dilluns, 31 d’agost del 2015


CRISTIANISME I SEXE

La revelació de la identitat de 30 milions d’usuaris d’Ashley Madison, la web que facilita aventures extramatrimonials que va ser  hackeada  per pirates informàtics ha creat inquietud entre els usuaris. És de tots conegut que les infidelitats conjugals són innombrables, però, si es pot, es preferible que es mantinguin en secret. Si les escasses ocasions en que es descobreixen les infidelitats  produeixen un enrenou familiar, què passarà si els noms del milions d’usuaris de la web  Ashley Madison es publiquen? Serà un terratrèmol social de magnitud 6,9 en l’escala  Richter.

Com indica el títol d’aquest escrit no és el meu propòsit tractar  les infidelitats en general, sinó de les que fan els cristians. En el tsunami Ashley Madison apareixen noms d’eminents personatges nord americans que influeixen en la formació ètica cristiana de la societat, els tals s’han apressat a entonar un mea culpa. Si durant anys han estat infidels en secret a les seves esposes i en públic defensaven  els valors de la fe i de la família, ara que s’ha descobert el seu pecat, el seu penediment és legítim posar en dubte que sigui sincer. És quelcom semblant amb el que passa amb els polítics que cuiten a demanar disculpes a la societat quan les seves il·legalitats es fan públiques. Si el seu procedir il·legal no s’hagués descobert seguirien amb les  seves martingales.

La hipocresia, el Senyor Jesús la condemna  de manera contundent. El lector potser ho desconeix, però Jesús desemmascara els fariseus, els religiosos hipòcrites del seu temps amb aquestes dures paraules: “Ai de vosaltres escribes i fariseus   hipòcrites! Perquè netegeu el defora de la copa i del plat, però per dins esteu plens de rapacitat  i d’intemperància. Fariseu cec! Neteja primer el dedins de la copa i del plat, a fi que el seu defora sigui net. Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! Perquè sou semblants als sepulcres emblanquinats que de fora semblen bonics, però per dins són plens d’ossos de morts i de tota brutícia.  Així també vosaltres, de fora sembleu justos als homes, però per dintre sou plens d’hipocresia i d’iniquitat” (Mateu 23: 25-28). ¿Se n’adona el lector que a Jesús no solament li desplau la hipocresia religiosa sinó que la condemna sense dissimulacions?  Intentar tapar la porqueria eclesiàstica només porta a posar-la sota la catifa durant un temps. irremeiablement serà descoberta i la sentencia que dictarà el Senyor de l’Església serà de condemna eterna.

L’apòstol Pau referint-se als falsos pastors que s’infiltraven en les esglésies per predicar un altre evangeli que no es corresponia al revelat per l’Esperit Sant, als cristians que hi havia a Corint, els diu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa  si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres”                          (2 Corintis 11:13-15). L’apòstol Pau com a defensor de la veritat de Déu al denunciar la hipocresia religiosa denuncia el seu origen descobrint que és Satanàs, és el pare de la mentida.

Els hipòcrites religiosos que es cobreixen la faç amb la careta de santedat i pietat adopten l’aspecte de rosegaaltars i, semblant el fum que per molt amagat que estigui tard o d’hora surt a la superfície, la careta de santedat que amaga la perversitat dels qui la porten, si no els la  treu situacions extremes com Ashley Madison que descobreix la farsa, se n’encarregarà el Senyor en el dia final  quan compareixeran davant d’Ell en el judici  i dictarà sentència d’acord amb les seves obres. Les llàgrimes de cocodril no serviran per ablanir la duresa del Jutge i aconseguir la salvació. A partir del decés la porta que dóna accés a la salvació està tancada.

Octavi Pereña i Cortina

 

dilluns, 24 d’agost del 2015


V IGORÈXIA


“La preocupació excessiva per tenir un cos perfecte, aquesta dictadura de la imatge, també és cosa d’homes. O sigui, un problema que ja no s’escriu només en femení” (Cristina Sen). Segons dades de la Fundació Imatge i Autoestima, hi ha un 65% d’adolescents espanyols que es declaren insatisfets amb el seu cos. La causa d’aquesta nombrosa insatisfacció corporal en part és causa de que el cos masculí s’ha vist progressivament exposat a l’opinió pública perquè l’enorme mercat de la bellesa ha creat un ideal masculí en forma de V que és anormal però que es presenta com el model de bellesa ideal. La culpa que s’hagi distorsionat el concepte de bellesa masculina és a causa que les imatges d’aquests cossos “ideals” són el producte de la manipulació fotogràfica de Photoshop que les retoca i poleix. El bombardeig constant  d’aquesta bellesa artificial desperta la insatisfacció en aquells que es miren en aquest mirall i relacionen aquesta imatge artificial amb la masculinitat. L’autoestima i l’estat d’ànim en surten danyats de la comparació, la qual cosa explica la dependència dels insatisfets de l’exercici físic, les moltes hores de gimnàs i el consum de productes proteics i anabolitzants.

L’anorèxia és mes estesa en l’àmbit femení. En el masculí el que preval és la vigorèxia que és una visió distorsionada del propi cos en considerar-lo feble i que cal enfortir-lo costi el que costi. L’ideal estètic de l’home musculat ha estat una constant al llarg de la història. Les obres escultòriques de la Grècia clàssica  en són un bon exemple. Però ara l’adolescència està constantment bombardejada amb les imatges de cossos “perfectes” manipulats amb Photoshop, fet que permet que es multipliquin aquestes insatisfaccions.

De l’anorèxia se n’ha parlat a bastament. La vigorèxia és una paraula d’encuny recent i per tant poc coneguda, però de la que se’n parlarà molt en un futur proper quan es comencin a conèixer  els danys físics i emocionals que produeix l’obsessió pel cos perfecte. Ja hi ha indicis de la preocupació que produeix l’exercici exagerat.

La  vigorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària conseqüència  d’una imatge corporal distorsionada. Normalment afecta els nois que gràcies a la publicitat es veuen massa prims i amb insuficient massa muscular i, en conseqüència realitzen exercici físic de manera continuada i exagerada, rebutgen els aliments grassos i incorporen a la dieta gran quantitat de proteïnes  i hidrats de carboni. Sovint la vigorèxia va associada a l’abús de complexos proteics i anabolitzants derivats de la testosterona, substàncies que poden provocar efectes secundaris importants. El consum d’aquests productes que va en augment a causa que s’incrementa els practicants de la vigorèxia ha obert un mercat negre que genera molts milions de guanys.

La vigorèxia és un trastorn que és el resultat de perseguir un ideal estètic en el que s’hi pensa constantment perquè es dóna una preocupació excessiva pel cos al considerar-lo que no s’ajusta al cànon de bellesa establert per la publicitat tendenciosa i que crea. A més de l’alimentació compulsiva un dels símptomes característics de la vigorèxia és un programa d’entrenament  constant en l’aixecament de pesos amb el propòsit d’engrandir els músculs. Hi ha alguns factors de risc associats a la vigorèxia que contribueixen a promocionar-la: La intimidació i les burles durant l’etapa escolar. No hem d’oblidar l’acarnissament dels infants amb el que és diferent i els desagrada. Com el trastorn ja comença a detectar-te en l’adolescència preocupada per la imatge, els experts consideren que s’ha de començar a treballar amb aquets nois en aquesta etapa de la vida en que la personalitat es troba en procés de formació i que per no haver assolit la maduresa és molt sensible a l’opinió aliena.

La vigorèxia com tots els trastorns compulsius és el resultat d’una psicologia feble a causa de la mancança d’una autèntica espiritualitat. El experts consideren que la prevenció de la vigorèxia cal començar a exercir-la com més aviat millor. Els millors consellers que poen tenir els infants són els pares si aquests són conscients  de la delicada missió d’educar els seus fills. Alguns pares desitjarien que existissin escoles de pares que els ensenyessin a comportar-se com pares responsables. Aquest model d’escola no existeix i no existirà mai perquè esta basada en formació acadèmica que no entra en el cor de la qüestió. La paternitat responsable que sap inculcar en els fills la fermesa de caràcter que no es deixa influenciar per pressions externes que els volen configurar a la imatge canviant de model de moda existent, es forja en la Bíblia que exposa els defectes que traspuen els pares i ajuda a corregir-los. Aquests pares amb les moltes febleses i contradiccions que manifesten no són els models idonis a l’hora d’educar. Però amb la seva fe en l’únic Déu que s’ha manifestat en Jesucrist   els ensenyen a dependre de Déu i no dels homes. En Crist els fills edifiquen les seves vides sobre la Roca que els manté ferms en els contratemps de l’etapa escolar i els immunitza contra els models de bellesa canviants i s’accepten tal com són perquè són la imatge que Déu els ha donat i no cal modificar-la. Els assetjaments verbals i via Internet, els escarnis, no els preocupen perquè estan satisfets amb la imatge que tenen perquè és exclusiva i no clonada com la bellesa que presenta la publicitat.

Octavi Pereña i Cortina

 

dimarts, 18 d’agost del 2015


VACUNA CONTRA LA VIOLÈNCIA


Des de diversos angles persones que reflexionen davant el que ens passa afirmen que som una societat malalta. Ho és perquè les persones que la formem estan malaltes perquè no s’han vacunat contra la malaltia espiritual que causa violència. Amb la mort per diftèria del nen de Girona que no estava vacunat contra aquesta malaltia s’ha obert el debat per convèncer els antivacunes que abandonin la seva postura i passin a eixamplar els partidaris del sí a les vacunes. La eradicació de malalties que eren endèmiques fins fa poc posa de manifest que les vacunes no són tan dolentes com els seus detractors ens volen fer creure.

Pel que fa a la vacunació contra la violència masclista contra la dona, malauradament  encara són majoria els que estan en contra. A diferència de la vacunació contra malalties que afecten la salut del cos que es pot fer obligatòria a tothom per llei, la vacuna contra la violència masclista que és espiritual sempre és optativa. No existeix cap llei que obligui a tota la població a fer-ho. En el passat, el cristianisme, en les seves diverses expressions, ho va intentar obligant a convertir-se en massa a la religió en  les zones on era majoritària. El propòsit va fracassar  perquè l’aparença no és la realitat.  La conversió en massa de les poblacions no significa que les persones haguessin estat vacunades contra el virus que engendra la malaltia social.

La malaltia social es manifesta amb símptomes diversos. Un d’aquests és la violència masclista contra la dona. Una enquesta feta a Austràlia en una mostra de 3000 persones d’entre 12 a 24 anys manifesta que un 25% dels enquestats considera que no és quelcom preocupant que els homes insultin les dones o les assetgin verbalment. Un de cada quatre adolescents creu que el control i el comportament violent contra les dones simbolitza la força masculina.

L’enquesta segueix preguntant: Si creus que Austràlia avança vers una societat en que la dona esperi ser tractada equitativament, reflexiona. Un de cada sis entrevistats pensa que les dones haurien de conèixer el seu lloc i un da cada quatre xicots pensa que és correcte colpejar a la seva amiga si està borratxo. També és molt decebedor saber que més del 25% dels enquestats creu que l’assetjament masculí i la coerció a les dones a fer sexe són pràctiques normals. També és motiu de disconformitat saber que un de cada cinc enquestats creu que si la dona està borratxa o afectada per les drogues en part és responsable si se la viola.

Com el resultat de l’enquesta confirma l’evidència del dia a dia arreu, a la dona no li espera un futur millor si el comportament masculí ver elles no canvia.  Els homes han de canviar la seva manera de pensar vers la dona, això no es produirà si individualment no es converteixen a Crist que és el metge que vacuna contra el pecat i les seves diverses manifestacions, entre les que es troba la violència contra la dona

Es pot legislar. La ciutadania pot manifestar-se. Es poden guardar minuts de silenci acompanyats d’espelmes enceses…Passat l’acte tot segueix igual. Al dia següent els mitjans publicaran un nou cas de violència contra la dona.

 La vacunació contra la diftèria per treure a palestra la mort del nen de Girona és individual i intransferible. Ningú es pot vacunar per encàrrec. Qui vulgui inmmunitzar-se contra la malaltia s’ha arremangar i estirar el braç perquè la infermera li injecti la vacuna que impedirà s’infecti de la malaltia mortal. Qui vulgui eradicar de la seva persona   el virus de la violència masclista contra la dona ha de reconèixer el seu delicte si l’ha comès, o els símptomes que anuncien la  possibilitat de cometre’l: acudits verds, comentaris que ridiculitzen la dona considerant-la un objecte de propietat, rebaixant la seva condició de persona, pensant com els adolescents australians, són evidències de que  de fet es pot arribar a cometre violència masclista contra la dona. L’educació no vacuna contra la violència contra la dona. Si no es dóna la conversió genuïna a Crist tot seguirà igual. Només la fe en Crit canvia el concepte que l’home té de la dona. L’home, diu la Bíblia “doni honor a la dona com a vas mes fràgil” (1 Pere 3:7), i els marits “estimin les pròpies mullers. Qui  estima la seva muller s’estima a sí mateix, perquè mai ningú ha odiat la seva pròpia carn, sinó que l’alimenta i la protegeix” (Efesis 5:28,29. La sang de Crist crea els anticossos que neutralitzen el pecat de considerar la dona com un objecte al que l’home pugui tractar com li doni la gana.

Octavi Pereña i Cortina

 

dilluns, 3 d’agost del 2015


LLEIS QUE ASFIXIEN


Claudette Colvin, de quinze anys, el 2 de març de 1955 asseguda en un autobús es va negar a aixecar-se i cedir el seient que ocupava a un home blanc. Aquesta actitud va ser considerada una violació de la llei local. L’adolescent va ser emmanillada, treta a la força del vehicle i engarjolada. L’1 de desembre del mateix any Rosa Parks també es va negar a cedir el seient que ocupava en l’autobús i no es va retirar a la part posterior del vehicle destinada als negres. Aquesta desobediència la va portar a la presó. El que s’anomena boicot d’autobusos va ser una protesta política i social que va començar l’any 1955 a Montgomery amb la intenció d’oposar-se a la política de segregació racial en el sistema de transport públic. La lluita es va iniciar l’1 de desembre del 1955 i va durar fins el 20 de desembre del 1956 quan la Cort Suprema de Justícia va declarar inconstitucionals les lleis que exigien la segregació en els autobusos de Montgomery.

El dia e la detenció de Rosa Parks la cap del Consell Polític de la Dona Jo Ann Robinson va imprimir i distribuir un fullet que va distribuir entre la comunitat negra de Montgomery, que deia el següent: “Una altra dona ha estat arrestada i empresonada per no voler aixecar-se del seient que ocupava en l’autobús per cedir el lloc a un blanc. És la segona vegada   des de el cas de Claudette Colvin que una dona de color és arrestada per aquest motiu. Això no ha de tornar a passar. La gent de color també té drets i si deixen de fer servir el sistema d’autobusos, el sistema no podrà resistir. Tres quartes parts dels usuaris d’autobús són negres, tot i així som arrestats o hem de viatjar drets encara que hi hagi seient buits davant nostre. De no fer res per tal d’aturar aquests arrestos, continuaran produint-se. La propera vegada podràs ser tu, o la teva filla, o la teva mare. El judici d’aquesta dona serà dilluns. Per això demanem a cada negre que es negui a viatjar en autobús per anar a treballar, ni a la ciutat, ni a l’escola, ni a cap lloc dilluns. Pots faltar al col·legi un dia si no tens altra manera d’anar-hi que no sigui l’autobús. També et pots quedar fora de la ciutat només per un dia. En cas que treballis agafa un taxi o camina. Si us plau, nens i adults, no agafeu l’autobús dilluns”.

En resposta a l’engarjolament de Rosa Parks, Martin Luther King, pastor baptista, poc conegut en aquell època va prendre la direcció de la protesta contra els autobusos de Montgomery. A la casa de Luther King li van calar foc. Després de l’atac Luther King es va adreçar a unes 300 persones que s’havien reunit davant de l’habitatge cremat per donar-li suport, dient-los: “Si tenim armes, deixem-les a casa, si no en tenim, si us plau no intentin obtenir-ne. No podem resoldre el problema mitjanant la violència per represàlies. Ens hem d’encarar a la violència amb la no violència. Recordeu les paraules de Jesús: “qui viu per l’espasa, morirà per l’espasa”. Hem d’estimar els nostres germans blancs, sense importat el que ens facin. Els hem de fer saber que els estimem. Jesús encara demana a crits les paraules que ressonen al llarg dels segles: “Estimeu els vostres enemics, beneïu els que us maleeixen, feu bé als qui us odien, i pregueu pels qui us ultratgen i persegueixen”. Això és pel que heu de viure. Ens hem d’encarar a l’odi amb amor. Recordeu, si se’m deté, el moviment no s’aturarà perquè Déu és amb el moviment. Aneu-vos-en a les vostres llars amb aquesta fe elogiosa i aquesta seguretat radiant”.

El moviment pels drets civils als Estats Units és instructiu pel que fa les lleis injustes allí on s’apliquen. Les amenaces d’aplicar articles restrictius de la Constitució, d’immobilisme polític de no voler corregir el text legal que s’ha convertit en una llei mordassa  que pretén restringir les llibertats ciutadanes no podrà resistir la pressió popular creixent que vol viure d’una altra manera. L’obstinació de la caspa política de no adonar-se que la Constitució vigent és anacrònica i que li cal fer una reforma total per adaptar-se a la realitat social actual, li ha fet dir a Javier Fernández, president d’Astúries: La Constitució no pot ser una mòmia venerable i inútil com una suposada relíquia incorrupta”. Referint-se a la situació catalana el mateix Fernández diu: “ La poderosa narrativa amb que es desafia l’Estat no es venç únicament amb la legalitat: precisa també fer el que mai hem fet en el passat: en lloc de trencar: reformar”. Si els polític actuals són incapaços de moure fitxa i activar seriosament la reforma constitucional en vindran uns altres que influïts per l’aire fresc que es comença a respirar al carrer s’hi avindran a fer-ho. El patiment estèril ocasionat per l’obcecació desapareixerà i les aigües braves i fangoses que amenacen la convivència social donaran pas a les tranquil·les  que aportaran felicitat.

Octavi Pereña i cortina