ÀNIMA TRASBALSADA

L’actriu Demi Moore va ser ingressada a urgències després d’haver-se desmaiat mentre celebrava una festa en la seva residència de Beverly Hills. Segons se sap per “esgotament” i “per tota la seva salut”. La revista Life & Style informa que ha estat tractada de quelcom molt més seriós: la seva addicció a les drogues. Michael Levine que va ser el seu publicista ha declarat: “És horrible i trist el que li ha passat. Indica la naturalesa de l’addicció. Sempre t’estàs recuperant, sense estar mai plenament recuperada. Levine representava Demi des de que tenia 19 anys, en els 1980. Era formosa, intel·ligent i molt ambiciosa. En aquella època ja era addicta a les drogues. Se suposa que el recent ingrés de l’actriu es degut a una crisi per la inhalació d’òxid nitrós, també conegut com gas hilarant, molt popular entre el jovent per col·locar-se per poc preu. Diu Levine: “Necessita tenir cura. El treball sempre el té. Conec Demi. Encara és molt ambiciosa. Necessita posar el treball en un segon pla.”

La cosa va començar a empitjorar quan l’actriu va presentar una demanda de divorci al seu marit Ashton Kutcher després d’unes setmanes d’incertesa i de notícies de que Ashton li era infidel. Després de la ruptura Moore va començar a perdre pes i celebrar fastuoses festes és el que li preocupava. En Aquesta situació estressant no ens ha de fer estranys que en la seva farmaciola també s’hi trobessin amfetamines. 

A Demi Moore no la podem presentar com un model de sensatesa. El divorci i els excessos que acompanyen la seva vida artística no és estrany de debilitessin la seva fortalesa. No tothom té el privilegi que els problemes personals es ventilin en les revistes del cor. Però ja que els informes mèdics diuen que augmenta considerablement el consum de productes per combatre l’insomni, l’estrès, les preocupacions que porten  a situacions de greus crisis de salut, no ens aniria malament fer-nos una mirada introspectiva i pensar si el que portem en la bossa de mà o a la maleta de treball conté productes per combatre l’estrès, l’ansietat, l’esgotament crònic. ¿Aquests productes van acompanyats de consum d’alcohol i altres drogues? Si és així ha de ser un motiu de preocupació i un sincer desig de canviar d’estil de vida. Què és més important aconseguir l’èxit social o viure arruïnat com a persona, o no tenir una posició social destacada i sentir-se millor amb un mateix i recuperar l’afecte de la família perdut degut al preu que s’ha de pagar per triomfar?

L’estil de vida aclaparador que portem ens impulsa a consumir química per conservar la vitalitat i seguir gaudint,  com a mínim, la posició social adquirida. ¿Val la pena mantenir-la a l’elevat cost de perdre la salut física i mental i les bones relacions familiars i socials?

El rei Asa de Judà   va emmalaltir greument dels peus. El text ens diu: “I malgrat això, en la seva malaltia no va cercar el Senyor, sinó els metges” (2 Cròniques 16:12). Aquesta citació no significa que el malalt no hagi de buscar la col·laboració mèdica. Tret del context general de la Bíblia aquesta  citació pot portar a rebutjar els serveis mèdics. Alguns moviments cristians ensenyen el guariment per fe. El malalt no necessita el metge ja que només amb la fe es pot guarir. Això no ho ensenya la Bíblia. El que va fer el rei Asa és prescindir totalment de Déu. No tenir-lo en compte en la seva malaltia. Es va equivocar. No és bo arraconar Déu els qui pateixen trastorns mentals a causa de la vida estressant que porten.

Referint-se a l’actriu Demi Moore, Michael Lerine que va ser el seu publicitari, diu d’ella: “Contínuament entrant i sortint de la consulta mèdica, sense estar mai plenament recuperada”. Contínuament entrant i sortint de la consulta mèdica sense que es produís la guarició. És un continu donar tombs que no porta enlloc si no és la pròpia degradació. El salmista es fa aquesta pregunta que ben segur també ens fem nosaltres: “Per què estàs abatuda ànima meva? I per què et contorbes dintre meu? Espera en Déu, perquè encara el lloaré: salvacions de la meva persona, i Déu meu !” (Salm 42:11). Vivim en un món d’aflicció. Potser no passarem per greus crisis, però hi ha moltes futileses que ens angoixen. Jesús ens fa aquesta invitació: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes” (Mateu 11: 28,29). Jesús és el metge de l’ànima que compleix la guarició que promet.

Octavi Pereña i Cortina

LLOPS AMB PELL D’ANYELL

“La joventut és un col·lectiu que per diversos motius no s’ho passa bé i en no tenir les idees clares és un terreny abonat pels venedors d’il·lusions”. Qui és el contacte que fem per internet? Dues dones de 18 i 31anys van fer amistat amb una dona que es feia dir Catherine Johnson. Es va iniciar un intercanvi de correus. La “dona” va dir a les seves amigues online que treballava en una agencia de models del regne Unit i les garantia contracte de treball si li enviaven fotografies despullades acompanyades de dades personals per poder fer la sol·licitud. Un cop enviades les fotos l’amiga es treu la careta i resulta ser un home que les amenaça penjar les imatges a internet si no accedeixen a tenir relacions sexuals amb ell.

La Guardia Civil ha detingut a l’Hospitalet de Llobregat un home que fingia treballar per a una agencia de models per aconseguir fotos de dones despullades. El detingut creava perfils falsos a Facebook per donar autenticitat a la història. Contactava   amb dones a les que oferia participar en un casting. Abans havien de superar una prova a traves de la webcam. Durant l’entrevista persuadia a les dones a que poc a poc s’anessin despullant. Obtinguda la foto de la víctima despullada l’obligava a realitzar actes provocatius davant la camera. Si s’hi negava l’amenaçava de difondre les imatges dins del seu entorn social i familiar.

L’adolescència és una etapa molt vulnerable de la vida perquè la personalitat encara no està formada. Durant aquesta etapa de desenvolupament és molt convenient tenir amics vertaders que ajudin a caminar en aquest recorregut de la vida amb el nord ben assenyalat. Les notícies ens diuen que no sempre les senyals viàries duen a bon port: pares divorciats, violència de gènere, alcohol i drogues, impossibilitat de rebre valors que donin sentit  a la vida. En definitiva , els adolescents no troben en el seu entorn familiar el guiatge que necessiten. Els adolescents es troben perduts en un món que els és hostil i que no els facilita el trànsit a adults.

Els “amics” que es fan mitjançant les anomenades xarxes socials són amics virtuals sense rostre, realment uns desconeguts. Si se’ls coneix la cara, qui garanteix que no l’hagin modificat mitjançant Photoshop? Les imatges virtuals no són garantia d’autenticitat. La ingenuïtat adolescent que no troba en l’entorn familiar i social  en que es mou la companyonia sincera, busca en les xarxes socials l’amistat que no troba en el món real. El problema es troba en que a les xarxes socials també hi tenen accés els desaprensius, els delinqüents, que volen robar quelcom de molt més valors que uns centenars o milers d’euros: la dignitat de les víctimes adolescents que confien en ells.

Els adolescents han d’anar amb molt de compte a l’hora de donar les dades personals  al nou “amic” o “amiga” que acaben de fer per internet. Els vers amics es fan en la vida real, que demostren un ver interès per ells no solament quan les coses tenen bon vent, sinó també quan el vent els és contrari. Siguem sincers, donada la condició humana és molt difícil trobar un amic autèntic en la vida real. Els adolescents haurien de seguir l’exemple de Diògenes que a ple dia i amb un sol lluent caminava pel carrer amb un llum d’oli encès a la mà. Quan se li preguntava per què la seva  extravagància, responia: “Busco un home”. Claude Mermet ha dit sobre l’amistat: “Els amics són com els melons, deixa’m explicar-te perquè: per trobar-ne un de bo n’has de tastar un centenar”.

La causa principal que ocasiona que els adolescents se’ls enganyi per internet és que tenen un concepte equivocat d’ells mateixos. Se’ls ha ensenyat a rebre. Tots els seus desigs s’han de satisfer per a ser feliços. Això és un engany. Tenir no és sinònim de felicitat. S’han d’invertir els factors. Donar és el que fa feliç la persona. Els psicòlegs recomanen aquest comportament per resoldre moltes de les malalties mentals que afecten la nostra societat, particularment les d’infants i adolescents, que augment. Però la medicina no és un donar egoista per obtenir un guany, sinó desinteressat, sense esperar res a canvi. Aquesta fita s’acostarà més a la plenitud segons sigui l’amor que es tingui a Jesús. Quanta més profunda sigui la intimitat que es tingui amb Ell més desinteressat serà el donar.  Si l’Esperit de Jesús habita en l’adolescent el perill que representa els llops vestits amb pells d’anyell que s’introdueixen a internet deixarà de ser-ho. L’Esperit de Jesús li donarà el discerniment necessari per desemmascarar-los i rebutjar-los.

Octavi Pereña i Cortina