ESCOMBRARIES INVISIBLES
Joana Bonet comença el seu escrit escombraries invisibles, així: “La
unitat d’emmagatzemament del meu ordinador m’avisa d’alertes. Estic a punt
d’esgotar un espai que no puc veure i ignoro quant ocupa en metres
quadrats o cúbics – que és encara com
comptabilitzo jo l’espai-, per molt que se m’informi dels gigues i els megues.
Quin avorriment que em produeix esborrar. Em sembla un temps desaprofitat amb
un efecte del tot immaterial, ben diferent de treure la pols, i quedar-te
mirant el drap cendrós convençuda d’haver fet un cosa útil. És cert que quan
cruix la paperera virtual, sens l’eufòrica sensació no ja de la netedat, sinó
d’una subtil trituradora que t’allibera d’allò que tant pesava. Després de
desfer-te amb alguns clics uns centenars de correus brossa, i cinquanta
promocions, i malgrat maleir aquests roba temps, sembla que tot està més al seu
lloc”. Tots els que tenim ordinador, whatapps i altres estris electrònics que
serveixen per comunicar-se, ens identifiquem amb l’experiència que Joana Benet
exposa en el seu escrit.
Trobem normal fer de tant en tant dissabte del
nostre ordinador per evitar la lentitud en el seu funcionament, que tan enutja.
Què hem de dir del cor, el disc dur de la nostra persona que ens proporciona
tantes males estones a causa d’estar farcit de pensaments negatius que el
rebenten! ¿Creiem que de tant en tant l’hauriem de netejar de la brossa
invisible acumulada durant la nostra singladura? Del disc dur del nostre
ordinador sabem els noms del correu brossa que el fan funcionar malament. Cal
esmentar que també de tant en tant s’han d’esborrar arxius fotogràfics que en
el seu moment vam considerar que valia la pena guardar-los, però que amb el pas
del temps han deixat de tenir valor. Quanta brossa no s’ha d’eliminar del
nostre cor perquè les nostres vides funcionin bé. Som conscients que s’ha de
fer dissabte i deixar-lo net com una patena?
Pel que fa l’ordinador, els virus i la brossa
li venen de fora. No els genera ell. En el cas del cor de l’home, els virus i
la brossa els auto genera. Els correus
brossa que s’introdueixen en l’ordinador porten noms que inviten a la precaució. El dolent és que
tenim ulls per veure-hi i no hi veiem, pel que fa el nostre cor.
Jesús va dir als seus oients: “No és el que
entra per la boca el que contamina l’home, sinó el que surt de la boca, això és
el que contamina l’home” (Mateu 15:11). Els deixebles que no entenen el que els
vol dir, li diuen: “Explica’ns això” (v.15). A la demanda d’una explicació
Jesús els diu: “¿Tampoc vosaltres no teniu enteniment? ¿No enteneu encara que
tot el que entra per la boca va al ventre i es llença a la comuna? En canvi,
les coses que surten de la boca provenen del cor. Aquestes contaminen l’home.
Perquè del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris,
les fornicacions, els robatoris, els falsos testimoniatges, les blasfèmies.
Aquestes són les coses que contaminen l’home. Però menjar amb les mans sense
rentar no contaminen l’home” (vv16-20).
Els jueus al llarg del temps s’havien fet un
manual de purificacions que creien eliminaven la brossa invisible als qui les
seguien escrupolosament. Cerimonialment eren purs. Això els feia creure que
participant de manera mecànica la litúrgia que es practicava en el temple ja es
trobaven en pau amb Déu. El seu envaniment era tal que van a Jesús i acusen els
seus deixebles de transgredir la tradició dels ancians “ja que no es
renten les mans quan mengen pa”. Jesús
els respon: “¿I vosaltres per què transgrediu el manament de Déu per causa de
la vostra tradició” (vv.2,3).
La veritable religiositat no consisteix en la
practica religiosa i viure com si Déu no existís. A aquestes persones Jesús les
anomena hipòcrites perquè volen fer creure a la gent que són el que no són.
Però Jesús que coneix la interioritat de la persona no s’empassa l’ham. I per
denunciar-ho conta la paràbola d’un fariseu i d’un cobrador d’impostos que
pugen al temple a adorar Déu. El fariseu es dirigeix a Déu en aquests termes:
“Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos,
adúlters, ni tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dues vegades a la
setmana, pago el delme de tot el que guanyo”. El cobrador d’impostos ho fa
d’una manera totalment diferent. El text ens diu: “No gosava ni alçar els ulls
al cel, sinó que es copejava el pit, dient: Oh Déu, sigues propici amb mi, un
pecador”. El cobrador d’impostos reconeixent davant Déu la seva condició de
pecador neteja el seu cor amb la sang de Jesús de manera que se li
esborren totes les escombraries
invisibles que li impedien que la seva vida funcionés bé” (Lluc 18: 9-14).
El veredicte que Jesús fa de la religiositat
d’aquests dos homes és molt clar: “Us dic que aquest (el cobrador d’impostos)
va baixar justificat a casa seva, i no pas l’altre (el fariseu). Perquè tot
aquell que s’exalça a sí mateix serà humiliat, però el que s’humilia a sí
mateix serà exalçat”. A Jesús no se li pot donar gat per llebre.
Octavi
Pereña i Cortina