MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

El fet que s’estigui perden la por a la Sida per la millora de la qualitat de vida dels que pateixen aquesta malaltia degut als nous medicaments, ha fet que baixi la percepció de risc i es deixi de prendre mesures de seguretat en la pràctica del  sexe amb persones desconegudes ha fet que en els últims anys augmentin les malalties de transmissió sexual. La sífilis n’és una d’elles. Joan Fibla, president de l’Associació Antisida de Lleida, diu que l’augment de les malalties de transmissió sexual “indica  que no estem sent prou efectius animant la gent a prendre mesures de seguretat en la pràctica del sexe”. Un altre factor a tenir en compte en l’augment de malalties de transmissió sexual és jugar a la ruleta russa en la pràctica del sexe. Com molt bé diu Joan Fibla “a mi no em tocarà és un gran error perquè quan hi ha una pràctica de risc hi ha molts números que et toquin”.

En la societat actual impera la cultura del sexe que provoca la hipersexualització de la població, especialment entre infants i adolescents, que provoca desvalorar l’altre, considerant-lo un objecte d’usar i llençar. Aquí hi entre la permissiva llei que permet que els infants puguin tenir relacions sexuals als tretze anys, cosa que a mi em sembla que és una manera de legalitzar la utilització de la infància com a mercaderia sexual sense caure en delicte i les seves conseqüències penals. Els adults es degraden mútuament veient-se com objecte de plaer i si t’he vist no me’n recordo. Si quedes embarassada ja t’ho faràs o, si t’he infectat perquè no prenies precaucions.

El concepte desordenat del sexe acompanyat d’alcohol i drogues en les festes fa que la consciència s’ennuvoli  fa que no es prenguin precaucions la qual cosa fa que vagin en augment  els embarassos no desitjats, no solament en dones adultes, sinó el que és mes greu en adolescents.  L’increment de malalties de transmissió sexual entre persones cada cop més joves és una realitat que preocupa. El buit que deixa la cosificació de l’altre  que li roba la dignitat de persona l’ocupa la compulsió sexual . La vida gira entorn del sexe. Satisfer el desig és una urgència. El sexe que per creació divina és quelcom sant s’ha profanat convertint-lo en un déu que maltracta els seus adoradors: embarassos no desitjats, avortaments, amb bona part amb el propòsit d’amagar la relliscada, les malalties de transmissió sexual.

L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els insta a apartar-se de l’estil de vida imperant en aquella ciutat: “No toqueu res d’impur (diu el Senyor) i jo us rebré. I us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor totpoderós” (2 Corintis 6:17,18). Tot seguit l’apòstol els diu. “Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats, purifiquem-nos de tota contaminació de la carn i de l’esperit, perfeccionant la santedat en el temor de Déu” (7:1). Les antigues religions estaven vinculades amb la prostitució sagrada la qual cosa implicava que la disbauxa sexual estava ben vista. Avui aquest comportament pren força. La indústria del sexe mou milers de milions d’euros que vol dir que té molta clientela. Si hi queda un cert grau de vergonya es deu a que encara hi queda algun rastre d’influència cristiana, senyal que va desapareixent, malauradament

La Comissió dels Drets Humans afirma que el nombre de dones que han denunciat haver estat assetjades en la feina ha saltat del 16 al 29 per cent des de l’any 2003. Les dones que pateixen algun tipus d’assetjament sexual són les que treballen en institucions sanitàries i de serveis, les que s’encarreguen dels serveis d’habitacions d’hotels, cafès, restaurants, comerç. Les formes més comuns d’assetjament sexual inclouen comentaris  suggeridors, acudits, mirades lascives, indirectes sobre l’atractiu físic, i explícits correus electrònics, entre altres.

No sé si les clíniques de reinserció sexual o teràpies de grup aconsegueixen que els malalts  es recuperin de la seva patologia, tinc els meus dubtes. Estic plenament convençut que si es confia  en Crist un hom s’aparta de la seva impuresa i manté fresques en la seva ment les promeses del Senyor  s’iniciarà un camí de purificació de la carn i de l’esperit. Sense Crist la compulsió sexual no té límits. Cal recordar que el que un hom pensa així és ell. La perversió sexual neix en l’ànima i és en aquest indret íntim de la persona on s’ha d’anar a buscar la curació. Tenint present el temor del Senyor l’atrapat pel sexe es perfecciona en la santedat. Es dir: la compulsió sexual deixa de ser esclavitzadora. La fe en Crist és el millor antídot contra la corrupció sexual i l’increment de les malalties de transmissió sexual que tant patiment ocasionen i que tant preocupen a la sanitat pública.

Octavi Pereña i Cortina

 

ESPERANÇA DE VIDA

Alfa i omega, principi i fi. Déu és Alfa i Omega. Tot passa per Ell. Fora d’Ell no hi ha res. ¿Filosofia especulativa? No. Pragmatisme.

Amb la negativa de Mariano Rajoy d’atendre la petició d’Artur Mas a parlar del pacte fiscal i l’anunci d’unes eleccions de caràcter plebiscitari perquè Catalunya s’independitzi d’Espanya o no, s’ha posat en marxa la maquinària propagandista dels partits polítics. Cadascun d’ells hauria de defendre la seva ideologia amb raonaments convincents per atreure l’electorat. Les promeses d’un paradís aquí a la terra i avui haurien d’anar acompanyades dels pros i els contra que evidenciarien que aquesta fita és inassolible. Amb una bona política es pot millorar la situació social dels ciutadans, però no assolir el paradís ni a Catalunya ni a Espanya., ni en cap altre lloc del món. Per l’altre costat s’hi troba Alícia Sánchez Camacho que defensa la unitat d’Espanya  i que per evitar la independència de Catalunya emet el missatge de la por perquè creu que el partit que ella representa a Catalunya és l’única força política que pot garantir el benestar dels catalans.

Alfa y omega, principi – fi, la vida de l’ésser humà des de la concepció fins a la mort pertany a Déu. Així ho reconeix el salmista en el salm 71 que el comença fent una declaració de fe: “Oh Déu, vine a alliberar-me: Senyor afanyat a auxiliar-me” (v.1). El poeta esbossa les dificultats per les que ha passat al llarg de la seva vida. Per això invoca el seu Déu: “Allibera’m, auxilia’m, afanyat a fer-ho perquè són molts els enemics que m’assetgen. Perquè tu ets la meva esperança, Senyor Déu: la meva confiança des de la meva joventut” (v.5).

Transportant-nos a l’alfa de la seva vida el salmista afirma: “Per tu he estat sustentat des del ventre, tu ets qui em vas prendre de les entranyes de la mare. Des del moment de la meva concepció m’has anat fent formidablement i les teves meravelles per a mi són inabastables. He esdevingut una meravella per a molts, perquè tu ets el meu fort refugi. La meva boca és plena de la teva lloança” (vv.6-8). Referint-se a la seva adolescència, afirma: “Oh Déu, tu m’has instruït des de la meva joventut“ (v.17).Això significa que el salmista quan escriu el poema és una persona madura que ja ha deixat enrere els anys de “les passions juvenils” i que durant aquest període de la seva existència Déu l’ha instruït i li ha donat saviesa per saber destriar entre el bé i el mal i la força per decantar-se cap el bé.

El salmista gràcies al seu caminar amb Déu ha après a comptar els dies de la seva vida i se n’adona que s’acosta l’omega de la seva existència temporal: “I també quan sigui vell i de cabells blancs, oh Déu, no m’abandonis” (v.18).El salmista sap prou bé la promesa del Senyor de no deixar-lo ni abandonar-lo, encara que ho puguin fer els seus pares biològics, familiars i amics. Des de la feblesa humana clama al Déu amb qui ha caminat al seu costat des de que era en el ventre de la seva mare, que li doni suport en aquesta època de la seva existència en que els seus adversaris: les xacres i altres problemes de salut propis de la vellesa es multipliquen i intenten afeblir la fe en el Déu que li ha donat suport fins ara. Però els seus adversaris no poden amb la seva fe: “Una corona d’esplendor és la vellesa: si es troba en el camí de la justícia” (Proverbis 16:31).

El salmista a més de ser un home de fe toca de peus a terra. És conscient de la realitat viscuda al llarg dels anys:: “Tu m’has fet veure moltes estretors i mals” (v.20). L’existència terrenal encara que sigui d’un caminar amb Déu va acompanyada de moltes amargors. Aquestes, però li han servit per agafar-se amb més força al Déu que des de les entranyes de la seva mare l’ha acompanyat durant el pelegrinatge terrenal. La fe li fa veure la Terra Promesa celestial que espera als qui han mort en el Senyor: “Em tornaràs a donar vida, em tornaràs a aixecar de les profunditats de la terra. Fes créixer la meva grandesa, i torna, conforta’m” (vv.20,21). Està fermament convençut que el seu cos no es quedarà en el sepulcre sent pastura pels cucs. Creu en la resurrecció corporal per a vida eterna: “Em tornaràs a donar vida, i em tornaràs a aixecar de les profunditats de la terra”.

Degut a aquests temps d’incertesa política en que els polítics no tenen un full de ruta fiable els vells que caminem amb Déu tenim alguna cosa a fer: “Com més temps vivim, més sabem / La vellesa és el temps de mostrar saviesa /  Qui sap el que pot fer una paraula que puguem dir /  Què pot fer pels líders del futur” (anònim). L’Omega de la nostra existència és Crist la nostra esperança de vida

Octavi Pereña i Cortina

 

 

PENSAMENT CRÍTIC

Donem per fet la bonesa de la publicitat: comercial, política, religiosa perquè normalment els seus eslògans ens arriben vestits amb tot luxe de detalls que disfressen la realitat del que s’amaga. La publicitat en general ens inunda i com no hem desenvolupat el pensament crític ens troba desarmats i ens fa beure a galet. El pensament crític s’encarrega de fer-nos saber si alguna cosa és vertadera o falsa, racional o no, fundada o sense fonament. Aquesta competència és imprescindible en una societat lliure perquè només el pensament crític ens allibera de l’adoctrinament, la propaganda i els prejudicis.

No es neix sent competents en el pensament crític. Tampoc s’assoleix en un obrir i tancar d’ulls. És un aprenentatge que es va assolint al llarg de tota la vida. La facultat de Filosofia no tanca mai per vacances. Crec que la millor manera de créixer en “pensament crític”  és la lectura que s’estimula amb la pràctica. Llegir no agrada a tothom. Avui, gràcies a l’educació universal gratuïta es pot dir que no hi ha analfabets. Això sí, hi ha molts alfabetitzats que de fet són analfabets actius perquè podent llegir no ho fan. Els manca l’estímul que els indueixi a ser lectors actius.  Si es troba un tema que captiva passa com amb la informàtica que trobes enllaços que aporten més llum al tema que t’interessa. En el moment que trobes un tema que t’apassiona fas com les formigues que durant l’estiu treballen infatigablement recollint i guarden l’aliment per l’hivern. L’adquisició de pensament crític comporta treball de formiga: lectura infatigable del tema que t’atrapa i que s’eixampla amb els enllaços que vas trobant pel camí, cosa que no et deixa  vagarós. Sempre es presenta quelcom que t’enxampa i t’hi aboques. El pensament crític està renyit amb la ganduleria lectora. La Bíblia ens dóna un consell que  ens ajudarà a mantenir fresc el pensament crític: “Examineu totes les coses, reteniu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5:21).

Els antípodes del pensament crític està en la credulitat. Crèdul és qui es deixa convèncer amb massa facilitat, sense posar cap filtre crític. S’ho engoleix tot sense mastegar.  La credulitat està molt estesa. N’hi ha prou amb un exemple: la quantitat de canals de televisió i emissores de ràdio que dediquen espais a vidents, astròlegs, tarotistes, espiritualitats estranyes disfressades amb el vestit de ciència. No oblidem la manera com s’emet el vot. Desprès d’un fracàs estrepitós d’un govern es dóna majoria absoluta als autors del daltabaix. Aquesta credulitat és una taca a la intel·ligència.

José Antonio Marina diu: “La llei d’Educació que s’està coent també menysprea la filosofia. Cosa que no vol formar la intel·ligència crítica del ciutadà, la capacitat d’exigir o comprendre arguments, per no deixar-se convèncer per eslògans, consignes i exabruptes, per no acostumar a fer-nos la pregunta fonamental davant qualsevol opinant: I tu com ho saps?” La finalitat de la filosofia és que l’estudiant aprengui a pensar per si mateix, a distingir el que és fundat del que és sense fonament, detestar ser manipulat. Els filòsofs professionals n’han dit de sonades. Qui busca la saviesa qüestiona les dites dels grans filòsofs. Si no fos així deixaria de  tenir pensament crític tan important pel creixement personal. Hi ha infinitat de temes que interessen a les persones i que desperten en elles el pensament crític. A nosaltres per la seva transcendència  que traspassa el llindar de la mort, ens preocupa el religiós i la importància que té en aquest camp desenvolupar el pensament crític perquè no ens donin gat per llebre. En aquest sentit s’ha de tenir un punt de referència que serveixi per poder opinar en referència a la molta oferta religiosa que se’ns presenta. Amb incoherència diem que totes les religions són bones, que totes porten a Roma. No és certa aquesta afirmació perquè clarament es veu en algunes d’elles els efectes perniciosos en el comportament dels seus fidels. En altres la cosa no és tan clara perquè amaguen sota  seu  caràcter perniciós amagat. En l’àmbit religiós s’ha de tenir molt ben exercit el pensament crític.

Per poder desenvolupar el pensament crític religiós s’ha de tenir un punt de referència, una plomada que permeti verificar la verticalitat del pensament. Pels cristians la plomada és Crist que afirma ser la Veritat i el Camí que porta a Déu Pare. Assegura també que és la Roca sobre la que el constructor edifica la casa. La notorietat de construir l’edifici religiós sobre el fonament que és Ell és que quan arriben les riuades, bufen els vents i cau la pluja, la casa no s’esfondra perquè està fonamentada sobre la Roca. (Mateu 7:24-27). El peculiar del cas és que la persona que escolta les paraules de Jesús i les fa s’assembla a la persona que edifica sobre la roca. El punt de referència del pensament crític religiós és Crist i la seva paraula, que per cert és una assignatura pendent d’aprovar.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

 

VIRGINITAT

El títol de l’escrit de Matty Silver “Quan una verge és verge” planteja una pregunta força interessant. Quan es parla de virginitat normalment es refereix a la dona, l’home no es té en compte. Però la virginitat és neutra: tan es pot aplicar a la dona com a l’home. Per tant la pregunta també es pot fer en masculí: Quan un home verge, és verge?

Normalment apliquem el qualificatiu de verge a un home o una dona que no han tingut relacions sexuals. Ara bé, ¿totes les persones que no han tingut relacions sexuals són verges? En el sentit físic sí. Una dona, a no ser que hagi tingut ruptura de l’himen per anar en bicicleta o per la pràctica d’un altre esport, si se li fa la prova de virginitat el resultat serà negatiu encara que sigui verge. A l’home no es pot comprovar si la seva virginitat és intacta. Avui, amb la cirurgia reparadora es pot reconstruir l’himen trencat per la penetració masculina. Entre gitanos i musulmans que són tan primmirats en la qüestió de la virginitat femenina i que és una deshonra familiar que una dona perdi la virginitat fora del matrimoni, l’himen reconstruït quirúrgicament pot fer pensar  al nuvi que ha desflorat la núvia en el llit nupcial. Porten unes banyes tan llargues i pesants  que no li deixa veure la realitat! D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol.

Avui, degut a que se’n parla molt de les malalties de transmissió sexual es practica el sexe sense coit. ¿Són verges aquestes persones?

El desè manament segons la Bíblia, diu: “…no cobejaràs la muller del teu proïsme…(Èxode 20:17). Crec que aquest manament ocupa l’últim lloc de la llista no perquè sigui menys important que el setè que diu: “No cometràs adulteri” (v.14), sinó perquè ocupant l’últim lloc li quedi guardat a la ment del lector el que Déu vol que li quedi gravat en el cor: el pecat abans de ser un fet és un desig, una intenció del cor.

Anem  al que ens diu Jesús: “Heu escoltat que va ser dit als antics: no cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5:27,28). Proverbis, que és un llibre que ensenya saviesa i que va dirigit d’una manera especial als joves, amb molt de seny diu: “Per damunt de tot allò que es guarda, vigila el teu cor, perquè d’ell brollen les fonts de la vida” (4:23). Jesús avala aquest consell quan diu: ”Perquè del cor provenen els pensaments dolents…els adulteris…” (Mateu 15:19).

Al llarg del temps degut a l’increment dels embarassos i avortaments d’adolescents, el perill de la SIDA i l’augment de malalties de transmissió sexual s’han fet campanyes d’educació sexual que han costat molts diners a l’erari públic, amb el resultat que els adolescents són més vulnerables que mai. El fracàs de les campanyes de sexe segur promocionant els preservatius han fracassat perquè han estat dissenyades en prevenir les conseqüències sense emfasitzar que és en el cor on s’originen els mals que es volen evitar. Penso que les esglésies s’equivoquen quan volent lluitar contra el pecat sexual demanat als adolescents promeses de continència sexual que no poden complir perquè la seva condició de pecador els porta a fabricar pensaments que ells porten a caure en la temptació sexual.

És evident que no es poden tancar els ulls davant el desenfrenament sexual d’avui. Però no es pot lluitar contra aquesta malura social amb campanyes educatives que no arriben a l’ànima dels qui tenen que canviar el seu estil de vida.

Crist que és la saviesa divina , a Proverbis es presenta pregonant a dalt dels llocs elevats, a les vores dels camins a que l’escoltin “perquè són feliços els qui guarden els meus camins…Feliç l’home que m’escolta, vetllant a les meves portes dia a dia, guardant els llindars de les meves entrades. Perquè el qui em troba, troba la vida, i obté el favor del Senyor, però el qui peca contra mi fa mal a la seva pròpia ànima: tots els qui m’odien estimen la mort” (8: 32-36). Jesús assegura que és feliç la persona que l’escolta i que qui para l’orella troba la vida i obté el favor del Senyor. L’adolescent, per la fe en Jesús  es converteix en una nova persona. Descobreix que el sexe ja no és el més important i que ha de fugir “de les passions juvenils” (2 Timoteu 2:22) que l’assetgen. Ara sap el que no li convé, però no està sol en la lluita contra les “passions juvenils”. Té al seu costat el poder de Déu que l’ajuda a superar-les. L’ambient està amarat de sexe. La publicitat, el cine, internet, …s’encarreguen de despertar les passions sexuals, que fan la resistència difícil, però no impossible. Hi haurà moments que les hormones li voldran jugar una mala passada, però podrà cantar victòria en Crist que l’enforteix.

Octavi Pereña i Cortina