Déu? Els nostres raonaments no ens ajuden a descobrir-lo. Les coses dels homes només les coneix l’esperit de l’home que és dins d’ell mateix, “així també ningú no coneix les coses de Déu sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, a fi que puguem conèixer  les coses que Déu ens ha donat” (1 Corintis 2: 11,12). L’home arriba al convenciment de l’existència de Déu gràcies a l’Esperit Sant que li proporciona aquesta certesa. Amb la possessió de l’Esperit Sant per la fe en el Nom de Jesús el creient és fet fill de Déu per adopció, cosa que li permet anomenar Déu “Abba, Pare” (Gàlates 4: 5,6), expressió aramea amb que un nen familiarment diu pare al seu pare. Déu ha deixat de ser un tema de debat teològic-filosòfic per convertir-se en un coneixement experimental. Havent conegut Déu per experiència s’està en condicions d’anar a buscar la saviesa eterna que és Ell.

El llibre de Proverbis personifica la saviesa divina i, com a Persona que és   fa aquest anunci: “¿No clama la saviesa, i la intel·ligència no proclama la seva veu? (8:1). La Saviesa no proclama el seu missatge al buit on ningú pugui sentir-lo: “A vosaltres, oh homes, clamo i adreço la meva veu als fills del homes” (v.4). “Escolta perquè parlaré coses importants, i obriré els meus llavis per dir coses rectes” (v.6). Segons Déu la saviesa que proclamen els seus llavis “és millor que les perles: i totes les coses desitjables no s’hi poden comparar” (v.11). “El meu fruit és millor que l’or, que l’or refinat. I el seu rèdit millor que la plata escollida” (v.19). “I ara fills, escolteu-me: perquè són feliços els qui guarden els meus camins. Escolteu la instrucció i sigueu savis, i no la ignoreu. Feliç l’home que m’escolta vetllant a les meves portes dia a dia, guardant els llindars de les meves entrades. Perquè el qui em troba, troba la vida, i obté el favor del Senyor” (vv. 2-35).

 En format de paràbola Jesús que és la Saviesa encarnada diu als qui tenen orelles per escoltar: “També el regne dels cels és semblant a un comerciant que buscava bones perles, el qual va trobar una de gran valor, se’n va anar a vendre totes les coses que tenia i la va comprar” (Mateu 13: 45,46). El mercader va invertir en un tresor etern que no podria perdre mai.

L’apòstol Pau que va adquirir saviesa religiosa als peus de Gamaliel, famós erudit del seu temps, quan va trobar la saviesa que és Crist diu del seu abans i del seu present: “Però les coses que m’eren guany, les he considerat pèrdua per causa de Crist. I encara més: considero també que totes les coses  són una pèrdua a causa de l’excel·lència del coneixement de Jesucrist el meu Senyor pel qual vaig perdre totes les coses, i les considero fems, per tal de guanyar Crist” (Filipencs 3: 7,8).

Estant en el coneixement humà, fems; estant en Crist la perla que no té preu.

Octavi Pereña i Cortina

L’ALTRE NADAL

L’altre Nadal és l’eslògan d’un anunci de l’Associació Espanyola de Centres de Jardineria que et recomana  que “visitis el teu centre de jardineria, un lloc on el Nadal és diferent”. Ja es pot imaginar el lector que el que es persegueix és que durant les festes nadalenques es comprin “una infinitat de preciosos detalls curosament escollits, t’estan esperant”. No cal dir que l’anunci va acompanyat d’una nena riallera vestida amb detalls nadalencs que ven felicitat. ¿És així “l’altre Nadal” que se’ns ven? El Nadal sensual que se’ns ofereix fa ¿què “ existeixi  un lloc on el Nadal és un sentiment, l’alegria tingui llum i la bellesa tingui vida”?

“L’altre Nadal” que ha pervertit l’original per la sensualitat que l’acompanya no és capaç de proporcionar la felicitat que la imatge de la nena feliç ven. La llar engalanada de flors que mirar-les és un plaer i la bellesa tingui vida, la taula assortida d’una varietat de productes que només veure’ls ja estimula la sensualitat fartanera. L’ambient nadalenc de “l’Altre Nadal” excita les glàndules cerebrals que segreguen l’ ”hormona de la felicitat”, que no produeix una autèntica felicitat, sinó una sensació d’ella. Els estimulants alcohòlics produeixen una eufòria que momentàniament ens fan oblidar del pare ingressat en una residència, l’atur del fill, la separació de la filla, l’addicció del nebot…”L’Altre Nadal” és una enganyifa que no ens prepara per a fer front a la realitat de la vida. La vida real és tristor, dolor, frustració, desengany i altres menudeses que fan que la vida sigui un fàstic. “L’Altre Nadal” emmascara la realitat però no la fa desaparèixer. Un cop s’han apagat les llums nadalenques, guardats el regals que han estat el goig d’adults i de nins, les deixalles dels suculents àpats i els embolcalls dels regals hagin estat llençats en els contenidors adients, ¿què en queda de “l’Altre Nadal”? Només  un record insatisfactori. ¿Per què no som realistes i ens desfem d’aquest “Altre Nadal i ens proposem seriosament celebrar el Nadal original, l’autèntic, sense aquest, l’altre no existiria, que no es disfressa de Papa Noel, Santa Claus, Mags d’Orient, el que promet i compleix les promeses?

“L’Altre Nadal” disfressat de cristià conta la història d’un nen que desperta sentiments. No ens pegunta perquè fem el que fem. No ens demana cap canvi vital en la nostra manera de viure i pensar. L’únic que vol de nosaltres és que ens ho passem d’allò  més bé. El que celebra “L’altre Nadal” és la història d’un nen màgic que ens omple d’il·lusions. El Nadal original conta la història d’una persona que primer va ser un nadó que va créixer per perdonar els pecats dels homes morint en la creu i que ens crida a seguir-lo i a canviar la manera de viure que tant ens trastoca.

“L’Altre Nadal” inunda carrers i llars de llums que fan desaparèixer la foscor ambiental, però són incapaces de fer desaparèixer la tenebra espiritual que hi ha en l’anima  i que ens fa caminar a les palpentes fent-nos ensopegar en la multitud d’obstacles que es presenten en el camí i que no veiem. Examini’s el lector. ¿Està satisfet amb la seva vida? ¿Li plau la seva vida matrimonial o en parella? ¿S’hi troba bé en el treball? ¿Li plauen les sortides amb els amics? Un rosari d’impertinències fa que la nostra vida sigui avorrida  i sense sentit. No hi trobem satisfacció plena.

Anem al Nadal original, el que no ha estat pervertit per la tradició sensual de l’església, que conta la història d’un infant que va néixer a Betlem de Judea i que va rebre l’adoració d’uns humils pastors i d’uns rics i savis mags vinguts de l’Orient, a qui és dèspota rei Herodes va intentar matar perquè el Nen era el rei dels jueus. Aquest infant es converteix en adult de trenta anys. Al començar el seu ministeri públic i que s’acaba amb la seva mort a la creu, resurrecció i ascensió als cels, l’Escriptura diu d’Ell: “En ell era la vida, i la Vida era la llum dels homes. I la llum resplendeix en la tenebra, i la tenebra no la va comprendre” (Joan 1. 4,3). Trobant-se Jesús en el zenit del seu ministeri confirma el que Joan va dir d’Ell: ”jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8:12). Creure en Jesús, seguir-lo, és caminar sent il·luminat per la Llum de la Vida, la Llum que il·lumina el cor  i que fa desaparèixer les tenebres espirituals arrelades en l’ànima pel pecat d’Adam.  Per què no té sentit la vida? Per què el món es com és? : Injust, immoral, fals i tantes altres coses que fan molt mal? Per que la vida del lector i la del seu entorn són un desastre? Perquè els  manca Jesús que és la Llum de la Vida. En el dia D i l’hora H del calendari diví, en Betlem de Judea, la Vida es va encarnar en “un nadó en bolquers ajagut en la menjadora” (Lluc 2:12). En un somni un àngel li va parlar a Josep, pare potestatiu de Jesús, i li va dir: “No tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1:20,21). Els salvats per Jesucrist caminaran en la Llum de la Vida perquè ha resplendit en els seus cors. El Nadal original ha impactat en ells.

Octavi Pereña i Cortina

FARISEISME RELIGIÓS

Juan Manuel de Prada comença el seu escrit: La prova més dura, així: “Alguns dels meus amics s’han apartat de la pràctica religiosa, o inclús han renegat de l’Església “institucional” perquè han descobert en molts catòlics una inconseqüència fatal entre la fe que asseguren professar i les obres per les que, segons diu l’Evangeli, han de distingir els vertaders deixebles de Jesús” . Aquest comportament impropi que denuncia de Prada té la resposta ràpida de Jesús: “Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fóra millor que li pengessin una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar” (Mateu 18:6).

Jesús distingeix clarament entre fariseus i pecadors. Se l’anomenava “amic dels pecadors”. En el capítol 23 de l`evangeli de Lluc Jesús llença un rosari d’”ais” acusant els fariseus, els escribes i els doctors de la llei d’hipòcrites (vv. 11-48). A nosaltres els cristians del segle XXI també ens alerta de la presència en l’Església de fariseus i d’escribes hipòcrites “semblants a sepulcres emblanquinats que de fora semblen bons, però per dintre són plens d’ossos de mort i de tota brutícia” (Mateu 23: 27).

Entrant Jesús en el temple veu com l’atri dels gentils s’ha convertit en un mercat, monopoli dels sacerdots, per on tots els adoradors hi han de passar per força: per canviar les monedes dels seus països d’origen per la moneda del temple. El canvi era d’usura. Els animals que s’havien de sacrificar havien de portar el segell de garantia que no fossin bèsties tarades, no aptes per a l’ofrena. A més de no reunir la perfecció requerida per la llei, el preu que s’havia de pagar era abusiu. En contemplar Jesús  el mercadeig que es feia en l’atri del temple “va expulsar els que venien i compraven en el temple. I va capgirar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms. I els diu: Està escrit: La meva casa serà anomenada casa de pregària, però vosaltres n’heu fet una cova de lladres” (Mateu 21: 12,13). La santedat del temple s’ha convertit en un mercat afavorit pels sacerdots. Aquest espectacle vergonyós feia perdre la fe de molts que en sentir les paraules de Jesús “s’admiraven del seu ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes” (Mateu 7: 28,29).

En certa ocasió que els deixebles s’havien oblidat d’agafar pans, Jesús els va dir: “Vigileu i guardeu-vos del llevat dels fariseus i els saduceus· (Mateu 16: 5,6). Els deixebles no entenien el significat de les paraules de Jesús relacionant-les amb el pa que es ven en la fleca. Adonant-se Jesús que no havien comprés les seves paraules, els diu: “¿Com és que no enteneu que no us he parlat de pa, sinó de guardar-vos del llevat dels fariseus i saduceus? Llavors van comprendre que no els havia parlat de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i saduceus” (Mateu 16:11,12).

Juan Manuel de Prada contrasta les febleses de la naturalesa humana conseqüència de la nostra condició de pecadors amb el fariseisme, dient. “El fariseu acostuma a ser una persona supèrbia i de cor endurit que es creu invulnerable als paranys del pecat que afligeix la resta dels mortals, i des d’aquesta talaia d’estarrufament construeix una religiositat de pura façana, una espècie de fe dissecada, escleròtica, que acaba convertint-se en impostura”. El fariseisme religiós és pitjor que el polític perquè té que veure amb el destí etern de les persones.

Paraules de Jesús referint-se al final del temps: “I s’aixecaran falsos profetes, i en faran desviar molts” (Mateu 24.11). L’apòstol Pau ens alerta de l’origen dels falsos profetes quan escrivint als cristians de Corint, els diu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11. 13-15).

La manera de desemmascarar els fariseus hipòcrites de l’Església és conèixer la veritat. Els fariseus s’amaguen darrere moltes caretes que s’adapten a les circumstàncies que varien. Només Jesús que és la Veritat i la seva doctrina que és el fonament sobre el que es basteix l’Església les fa caure, posant al descobert la seva traïdoria. “Llavors Jesús deia als qui havien cregut en Ell: Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus: i coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Joan 8. 31,32).

Octavi Pereña i cortina

DESCONCERT

No podem entendre el que passa avui al món si no comprenen el significat dels tres primers capítols de la Bíblia. Salvador Oliva en el seu escrit Adam i Eva que els interpreta des de la incredulitat, acusa Déu de ser el culpable de tot el que ens passa. El comentarista separant el text del seu context immediat, escriu: “Però el més interessant d’aquesta història, crec jo, és que l’arbre de l ciència proporciona coneixement i es veu que a Jahvè no li agradava gaire  que Adam i Eva es fessin gaire savis”.

Crec que per entendre els tres primers capítols de Gènesi hem de tenir present el terme vassallatge que en essència és la protecció que el senyor atorga als seus súbdits a canvi d’obediència. Si aquesta no es fa el senyor té dret a castigar els desobedients. Aquest tipus de relació és la que existeix entre el Creador i les criatures, amb la diferència que la relació de vassallatge entre el Creador i els seus súbdits no està tacada pel pecat. Aquesta és la gran distinció que es dóna amb el vassallatge entre senyors i vassalls afectats pel pecat.

Déu com a creador té dret a imposar les lleis que han de regir entre les criatures i les que s’han de donar entre elles i Déu. La critica que es fa contra Déu és a causa que l’home no reconeix el vassallatge que li deu al Creador. L’apòstol Pau ho exposa en aquests termes: “Oh home, que repliques contra Déu?  ¿dirà potser la terrissa a qui l’ha format: Per què m’has fet així? ¿O és que el terrisser no té potestat sobre el fang, per fer de la mateixa massa de fang un vas per a honra i un altre per a deshonra?” (Romans 9: 20,21).

Quan la terra ja estava preparada per poder rebre l’home Déu el va crear i “el va posar en el jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gènesi 2:15). Les condicions dl jardí een idíl·liques. Tot estava a disposició de l’home, exceptuant que de “l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (v.17). El Terrisser té potestat sobre el vas que ha fet. La prohibició que Déu fa a l’home que no mengi de “l’arbre del coneixement del bé i del mal” ha creat polèmica. El vas discuteix amb el Terrissaire per què m’has fet així. El vassall es rebel·la contra el seu Senyor.

Per creació el Terrissaire té dret d’imposar a l’obra de les seves mans les condicions que han de regular la seva relació: La de l’arbre del coneixement el bé i del mal no en mengis  perquè si ho fas moriràs. La prohibició inclou la capacitat de l’home per decidir el seu futur. L’home no és un robot. Satanàs, posseint una serp s’apropa a Eva i li crea el dubte al dir-li: “No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i el mal” (3:4,5). Fins ara Adam i Eva no s’havien fixat en l’arbre, ara, la dona “va veure que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa” (3:6). A la parella se’ls van obrir els ulls  i es van adonar del lletjos que s’havien convertit i es van fer faldars cosits amb fulles de figuera per amagar la seva lletjor. Se n’avergonyien d’ella.  Per a Salvador Oliva  el que Déu prohibís a Adam i Eva menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal és perquè no li agradava que els seus vassalls fossin savis. Abans de la desobediència només coneixien el bé. Ara coneixen el mal per experiència. Han ampliat el seu coneixement, sí, però no per a bé, sinó per la seva desgràcia, en contra de la seva felicitat.

La ira de déu es va encendre contra els seus vassalls rebels. Però Déu, alhora que és just és misericordiós. Exposa la seva misericòrdia fent-los “túniques de pell per a Adam i la seva dona, i els va vestir” (v.21). Així es va restaurar la comunicació amb el Creador que el pecat havia trencat. Caín que no va acceptar les condicions per rebre el perdó de Déu  es va comportar de la mateixa manera que més tard ho farien els israelites, van trencar el pacte de vassallatge. Déu els va donar lleis perquè les guardessin i van dir que no. La rebel·lia contra Déu va portar Caín a matar el seu germà Abel. I així s’ha continuat fent fins els nostres dies. La rebel·lió contra Déu porta a avançar l’infern a la terra.

De manera privada el vassalls rebels podem recuperar el favor del Senyor si deixem de fer el desentès a les paraules de perdó que van acompanyades de tornar a ser-li obedients. “Dóna’ns auxili per sortir del destret: perquè és inútil la salvació de l’home” (Salm 108: 12). Tornem a Ell i Ell tornarà a nosaltres. Està esperant la nostra resposta per beneir-nos. El nostre destí present i futur depèn de com reaccionem a la seva mà misericordiosa estesa, que el Senyor ofès ofereix als seus vassalls rebels.

Octavi Pereña i Cortina