ATURA’T A PENSAR

“No som conscients de la pressió sota la qual vivim fins que el nostre cos diu prou” (Kore Catabrana, directora de l’Institut de l’Estrés).

En el nostre panell de comandament s’encén el llum roig que ens alerta que quelcom no funciona bé. Avui amb l’ateisme imperant, quan parpelleja el llum roig anem a corre cuita  al psicòleg o al psiquiatre perquè tracti el trastorn mental que patim i ens recepti la pastilla de la felicitat perquè esborri el dolor de l’ànima que no ens deixa dormir. Fa uns anys hi havà cua per anar al confessionari. No vull dir que aprovi la confessió auricular amb capellà perquè l’únic que té poder de perdonar els pecats és Jesús. El que vull dir és que en aquesta època passada, malgrat els abusos de l’Església i de les doctrines errònies que ensenyava es donava una mínima consciència de creure en Déu. En aquesta època  passada els confessionaris sempre estaven ocupats. Avui les esglésies són buides el els confessionaris desapareguts. Això indica que la consciència de pecat ha desaparegut. Però el pecat existeix. però la gent es comporta com si no existís. Avui s’ha de demanar cita, dia i hora perquè un professional de la salut mental et pugui atendre. Si la necessitat és urgent pren-ho amb calma perquè els consultoris estan col·lapsats. La malaltia mental no és una utopia. És una cruel realitat que algú l’ha batejada: Avantsala de l’infern.

Un psiquiatre li va dir al pastor evangèlic William Berclay: “Tot el que un psiquiatre pot fer és despullar una persona fins arribar a l’essencial de l’home i, si l’essencial és matèria dolenta no hi ha res a fer. És aquí on tu entres”. Fe i medicina no es barallen. Es complementen. No s’exclouen. Apareixen extremistes que asseguren que diuen que si algú emmalalteix és perquè no te fe i si ,la té és molt minsa. Aquesta ensenyança fa molt mal. Perquè la malaltia, agradi o no existeix perquè és la conseqüència del pecat d’Adam. Jesús referint-se a aquest tema va dir: “Els qui estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts” (Mateu 9: 12). Aquestes paraules Jesús les situa en el context de. “No he vingut a buscar justos sinó pecadors al penediment” (v. 13). “Ja que tots han pecat” (Romans 3: 23), tots necessitem Jesús que és el Metge de la nostra ànima que perdona el pecat original que vam cometre quan ens trobàvem en el llom d’Adan i els pecats que cometem durant el nostre pelegrinatge per aquest món.

El llibre dels salms és un text de psiquiatria excel·lent, escrit sense tecnicismes, redactat en llenguatge planer que poden entendre tant els il·lustrats com els illetrats. Posa el dit en  l’essencial de l’home i si l’essencial és matèria dolenta, ni el psiquiatre ni el psicòleg hi tenen res a fer perquè s’escapa de les seves competències. Recomano al lector que se’ls llegeixi pausadament i amb reflexió. No se’n penedirà perquè són medicina per a l’ànima. Anirem al salm 32 perquè encaixa amb el tema de la salut mental. L’autor del salm és el rei David. Com tots els creients en Crist que han nascut de nou de l’Esperit han rebut la nova naturalesa de ser fills de déu per adopció. Als ulls de Déu són justificats. Ser justificat significa que sent pecadors Déu el veu com si mai no haguessin comès cap pecat, ni un sol “pecadet”. Aquestes persones conserven la vella naturalesa heretada d’Adam i, si no vigilen poden arribar a cometre els pecats més horribles: adulteri i homicidi, com ho va fer David. Per a ensenyança nostra és perquè el relat de David l’Esperit Sant ha fet que quedés registrat en les pàgines de la Bíblia. Malgrat que el pecat Déu el perdona per la fe en el Nom de Jesús i no hi veu ni una sola ombra, té un cost pel pecador. El profeta Natan és l’encarregat per Déu d’anunciar al rei el preu que haurà de pagar per haver-los comés: “Ara, doncs, l’espasa no s’apartarà mai més de casa  teva perquè m’has menyspreat i has pres la muller d’Uries l’hitita, per fer-ne la teva muller. Així diu el Senyor: Heus aquí aixeco el mal contra tu provinent de la teva pròpia casa, i prendré les teves mullers davant els teus ulls i les donaré al teu veí, i ell jaurà amb les teves mullers a plena llum del sol, perquè tu ho has fet en secret, però jo faré això a l’enfront de tot Israel, i a l’enfront del sol” (2 Samuel 12; 10-12). La resposta de David a la dura reprensió de Deu per boca  del profeta va ser: “He pecat contra el Senyor”. D’immediat el profeta li comunica al monarca la resposta de Déu al seu penediment: “També el Senyor ha perdonat el teu pecat, no moriràs” (v. 13).

Malgrat que els pecats es poden cometre en secret Déu que és omnipresent els veu. i ha dolences que els psiquiatres i els psicòlegs anomenen psicosomàtiques són reals. Malgrat que els pecats són d’origen espiritual les conseqüències afecten el cos. El salm 32 que va escriure el rei David  exposa magistralment les malalties psicosomàtiques: “Feliç l’home a qui el Senyor no li compta la iniquitat, i en el seu esperit no hi h falsedat. Mentre callava els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia. Perquè dia i nit la teva mà pesava damunt meu: la meva vitalitat es tornava en secades d’estiu. Vaig declarar el meu pecat davant teu, i no vaig encobrir la meva iniquitat. Vaig dir: Confessaré contra mi les meves transgressions al Senyor. I tu vas perdonar la iniquitat del meu pecat.…Molts són els sofriments del malvat, però la misericòrdia envolta el qui confia en el Senyor. Alegreu-vos en el Senyor i exulteu de goig, vosaltres els justos, i celebreu-ho tots els rectes de cor” (Salm 32: 1-5, 10, 11).

Hi ha molta ceguera espiritual de la que no se’n parla. Les conseqüències  es visualitzen en multitud de trastorns mentals: “beneit l’home que confia en el Senyor, i el Senyor és la seva confiança. Serà, doncs, com un arbre plantat vora les  aigües, que estén les arrels vora el corrent, que no tem quan fa calor, i el seu fullatge resta verd, i en l’any de sequera no té neguit, i no para de fer fruit” (Jeremies 17: 7, 8).

Octavi Pereña Cortina

 

QUI ÉS L’HOME?

L’editorial de La Mañana (24/06/2024) “Immunes a l’horror” es tanca amb aquestes paraules: “Segons la Mitja Lluna Roja, que va difondre aquestes imatges, els israelians van impedir que equips de l’organització prestessin primers auxilis a aquesta persona. Ja són massa exemples de vulneració dels més elementals drets humans. fins i tot les guerres tenen normes”. Una Universitat d’Estats Units ha penjat grans cartells amb el text dels Deu Manaments. Tan les normes de la guerra, com el text del Decàleg, són papers mullats a l’hora de prevenir la violència perquè l’home és un llop per a l’home. L’ètica i la moral no entren per la ment sinó pel cor. Si la Llei de Déu no ha quedat gravada en el cor, l’esperit del depredador conserva el seu vigor. Se’l pot maquillar, però no se’l pot esborrar. Segons declaració dels Mossos l’ús d’armes d’alta gama augmenta en les bandes criminals. La criminalitat es desborda. Sense l’ús d’armes s’intensifiquen els robatoris de cable de coure. Una mitjana de dos cada dia en les comarques  lleidatanes, amb tots els inconvenients que això crea en la població. Els  delinqüents no estimen el proïsme com a ells mateixos. Els importa un rave el benestar dels seus conciutadans.

Dai Sijie, novel·lista i director de cinema, diu: “En la vida he vist coses molt cruels i  concloc que no entenc res de l’ésser humà, sóc incapaç de definir-lo”. L’interrogant que planteja el cineasta, al que no li troba resposta, el salmista li dóna: “Quan miro els teus estels, l’obra dels teus dits, la lluna i els estels que tu has establert: Què és l’home, perquè te’n recordis, i el fill d’Adam perquè el visitis? Tanmateix l’has fet una mica inferior als àngels: L’has coronat de glòria i d’honor, li has donat domini sobre les obres de les teves mans…Senyor, Déu nostre, que honorable és el teu Nom en tota la terra” (Salm 8: 3-9). El salmista ens transporta als tres primers capítols de Gènesi, per a molts pura faula. Si no s’accepta  que aquests tres capítols són història vertadera és impossible que s’arribi a entendre qui és l’home. S’és analfabet respecte que significa ser home.

És impossible afirmar que som immunes al virus de l’horror que cada cop es fa més virulent i mortífer si no entenem que som material adient perquè Satanàs que és pare de mentida i homicida des del principi (Joan 8. 44) ens utilitza per cometre els fets horrorosos que els mitjans de comunicació s’encarreguen d’introduir-los cada dia dins les nostres llars per fer-nos agafar por. Per què els actes més vils i escabrosos els poden arribar a cometre persones que considerem bones? “Vet aquí l’única cosa que he trobat: que Déu va fer recte l’home, però ells s’han buscat moltes complicacions” (Eclesiastès 7: 29). Per què l’home es comporta d’aquesta manera?

Avui surten com bolets “influencers” que modelen el comportament humà i que no canvien la seva manera de ser perversa. La raó de la seva impotència Jesús la  desvela quan fa sortir a la llum la hipocresia dels “influencers” religiosos. Els deixebles de Jesús li transmeten el malestar que la reprimenda que als responsables de vetllar per la moral pública els va causar. L’airada reacció va fer que Jesús els respongués: “Tota planta que no ha plantat el meu Pare celestial serà desarrelada. Deixeu-los, són guies cecs, tots dos cauen al clot” (Mateo 15: 13, 14). Descobrir la causa de la maldat humana no es farà si es confia en els savis humans que són els famosos “influencers”. Aquestes persones que modelen la societat es comporten com cecs que guien a cecs. Ja en sabem el resultat. L’orgull d’aquestes persones els impedeix reconèixer que són cecs. Per tant no poden fer com el cec Bartimeu  que cridava: “Jesús tingues misericòrdia de mi”…”Què vols que faci per tu?, li diu el Senyor. L’invident li respon: “Mestre, que hi vegi”…Crist li va dir: “Vés la teva fe t’ha salvat. I a l’instant hi va veure” (Marc 10: 46-52).

Oblidem-nos del “influencers” socials i deixem que segueixin amb la seva tasca desinformativa. Centrem-nos en els “influencers” religiosos que són més cecs que Bartimeu  perquè no tenen visió espiritual. Ignoren la Bíblia que és la veritat que Déu ha revelat i que il·lumina el camí que ens porta al Pare celestial. La ceguesa que els manté en les més espantoses tenebres espirituals no els permet cridar: “Senyor, tingues misericòrdia de nosaltres”. Es per això que Jesús no els pot preguntar: “Què voleu que jo faci per vosaltres?” És per això que no li poden dir: “Fes que hi vegem”.

Malgrat que els “influencers” religiosos no saben com ajudar a sortir els cecs que els han fet caure al clot, un raig de llum d’esperança els pot obrir els ulls perquè hi vegin. Si això succeeix deixaran de considerar faula els tres primers capítols de Gènesi i sabran que Déu va crear bo l’home i que pel seu enaltiment van menjar el fruit de l’arbre prohibit. La  desobediència ens ha portat a ser les males peces que avui som, amb disposició de fer els crims més horripilants. Ja en vida d’Adam es va veure la conseqüència de la desobediència a Déu. Caín a sang freda va matar el seu germà Abel. Així ha estat fins els nostres dies. Així  seguirà passant fins a la fi del temps si  no és que per la fe en Jesús comencem a caminar pel sender que ens porta al Pare celestial.

Octavi Pereña Cortina