TRANSICIÓ SEXUAL

“La gran diferència entre l’amor en l’època dels meus avis i pares i en la d’avui és que nosaltres tenim una immensa capacitat d’elecció romàntica amb accés fàcil a possibles relacions de tota mena i a tothora. Aquesta il·limitada capacitat d’elecció també origina reaccions indesitjables, com la por de perdre’s una relació millor encara que ja en tinguis una de formidable” (Carrie Jenkins, filòsofa).

La filòsofa ha escrit el llibre Amor triste. Las relaciones amoroses y la búsqueda de sentido. Si un és home o dona, ¿és que no té sentit ser tal com un és? El sentit de la vida se l’ha d’anar a  buscar en un altre lloc que no sigui el sexe. “I Déu va crear l’home a la seva imatge, el va crear a la imatge de Déu: els va crear mascle i femella” (Gènesi 1: 27). Els va crear sense cap mancança. El mascle i la femella en el matrimoni es complementen. La diversitat d’opcions sexuals no tenen cabuda en el model original perquè és immillorable. Déu va veure que era bo. Es diu que el desig de canviar de sexe és a  causa de problemes psicològics. No es dóna en persones sanes.

El periodista li diu a Daniela Requena, periodista i dona sexual reassignada: ”Si un dels seus fills mascles volgués   transicionar a dona, què li diria? Resposta: “Això angoixa a moltes famílies. Reflexionaríem junts sobre la irreversibilitat  de tractaments hormonals i cirurgies radicals”. “Segur que són irreversibles?” li pregunta el periodista. Resposta: “Hi ha persones penedides en que ja és gairebé impossible revertir les conseqüències. I això és molt trist”. L’entrevistador li pregunta: “Per què creix el nombre de persones que es transicionen?” Resposta: “És clar, han sentit que canviar de sexe és senzill i sa”.

El periodista li pregunta a Katheleen Stock, feminista i assagista: “La transsexualitat canvia realment de sexe? La resposta que dóna: “El sexe el determinen els cromosomes. El teu sexe és una realitat biològica. Totes les teves cèl·lules són d’home o són de dona. Si m’hormono i m’opero, ¿seré dona? Seràs home amb morfologia de dona. Què és una dona? Una femella que arriba a l’edat adulta. Jo sóc dona i encara que m’empeltés un penis i m’hormonés jo continuaria sent jo”.

Per entendre la problemàtica de la diversitat d’opcions sexuals que avui es donen hem d’anar més enllà de la salut psicològica. Katheleen Stock, diu: “La majoria són autistes”. El diccionari defineix autisme: “Malaltia mental per la qual l’individu té tota l’activitat psíquica dirigida cap el seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant”. Aquesta deficiència no respon la pegunta: Per què un no està satisfet amb el seu propi cos? Hi d’haver algun motiu. Quin es? Quan es furga en l’interior de l’ànima s’hi troba l’ateisme. Aquesta filosofia expulsa Déu de la pròpia existència i fa que la bonesa amb que Déu va crear l’home s’esberli. D’aquesta realitat neix la inconformitat amb un mateix i porta l’ésser humà a cometre un enfilall d’errors que en lloc de corregir la disconformitat que se sent amb un mateix s’agreugi.

Quan el salmista escriu: “Els cels declaren la glòria de Déu, i l’expansió proclama l’obra de les seves mans” (Salm 19:1), no tenia el coneixement que avui es té de la immensitat sideral. Així i tot no cau en la niciesa  de negar l’existència del Creador. L’apòstol Pau ressalta la creació com mitjà per posar de manifest l’existència de Déu. Escriu: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la  seva divinitat són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19, 20). S’empra el comportament indigne  de la clerecia com excusa per negar l’existència de Déu. El mal comportament dels qui es diuen ser ministres de Déu no es pot emprar com autojustificació de l’ateisme confessant. La creació desarma els arguments i els fa “inexcusables”, “perquè tot i haver conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis” (vv. 21, 22).

El negacionisme insensat de  l’existència de Déu té les seves conseqüències: “Per això també  Déu els va lliurar a la impuresa en els desitjos del seu cor entre ells mateixos…Per això Déu es va lliurar a passions  deshonroses… com no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (vv. 24, 26, 28).

Si el lector es troba en la condició de deixar-se guiar pel “cor enfosquit” pot sortir de la foscor per endinsar-se en el regne de la llum. A la dona adúltera a qui els seus acusadors volien lapidar per haver transgredit la Llei de Déu, Jesús li va dir. “Ningú no t’ha condemnat? I ella va dir: ningú, Senyor. I Jesús li va dir: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i no pequis més” (Joan 8: 10, 11). Els qui no caminen dins de l’ortodòxia sexual ensenyada per Déu sovint són maltractats pels puritans que  defensen amb mitjans violents la puresa sexual. A la dona adúltera Jesús li va dir: “Vés-te’n i no pequis més”. Potser el lector és un transicionista sexual que ha passat per una operació quirúrgica i Jesús el perdona com ho va fer amb la dona adúltera. La conseqüència de l’operació és irreversible però podrà caminar en novetat de vida joiós.

Octavi Pereña i Cortina 

 

ADULTERI DE COR

“No va ser un fet aïllat. Aquest dilluns almenys dos assistents més convidats als premis Feraz a Saragossa van denunciar públicament que havien patit assetjament per part de Javier Pérez Santana… que va ser detingut diumenge com a presumpte autor d’un delicte d’agressió sexual a l’actriu Jedet durant la festa posterior a la gala” (Isabel Arana).

Dani Alvez que ha ocupat molt d’espai en els mitjans de comunicació és casat. Què és el que porta a un home casat a mirar a una dona per desitjar-la i agredir-la sexualment? El detonant és la lascívia, la inclinació exagerada als plaers sexuals. El desig sexual descontrolat és el més devastador dels desigs perquè mai en té prou. Com més se’l satisfaci més exigències imposa. Destrueix les famílies.

Anem a l’inici de la Història. Inicialment Adam es trobava sol. Solament estava envoltat d’animals que no eren companyia idònia per a ell. El Creador va fer caure en un profund son Adam “i va prendre una de les seves costelles, i va cloure la carn al seu lloc. I el Senyor Déu va formar de la costella que havia pres d’Adam la dona, i la va donar a Adam. I Adam va dir: Ara sí, aquesta és os dels meus ossos, i carn de la meva carn, ella serà anomenada dona, perquè ella ha estat treta de l’home. Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran” una sola carn” (Gènesi 2: 21-24).

“Déu va crear l’home mascle i femella, els va beneir i els va dir: Sigueu fructífers i multipliqueu-vos, i ompliu la Terra i sotmeteu-la” (Gènesi 1: 27, 28). El text no ho diu, però s sobreentén que els va donar el do de la sexualitat perquè poguessin complir el mandat de fructificar i multiplicar-se per omplir la terra i sotmetre-la. L’atracció és quelcom que es desperta instintivament en arribar la pubertat. Fins aquí no hi ha res a dir.

No hem d’oblidar que Satanàs fa acte de presència en el jardí d’Edèn i aconsegueix que Adam i Eva mengin el fruit de l’arbre prohibit que té la conseqüència de distorsionar el correcte funcionament de la sexualitat amb l’aparició de la lascívia que és la inclinació exagerada als plaers sexuals.

La monogàmia que inicialment era fàcil de respectar, amb la presència del pecat es converteix en un objectiu difícil d’observar. Jesús ens alerta del perill subjacent: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27, 28). I tot seguit diu unes paraules que no s’han d’interpretar literalment: “I si el teu ull dret et fa caure arrenca-te’l i llança’l lluny de tu” (v. 29). Orígens, un dels pares de l’Església es va prendre al peu de la lletra les paraules de Jesús. “I hi ha eunucs que s’han fet eunucs ells mateixos per causa del regne dels cels” (Mateu 19: 12). Que jo sàpiga no conec ningú que s’hagi arrancat l’ull dret per causa del regne dels cels. Orígens   fent cas a certes lectures cristianes es va castrar. Cert que més tard es va retractar per haver-se-les pres massa al peu de la lletra, però el dany va ser irreparable.

Jesús dirigint-se a la multitud els diu: “No és el que entra per la boca el que contamina l’home, sinó el que surt de la boca, això és el que contamina l’home” (Mateu 15: 11). L’apòstol Pere  parlant en nom dels seus companys li demana a Jesús que els expliqui el significat d’aquestes paraules. El Senyor li va dir: “¿Tampoc vosaltres no teniu discerniment encara? ¿No enteneu encara que tot el que entra en la boca va al ventre i es llença a la comuna? En canvi, les  coses que surten de la boca provenen del cor, i aquestes contaminen l’home. Perquè del cor provenen els pensaments dolents…els adulteris, les fornicacions…Aquestes són les coses que contaminen l’home” (Mateu 15: 16-20).

La castració, sigui quirúrgica o química pot impedir la violació perquè no es dóna la penetració, però no elimina els pensaments lascius que neixen en el cor. És aquí on hem de parar atenció perquè es pot no ser un depredador sexual fitxat per la policia, però sí s’ho pot ser de cor. L’addicció a la pornografia n’és una mostra. La justícia humana no hi pot intervenir en el cor, però la divina sí. “¿No sabeu que els injustos no heretaran el regne de Déu? No us deixeu enganyar: ni els fornicaris, ni els adúlters…no heretaran el regne de Déu” (1 Corintis 6: 9, 10). Davant les conseqüències que té l’adulteri, encara que només sigui de cor, cal demanar-li al Senyor Jesucrist que mitjançant l’Esperit Sant ens concedeixi la força necessària per arrencar els pensaments lascius que neixen en els nostres cors ufanosos com les males herbes. Els hem d’arrencar per no cometre el pecat de mirar cobdiciosament la dona del nostre proïsme, pecat, que si no ens en penedim,  impedeix que puguem entrar en el regne del cel.

Octavi Pereña i Cortina

 

BELLESA NATURAL

Jordi Labanda en una de les seves crítiques gràfiques presenta a una jove vestida de manera informal que llueix en la camiseta aquest missatge: “Les dones reals no són perfectes. Les dones perfectes no són reals”. Aquest missatge ve a tomb amb la fal·lera de la clonació física seguint el model de bellesa que marquen les passarel·les i la publicitat que amb els retocs fotogràfics alteren la fisonomia de les persones que han passat per Photoshop.

El missatge que transmet Labanda fa diana: “Les dones reals no són                                    perfectes” .Ja fa anys un fuster d’un poble de la Franja  m’ensenyava el treball que feia en una casa vella que es reformava. En fixar-me en els capitells que coronaven els muntants d’una porta li vaig dir: “Les talles no són iguals”. La resposta que em va donar va ser: “En artesania no hi ha dues peces iguals”. Aquesta resposta va quedar gravada en el meu cervell i encara que han passat molts anys des de que la vaig sentir, la recordo perfectament. La resposta que em va donar el fuster aragonès bé és possible aplicar-la en el cas de la bellesa de la dona i la manipulació a que es veu sotmesa per les empreses de cosmètica i la publicitat. Cadascuna d’elles és una creació artesanal de Déu i no se’n poden trobar dues d’iguals. En aquest sentit “les dones reals no són perfectes”, cadascuna d’elles té unes peculiaritats que la distingeix de les altres.

La segona part del missatge que transmet Labanda: “Les dones perfectes no són reals” i el desig de voler assolir una perfecció irreal manufacturada per la cobdícia humana les porta a patir trastorns psíquics, a extralimitar-se en la pràctica d’exercicis físics i a trastorns alimentaris a causa de dietes extremes.

Imaginem-nos que una dona aconsegueix el cos ideal i que n’estigui satisfeta, que ho dubto. Si en ella no hi ha res més que presumir de la seva bellesa, la Bíblia la descriu així: “Com una anella d’or al morro duna verra. Així és la dona bonica que no té seny”(Proverbis 11:22).

Referint-se a Cher, l’actriu, el periodista Josep Sandoval, escriu: “La multidisciplinària artista fa avui 65 aparents primaveres a còpia d’unes vint cirurgies i una despesa important en cremes, llaunes de bòtox i silicones de tota aplicació. La cara és impecable: si no la mou apareix jove i fresca, el que deu ser terrible veure-la de prop, gesticulant o forçant qualsevol ganyota…Podria dir-se que la fotografia de Cher és excel·lent, però potser la radiografia detallaria determinades pèrdues i algunes d’elles, potser la dentadura, contemplaríem aplicacions de silicona i alguns altres afegitons que l’han convertit en un exemplar digne d’estudi i que se situa per mèrits propis al segon lloc per darrere del difunt Michael Jackson en la llista de personatges més aficionats a passar per les mans de cirurgians plàstics”

Una altra celebrety, Heidi Montag, que també buscava perfecció corporal, el cos ideal amb que podria estar contenta. A l’any 2010 es va sotmetre a 10 intervencions de cirurgia plàstica. En va sortir desfigurada , cosa que li recorda el gran error que va cometre. “No m’agrada ser una noia de plàstic o com en vulguin dir. La cirurgia ha arruïnat la meva carrera i la meva vida personal i ha portat molt negativisme en el meu món. Voldria pujar a la màquina del temps i tornar enrere. A més  m’assemblaré per sempre a a Edward Scissorhands (un jove creat a partir d’un robot i que a la mort del seu creador va quedar inacabat i en lloc de mas tenia estisores).

Quan el seu escultor Frank Ryan va morir, Heidi Montag se’n va anar a Costa Rica a buscar un cirurgià perquè li fes retocs: “no em parlo amb la meva família  i no em queden amics a Hollywood”. Reconeix: “El meu matrimoni se’n va anar en orris perquè va ser massa la pressió per Spencer. Ningú no aguanta molt de temps amb una dona que sembla que l’ha atropellat un camió, i així va ser durant llargs mesos. Ell no volia que m’operés”. Qui busca ser la dona perfecta acaba convertint-se en una noia de plàstic que no encaixa en un món de dones reals que no són perfectes.

Riviere i Dexeus  arriben a la conclusió que “l’única manera d’assolir l’autèntica bellesa procedeix de l’interior, de la capacitat de superar la por a la mort, resistint el despotisme d’una cura crispada i insegura de la nostra aparença física, perquè hi ha una vida que s’expressa d’una altra manera. La bellesa física és efímera. Donar excessiva importància al cos és un error que sempre cobra peatge”

Algunes dones, entre elles la cantant i escriptora Alicia keys, cantant que ha guanyat 15 cops el premi Grammy, diu: “Abans de començar el meu nou àlbum, vaig escriure una llista de coses que em feien sentir malament. Una va ser el rentat de cervell a que es sotmet les dones fent-nos creure que hem de ser primes, o sexy, o atractives, o perfectes. Una de les moltes coses de les que n’estava tipa era el judici constant que es fa a les dones. L’estereotipament constant per tots els medis de comunicació que ens fan sentir que ser de talla normal és anormal, i Déu no ho vulgui si ets de talla gran. O el missatge constant que per a ser sexy t’has de despullar”.

Si el Nou Testament s’hagués escrit en el segle XXI ben segur que d’alguna manera o altra tractaria de manera explícita l’obsessió pel cos i de la cirurgia plàstica. Referent a les dones cristianes, les que no ho són el trobaran carca, però és útil per totes les èpoques ja que va a l’arrel del problema de l’obsessió per al cos perfecte, la bellesa inassolible, diu: “Havent observat la vostra manera de viure casta amb reverència. Que el vostre ornament no sigui l’exterior, amb pentinats complicats i adorns d’or, o els vestits que us poseu, sinó la persona amagada del cor, amb la incorruptibilitat d’un esperit dòcil i tranquil, que és de gran valor davant Déu” (1 Pere 3:2-4).

Octavi Pereña i Cortina

 

VIOLÈNCIA MASCLISTA

La pegunta que sovint ens fem és: Per què els depredadors sexuals actuen de la manera com ho fan? La veritat és que no se li sap donar resposta. L’assumpte  Dani Alves, per la rellevància del personatge ha fet gastar rius de tinta  i ha estat tema de debat en les tertúlies radiofòniques i televisives.

Jaume Sellés en el seu escrit Impunitat, redacta: “També ignorem per què va comportar-se com un depredador que un cop assolit el seu objectiu, va marxar el lloc dels fets, sense immutar-se i sense cap mena de remordiment. No sabem tampoc per què (o no sabem explicar-nos-ho) homes tan poderosos i profundament respectats com ara  Weinstein, Domingo o Spacey van preferir  forçar unes pràctiques sexuals que haurien pogut obtenir fàcilment per altres vies menys perilloses i immorals. De fet només sabem el que diuen els Mossos, que després d’escoltar les seves declaracions i veure’l canviar de versió tres vegades creuen que el Dani se sentia impune. Com el rei emèrit, com els capellans pederastes, com aquells que són i se senten poderosos arreu del món. Una merda, vaja”. Màrius Carol comentant el mateix afer, escriu: “Són temps de culte a la imatge i a l’exhibició, encara que la seva personalitat ja la descriu Ovidi a La metamorfosi. El problema és que ens fascina el paradís narcisista i els narcisos se senten immunes. Però al final la veritat s’imposa. Sense remei”.

Tant Sellés com Carol es limiten a comentar un fet comés per una persona socialment respectable (?). Tots els sectors socials es veuen afectats pel virus de la lascívia que alhora està connectat amb la violència generalitzada. Els comentaristes que actuen com “influencers” cobren per opinar sobre la incivilitat en les seves diverses manifestacions no saben que dir quan tracten els delictes que la Bíblia anomena pecat. Quina és la causa que es manifesti de manera tan variada i violenta?

Déu que atalaia des del cel el que passa a la Terra dóna el seu veredicte: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la Terra, i que el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5). la maldat era tan estesa que va portar a Déu extirpar l’home de la Terra mitjançant el Diluvi Universal. Només vuit persones es van salvar de la catàstrofe: Noè i els seus tres fills i les seves respectives esposes. S’inicia una nova etapa amb uns personatges que segueixen sent pecadors la qual cosa fa que amb el temps “el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia”. Què és el que fa que el pecat que origina la violència en les seves diverses manifestacions sigui incurable? Davant un panorama que inclús un cec el pot veure, com és possible que es pugui dir que l’ésser humà essencialment és bo i que no és responsable del que fa?

Jesús conta la paràbola de la zitzània sembrada en un camp de blat (Mateu 13: 24-43). La llavor de la zitzània és verinosa. Mentre els homes dormien “va venir el seu enemic i va sembrar zitzània enmig del blat, i se’n va anar”. Amb el temps les dues llavors van germinar i els brots van créixer. Llavors els homes van veure les plantes verinoses  que creixien amb el blat. Quan els deixebles li diuen a Jesús que els expliqui el significat de la paràbola, el Senyor els diu: “El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home (Jesús), i el camp és el món, i la bona llavor són els fills del regne, i la zitzània són els fills del Maligne i, l’enemic que la va sembrar és el diable”

Després de cada dia de la creació  els text afegeix una noteta: “I Déu va veure que era bo”. Comparant la creació de l’home amb la paràbola de la zitzània i el blat, l’enemic de la paràbola és Satanàs que s’encarrega de sembrar zitzània en els cors d’Adam i Eva, que fins aquell moment eren bons. Satanàs havent posseïts una serp i presentant-se com si fos un àngel de llum davant del matrimoni, sembra en el cor d’Eva el dubte de la bondat de Déu, dient-li: “Déu sap que el dia que en mengeu, (el fruit de l’arbre prohibit), els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 3: 5). “I la dona va veure que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. Ella en va prendre dels seu fruit  i en va donar també al seu marit, que era amb ella, i ell també en va menjar” (v. 6). Infectat el matrimoni de zitzània tota la seva descendència és concebuda amb zitzània.

Déu els dóna el remei per eliminar la zitzània sembrada en el cor, però en són molts que rebutgen el remei i permeten que la zitzània resti viva en els seus cors. El primer cas en la història que mostra els efectes de la zitzània sembrada en el cor és l’assassinat que Caín, fill d’adam i Eva , que comet contra el seu germà Abel. Així ha estat al llarg de la història: els cors enverinats de zitzània són els causants de que Déu que segueix atalaiant des del cel i que observa amb atenció allò que ocorre a la Terra segueixi veient  “que el propòsit dels pensaments del seu cor és només el mal tot el dia”. Només és Déu que pot arrencar dels cors la zitzània que els enverina. Ho fa mitjançant la sang que Jesús va vessar a la creu que els deixa nets com na patena. El remei segueix estant a disposició dels homes només cal que se’l facin seu. Si no es fa només ens queda queixar-nos de la violència que ens embolcalla. Encara ens resta picar de peus.

Octavi Pereña i Cortina