AIGUA VIVA!

“Vivim sota el jou de l’acceleració, és el fat del nostre temps i ningú no se n’escapa. Molta part de la nostra insatisfacció no és filla d’una infantesa dissortada, sinó d’un córrer cap enlloc” (Luciano Concheiro, historiador, sociòleg, filòsof). Aquest córrer cap enlloc ens porta al materialisme, que momentàniament fa veure un miratge d’il·lusió. L’aigua salada que és el materialisme fa tenir més set a qui la beu, és més, l’estimula. De la mateixa manera que l’aigua salada que beu el nàufrag li produeix una set que l’acaba matant amb molta sofrença, la set que provoca el materialisme mata l’assedegat embolcallat d’objectes i possessions.

L’actitud del materialista és semblant a la d’aquell esquelet que en la masmorra del palau de la madrastra de Blancaneus, algú, darrere la reixa mor amb el braç estès amb l’intent d’agafar una gerra d’aigua que no era a l’abast de la mà. Els materialistes són cadàvers vivents que pereixen buscant l’aigua viva que satisfarà els anhels de les seves ànimes.

L’esperit del materialisme el descriu força bé Tim Cook, conseller delegat d’Apple, quan diu: “Amb l’iPhone 7 et donem coses sense les quals no pots viure: que avui no sap que necessites”. “No importa el que es té”, ha dit algú, “mai se’n té prou. És un fenomen que algú anomena la llei de la nina Barbie. Els accessoris que es consideren opcionals es fan imprescindibles, creant necessitats que abans no s’havien tingut”.

Joan Fita bateja la possessió de novetats amb el mot neofilia i diu: “No es tracta d’una malaltia. Més aviat una tendència desmesurada, gairebé obsessiva, per tenir sempre el més nou del mercat. Algú amb tom irònic ha dit que s’ha posat  moda la compra de trasters per anar-hi a viure, perquè als pisos, especialment per Nadal, hi ha tantes coses que no s’hi cap, que no hi ha espai per a viure-hi. Aquest pensament ens pot fer somriure. De fet, anuncia el funeral de la felicitat.

Joani Yoder explica la seva experiència: “Llavors, un dia, l’Esperit de Déu va obrir els meus ulls amb una pertorbadora revelació: El materialisme no consisteix necessàriament en tenir coses, també és desitjar. Vaig ser culpable de materialisme! Déu em va fer veure el meu descontentament. Vaig descobrir “un ídol en el meu cor! Aquell dia em vaig penedir d’aquell subtil pecat. Déu es va tornar a entronitzar en el meu cor com el seu tron correcte. No cal dir-te que li va seguir un goig intents, no basat en coses, sinó en Ell”.

L’aigua salada que dóna a beure el materialisme impulsa a buscar aigua potable sigui com sigui i es trobi o es trobi. Aquest buscar-la desesperadament fa que les persones es llencin als braços de les anomenades noves religions, que són les de sempre amb noms actuals. Marxen de les flames per caure a les brases. La situació empitjora perquè el materialisme, prengui la forma que prengui, sempre degrada.

El sexe està inclòs en el paquet de les obsessions materialistes d’avui i els que el practiquen de manera pecaminosa, els crea una set insaciable que deixa la boca resseca i clivellada

Era migdia. Jesús fatigat per la caminada es va asseure vora un pou. Està sol perquè els deixebles són al poble buscar queviures. En això que ve una samaritana a pouar aigua a qui Jesús li demana beure. Això serveix per encetar un diàleg sobre l’aigua, que passa de la física a l’espiritual. Jesús li parla de l’aigua viva. La dona li diu: “¿On tens aquesta aigua viva?”. L’aigua del pou, que molt bé pot ser un símil del materialisme sexual, Jesús li respon: “Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set”. Ara Jesús fa una declaració que fa obrir els ulls amb una pertorbadora revelació: ”Qui begui de l’aigua que li donaré, mai més no tindrà set, sinó l’aigua que li donaré serà dins d’ell una font d’aigua que brolli per a vida eterna” (Joan 4:14). La dona que és molt pràctica se n’adona que l’aigua viva que li ofereix Jesús li evitaria la feixuga tasca d’haver d’anar cada dia amb el càntir  al pou a buscar aigua i portar-lo a coll a casa. “Senyor, dóna’m aquesta aigua perquè no tingui set i no hagi de venir fins aquí a pouar” (v.15). a la dona se li desperta el desig de l’aigua viva, el líquid miraculós que apaga definitivament la set. La dona no entén que Jesús li està parlant de set espiritual. Hi ha una causa que provoca la set espiritual que es vol apagar amb aigua del pou. En el cas de la samaritana sexe.

Jesús li diu: “Vés, crida el teu marit i torna”. La dona li diu: “No tinc marit”. Jesús li respon: “Ho has dit bé. No tinc marit. Perquè has tingut cinc marits , i el que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat” (vv. 16-18). El materialisme, com molt bé Joani Yoder “no consisteix necessàriament en tenir coses, també és desitjar”. Quan l’Esperit de Déu li va fer veure el seu descontentament li va fer confessar: “Un ídol en el meu cor! L’ídol de la samaritana era el sexe. Descobrir-ho li va ver exclamar: “Senyor, veig que tu ets profeta” (v.19). Per poder beure l’aigua viva que ofereix Jesús que dins de la persona “és una font d’aigua que brolla per vida eterna”, se li ha de confessar l’ídol que s’amaga dins del cor, que és el causant que l’aixeta de l’aigua viva romangui tancada. Els assedegats vagin a Jesús i creient en ell apagaran definitivament la set de l’ànima que l’ atordeix.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

INFERN O PARADÍS

La intel·ligència artificial ha crescut tant i en tan poc temps que ha aconseguit que firmes prestigioses li hagin dedicat un article. Hi ha motiu per a preocupar-se. Per més que es demani que se la reguli èticament, quin tipus d’ètica serà l’encarregada de posar-li límits?

Penso que el periodista Jordi Juan resumeix tot el que he llegit sobre IA i ho fa de manera molt entenedora per als qui som profans en la matèria. Treu a la llum el que s’hi amaga darrere la IA: “El gran salt endavant de la intel·ligència  amb el GPT-4 va pel camí de convertir-se més en un risc que no pas un avenç per a la societat. Les últimes setmanes s’ha passat de la sorpresa agradable que aporten els grans avantatges de la nova tecnologia a un creixent temor per la pèrdua de llocs de treball, la desinformació, la utilització armamentista o la possibilitat de fomentar la ciberelinqüència. Governs i grans corporacions s’han llançat en bloc a experimentar la nova joguina, però també ho estan fent tota mena d’organitzacions amb finalitats espúries”.

Darrere la IA s’hi troben persones que dissenyen màquines per treure’n profit. La finalitat no és fer més felices les persones sinó aconseguir més guanys amb el mínim de temps possible. El temor que genera la IA ja ha aconseguit crear alarma. Ja s’han aixecat nombroses veus exigint que es controli aquesta nova tecnologia i que sigui l’ètica l’encarregada de regular-la. Em pregunto, quina ètica s’ha de fer servir? ¿La que avui es fa exercir en política, en l’economia, en les diverses esferes socials? ¿Ha aconseguit esborrar la supremacia blanca i la masclista? ¿La violència domèstica? ¿La que s’empra en les diverses esferes socials? Les persones que ens semblen més estimables de sobte ens deceben amb una malifeta. No es té en compte el factor humà.

La intel3ligència humana és molt bona per controlat mecanismes per dominar la població. Diuen que un control més estricte de la ciutadania servirà per frenar la delinqüència que tants estralls provoca. La veritat és que els delictes es multipliquen i en edats cada cop més joves. La ciberdelinqüència cada cop es fa més sofisticada gracies a la IA  i no té cap inconvenient en malmetre el funcionament d’institucions hospitalàries. Els experts diuen que la pornografia que veuen els infants és la causant que nens de 10 anys cometin agressions sexuals molt violentes. Mort el gos morta la ràbia. Per què no es prohibeix radicalment la pornografia que fomenta la maldat? Els interessos econòmics dels grans lobbys ho impedeixen. Exerceixen el seu poder en governs i la justícia. Si som incapaços d’extirpar d’arrel activitats clarament danyoses. Com serem capaços  de desarrelar la perversitat de les noves tecnologies i entre elles la IA?

¿Ens hem preguntat què és el que hi ha darrere la IA? Si no s’ha fet, com serem capaços de fer-li front? El futur és a les nostres mans. Encara hi som a temps. La Bíblia ens parla de dues savieses: la divina i la satànica. En els humans aquesta dualitat va aparèixer en el moment que Eva va fer cas a la mentida del diable: “¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? (Gènesi 3: 1). La dona va cometre l’error de dialogar amb el diable: Podem menjar els fruits de tots els arbres del jardí “però el fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu perquè, si no morireu. I la serp va dir a la dona: No morireu pas! Perquè el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts, i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (vv. 3-5). Eva va menjar el fruit prohibit i va seduir Adam a fer el mateix. Ara la saviesa divina i la satànica operen en paral·lel entre els humans. La desgràcia és que la divina és minoritària. És per això que la història l’escriuen els homes de renom. Els cabdills que es fan  poderosos amb les guerres.

“Feliç l’home que troba la saviesa” (la de Déu), “i l’home que aconsegueix la intel·ligència” (Proverbis 3: 13).

Jaume l’autor de l’epístola que porta el seu nom escriu sobre les dues savieses que caminen en paral·lel entre els humans (3: 13-18). El concepte que el món té del savi és un ésser espavilat que guanya diners sense importar-li la manera com l’aconsegueix. “Qui és savi entre vosaltres? Que mostri amb una bona conducta amb sana mansuetud. Però si teniu gelosia amarga i rivalitat en el vostre cor, no us glorieu ni mentiu contra la veritat. Aquesta no és la saviesa que baixa de dalt, sinó que és terrenal, natural, demoníaca. Perquè on hi ha gelosia i rivalitat allà hi ha confusió i tota mena d’acció maligna” (vv. 13-16). Què s’hi mou darrere dels bastidors? Satanàs que disfressat d’àngel de llum s’acosta a Eva i l’enganya fent-li creure que Déu és un mentider que no vol el seu bé. Conseqüència: a l’acte va morir espiritualment  i alhora se li va sembrar el virus de la mort física. Al temps establert per Déu va morir físicament. L’encerta Jesús quan considera Satanàs “homicida des del principi i pare de la mentira” (Joan 8: 44). El text transcrit del periodista  Jordi Juan descriu força bé les característiques de la “saviesa, natural, diabòlica”.

“En canvi, la saviesa que ve de dalt és primerament pura, després pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense dubte i sense hipocresia, i el fruit de la justícia és sembrat en pau per als qui practiquen la pau” (vv.17, 18). La saviesa “terrenal, natural, demoníaca” basteix un infern a la terra. “En canvi, la saviesa que ve de dalt” converteix la Terra en un paradís. Quina de les dues preval?

Octavi Pereña i Cortina

 

 

VICTÒRIA SOBRE L’ENVELLIMENT

En l’escrit que Arianna Eunjung Cha va publicar a Washington Post: Titans Tecnològics, Darrer Projecte: Desafiament a la Mort, descriu els esforços de Peter Thiel de rodejar-se de científics innovadors, les investigacions dels quals es consideren radicals, inclús herètiques.

Peter Thiel que es creu té una fortuna de 2,2 bilions de dòlars, fa servir part del seu capital en la recerca d’idees per fer el bé amb els seus diners. Presidint una reunió de 12 persones van tractar la crionització dels cossos, no deixant de banda el tema: ¿És inevitable la mort o és un problema que es pugui solucionar? Alguns dels assistents a la reunió eren escèptics sobre aconseguir la immortalitat, però, ¿pot la ciència i la tecnologia ajudar a viure més anys, per exemple: 150? Considerant aquesta possibilitat, van creure que aquest era un bon projecte.

“Peter Thiel i els titans tecnològics que van fundar Google, Facebook, eBay, Napster i Netscape, utilitzen els seus bilions per tornar a escriure l’agenda de la ciència de la nació i transformar la investigació biomèdica. L’objectiu és utilitzar les eines tecnològiques, els xips, programes software, algoritmes, i bases de dates que utilitzen en la creació de la revolució de la informació, per comprendre el que consideren és la peça més complicada de la maquinaria que existeix: El cos humà. Els capitalistes estan convençuts que reconstruint, regenerant i reprogramant els òrgans, membres, cèl·lules, DNA dels malalts podran aconseguir  que les persones visquin més anys i millor”.

Suposem que després d’haver canviat totes les peces del cos i questa persona “reconstruïda” visqui 150 anys, després, ¿què?, doncs “està establert que els homes morin una sola vegada” (Hebreus 9:27). “La paga del pecat és la mort” (romans 6:23). “Ja que tots han pecat” (Romans 3: 23). Conclusió. Tothom morirà. Ningú sobreviurà a la seva generació.

L’equip de capitalistes presidit per Peter Thiel que està molt capficat per l’envelliment que porta a l’inevitable decés, s’afanya a preservar el cos sense vida mitjançant tècniques com la crionització i l’embalsamen. És una conservació morta. No és gens agradable contemplar un cos embalsamat fa segles. La Bíblia dóna resposta al desig de mantenir la continuïtat física. Té un nom. RESURRECCIÓ.

La resurrecció no és una idea, una filosofia. És una realitat contrastada. Les resurreccions efectuades pels profetes de l’Antic Testament i per Jesús i els apòstols en el Nou, donen evidència que la resurrecció és possible. La resurrecció de Jesús és la prova que no és un frau. La resurrecció no és una doctrina fàcilment acceptada. Els antic atenesos van reaccionar burlant-se quan l’apòstol Pau els en parlava. Però ni les burles, ni la negació la fan desaparèixer. La resurrecció de Crist és un fet contrastat. Molts testimonis oculars en van donar fe. Avui també en donen testimoniatge els cristians que sense haver-lo vist ressuscitat, per l’Esperit Sant viu en ells. “Si Crist no ha estat ressuscitat la nostra fe és inútil, encara estem en els nostres pecats. Llavors també els que s’han adormit (mort) en Crist estan perduts. Si en aquesta vida únicament tenim l’esperança en Crist (mort), som els més dignes de compassió de tots els homes”. El crit de victòria que surt dels llavis del vertader creient: “Però és totalment cert que el crist ha estat ressuscitat d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit (mort)” (1 corintis 15: 17-20).

El mateix dia de la seva resurrecció Jesús es va presentar en la sala en que es trobaven reunits els deixebles. Tomàs que no hi era present en aquell moment, no va creure el testimoniatge que li van donar els seus companys.  Vuit dies després, reunits els apòstols, Tomàs inclús, Jesús es va tornar a presentar. Dirigint-se al apòstol incrèdul li diu: “Porta el teu dit aquí, i mira les meves mans. I porta la teva mà i fica-la en el meu costat. I no siguis incrèdul sino creient”. Davant l’evidència de la resurrecció de Jesús, Tomàs va dir: “Senyor meu i Déu meu!”. Jesús li va dir: “Perquè has vist, Tomàs, has cregut. Feliços els qui no han vist i han cregut” (Joan 20: 27-29).

Gràcies als avenços en el camp de la medicina avui es gaudeix d’una qualitat de vida mai imaginada. Els qui es dediquen a la investigació en les diverses especialitats  mèdiques potser no se n’adonen que la seva ciència és un do que han rebut de Déu. Els creients en Crist li donem gràcies per això. La qualitat de vida que gaudim gràcies als esforços dels investigadors no ens distreu de la realitat que inevitablement hem de morir i que en el dia de la resurrecció “els morts seran ressuscitats incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè cal que això corruptible sigui vestit d’incorruptibilitat, i això mortal sigui vestit d’immortalitat” (1 Corintis 15: 52,53).

L’anhel tan esperonat avui de lluitar contra l’envelliment es veurà realitzat amb la resurrecció en que “la mort ha estat engolida per la victòria . On és oh mort, el teu fibló? On és oh sepulcre la teva victòria? El fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la llei. Però, gràcies a Déu perquè Ell ens ha donat la victòria   per mitjà del nostre Senyor Jesucrist” (vv. 54-57).

Octavi Pereña i Cortina

 

 

 

IMATGE IRREAL

Algú va escriure que les eleccions haurien de servir per escollir pels càrrecs públics homes o dones que hagin reeixit en l’empresa privada. Es considera que l’èxit en l’empresa privada és la garantia d’una bona governació.  No per força ha de ser així. Els triomfadors en l’empresa privada acostumen a ser persones que exploten els seus treballadors sense els qual l’èxit els hauria estat impossible assolir. L’esperit de l’èxit assolit en l’empresa privada els acompanyaria en l’administració pública.

L’època dels jutges que governaven en l’antic Israel es caracteritzava per: “en aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava recte als seus propis ulls” (Jutges 21: 25). L’últim jutge va ser Samuel  i com tots els humans va tenir les seves febleses: “I es va esdevenir, quan Samuel es va fer vell, que va establir els seus fills com a jutges sobre Israel” (1 Samuel 8: 1). Aquesta decisió no va plaure al poble: “I tots els ancians es van reunir, i van venir davant Samuel a Ramà, i li van dir: Heus aquí, t’has fet vell, i els teus fills no caminen en els teus camins, ara estableix-nos un rei que ens jutgi, com tenen totes les nacions” (vv. 4, 5). A Samuel no li va semblar bé la  decisió dels dirigents. Déu li va dir a Samuel: no et preocupis: volen un rei, doncs tindran rei (vv. 7, 8). L’escollit va ser Saúl. Al començament era tímid, vergonyós. El dia que el van proclamar rei es va amagar entre el bagatge. El busquen. El troben. El porten davant la presència de l’assemblea. El text ens diu les característiques del primer monarca d’Israel: “I era més alt que qualsevol del poble, des de la seva espatlla en amunt” (1 Samuel 10: 23). No diu res del seu interior. L’interès del poble recau en la imatge. Qui va començar a regnar  sent un bon monarca amb el temps es va comportar com un cregut, rebutjat per Déu. Va portar el regne al desastre.

Ja en vida de Saúl Déu li busca successor. El Senyor li diu a Samuel: “Ves a Betlem i d’entre els fills d’Isaí ungiràs el rei que jo he escollit (1 Samuel 16: 1): En veure Eliab, el primogènit, Samuel es va dir: “ Certament l’ungit del Senyor és davant d’Ell” (v. 6). Però el Senyor li va dir a Samuel. “No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura, perquè l’he rebutjat, perquè el Senyor no mira com l’home, perquè l’home mira el que té davant dels ulls però el Senyor mira el cor” (v. 7).

Es diu que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. No és perfecta com tampoc ho són les persones que es confessen demòcrates. La qual cosa no garanteix el seu bon funcionament. Tampoc la teocràcia que va funcionar en l’antic Israel va ser perfecta. Els israelites van abandonar el Déu que els va alliberar de l’esclavatge egipci i van buscar les divinitats de les nacions veïns. Les monarquies teocràtiques que van existir en el passat en les nacions europees van fracassar estrepitosament perquè no van practicar la justícia. Aquelles nacions van ser governades per monarques dèspotes que oprimien el poble en nom de Déu. l’Església s’encarregava de donar-los suport. No. La teocràcia nacional es converteix en dictadura. Els espanyols en tenim un record nefast del nacional catolicisme de Franco. Que la memòria històrica ens mogui a reflexionar amb profunditat per aprendre la lliçó perquè no es repeteixi.

Limitem-nos a Europa. Una negra i amenaçadora nuvolada la va cobrint que anuncia situacions polítiques extremes que limitaran o eliminaran les llibertats polítiques i religioses dels seus ciutadans. Aquest deteriorament té una causa: els ciutadans europeus perden la capacitat de discerniment i a l’hora de la veritat escullen als qui prometen el que no podran complir. En arribar al poder les promeses electorals es guarden al fons d’un calaix.

Es diu de Diògenes, el filòsof grec, que un dia solejat anava pel carrer amb un llum d’oli encès. En preguntar-se-li per la seva excentricitat, va respondre: “Busco un home”. Si no som tossuts com una banya de marrà ho interpretarem en el sentit que Diògenes buscava un home íntegre. On trobar una persona d’aquestes característiques? No se la trobarà perquè no existeix. La Bíblia és taxativa: Tots som pecadors. En l’imaginari de l’Església Catòlica la integritat es troba en els sants i verges. El pecat, si no es tracta de manera correcta es converteix en una metàstasi de corrupció que ho envaeix tot. Déu que ho contempla tot, el que va dir dels antics ho repetiria avui: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5). En política ens adonem que no hi ha un pam de net. ¿És possible revertir aquesta manera de ser insana? Sí. Com? Sempre parlo de persones. si aquestes són bones les institucions també ho seran. Si són dolentes les institucions seran malvades.

Com regenerar les institucions públiques? S’ha de començar per la ciutadania. Els polítics no venen de París. Procedeixen del poble. És aquí on s’ha de posar l’èmfasi si de veritat es vol regenerar la política.

Hem de rebutjar la teocràcia, com a sistema polític, pels seus resultats nefastos. Però sí ho hem de fer en persones teòcrates. Una societat teocràtica per imposició es converteix en dictadura. Una societat gentil on s’hi trobi un bon nombre de persones teòcrates, aquesta minoria de persones creients en Crist es comporten com la sal que preserva de la corrupció i influeixen perquè les coses es facin més bé. Injecten una bona dosi de moral en una societat que ignora  què és.

Les profecies de Daniel ensenyen que començant per Babilònia els imperis es succeeixen els uns als altres fins la instauració del regne de Déu etern: “On no hi haurà cap més maledicció. I allà hi haurà el tron de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran” (Apocalipsi 22: 3). Els creients en Crist que avui vivim dins els diversos regnes terrenals caracteritzats per la injustícia, tenim l’esperança de reunir-nos en el regne de Déu etern on hi mora la justícia lluint tot el seu esplendor.

Octavi Pereña i Cortina