LA TRAVESSIA PEL DESERT

Els polítics quan travessem el desert com ho estem fent ara amb la pandèmia del coronavirus, per tranquil·litzar-nos ens diuen que coneixen el camí que ens condueix a un oasi on podrem descansar de la travessia pel desert. Ens enganyen. Van tan perduts com nosaltres. Uns titulars periodístics que demostren que els polítics  no saben on van:

“Les noves directius de Johnson submergeixen els britànics en la confusió.”

Garcia Egea veu el govern sumit en el caos, sense rumb, sense criteri, sense cap mena d’indicador.”

“Sindicats, docents, famílies critiquen l’opacitat de les autoritats”

“Només el 34% dels francesos aproven la gestió del Govern durant la crisi” (coronavirus).

Leopoldo Abadia, divulgador econòmic, escriu: “Al desembre vaig acabar un llibre on ho anticipava. Ara només hi he afegit unes pàgines. La humanitat està angoixada, fosca, perduda, sense referents”

El periodista Víctor-M. Amela li pregunta a Leopoldo Abadia: I si vostè manés a Espanya, què faria? Resposta: “Ajuntar els quatre millors tècnics que hi hagi a Espanya en Economia, Sanitat, Ciència, Educació, i donar-los el volant”. L’entrevistador: ¿No confia en el nostre Govern actual? Abadia respon: “Vist l’escàs respecte a la veritat d’aquests nois que ens governen, em costa, ho sento”. L’Amela segueix indagant: Què li agradaria veure en aquest món nou que ara irromp? Resposta: “Ètica, bones persones i competents al cap davant de les empreses”

Acabada la entrevista Leopoldo Abadia amb ingenuïtat cita Swam Sshantamritamenda Puri: “Malgrat que no pots triar on néixer, ni els teus pares, ni la teva posició social, sí que pots triar ser una bona persona”. Malauradament la utopia de Leopoldo Abadia per trobar bones persones que agafin les regnes de les nacions i les persones en general no se’n troben perquè no n’hi ha. Sota l’aparença de bona persona  s’hi amaga el virus del pecat que impedeix que els governants i les persones en general prenguin les decisions correctes per sortir drets de les crisis que sovintegen en aquest món infectat de pecat. Es pot triar voler ser bona persona però la condició humana li impedeix ser-ho plenament. Immanuel Kant fa aquesta descripció de la bondat humana: “Un no es pot alliberar de certa indignació en observar l’actuació de la humanitat en l’escenari del gran teatre del món, fent balanç del conjunt es diria que ha estat maquinat per una bogeria i una vanitat infantils i inclús amb freqüència per una maldat i un afany destructiu així mateix puerils de manera que al cap i a la fi hom no sap quina idea fer-se sobre tan envanida espècie”. S’ha d’abandonar l’humanisme divinitzat i reconèixer la condició d’home caigut, incapaç d’aconseguir que les decisions facin diana i es busqui en Jesús que és la “llum  del món” en la travessia pel desert.

Poden semblar-nos  paraules molt sentides, però que no fan diana, els mots inspirats per la mort del seu fill Àlex que va dir Alessandro Lequio: “Ets i sempre seràs la meva llum i el meu centre”. “Hi ha camí que sembla recte a l’home, però el seu final són camins de mort”. (Proverbis 14: 12). En general és el que està passant. Ensopeguem infinitat de cops amb la mateixa pedra i no aprenem la lliçó. Ens comportem com el borratxo que en despertar de la seva borratxera, es diu: “Em van copejar, però no m’han fet mal, m’han apallissat, però no me’n sento. Quan em desperti en tornaré a demanar més” (Proverbis 23: 35). Hauríem d’aprendre del salmista quan es pregunta: ”D’on em vindrà el socors?”. Ell mateix contesta: “el meu socors ve del Senyor, que va fer els cels i la terra” (Salm 121: 1,2). Jesús esmenta el cec que guia un altre cec, ambdós cauen en el clot (Mateu 15: 14). Comportem-nos com els cecs dels evangelis que li diuen a Jesús “Obre’ns els ulls”. Una promesa de Jesús: “Tot el que el Pare em dóna, ve a mi, i el que ve a mi no el trauré pas fora” (Joan 6: 37). Aquests escollits de Déu son els que perseveren en la paraula sense esdevenir oïdors oblidadissos, sinó que segueixen Jesús de prop. Aquests cristians no són creients diumengers sinó que practiquen les seves ensenyances, Jesús els compara “a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca. I va venir pluja, i van venir les riuades, i van bufar els vents, i van envestir contra aquella casa i no es va ensorrar perquè estava fonamentada sobre la roca” (Mateu 7: 24,25). No és així amb els anomenats “creients no practicants” que “assemblen a un home desassenyat que va edificar la casa damunt la sorra. I va caure la pluja, i van  venir les riuades, i van bufar els vents, i es van llençar contra aquella casa, i es va ensorrar i va ser gran la seva ensorrada” (vv. 26,27).

Construïm una nova  carretera però les tempestes “Gloria” que sovintegen amb altres noms destrossen la construcció un cop i un altre i mai el President pot tallar la cinta inaugural.

Octavi Pereña i Cortina

LA BÍBLIA: LA LLUM DEL MÓN

Les protestes antiracistes no sols s’han estès al llarg i ample d’Estats Units també s’han escampat arreu del món. La indignació per la mort  de George Floyd a mans d’un policia que ha mostrat que el decés no va ser fortuït, sinó deliberat, ha evidenciat que el racisme nord-americà és institucional. <b>Donald Trump</b> amb les paraules de suport a la violència de la policia no ajuden a tranquil·litzar la ira de la població negra.

En mig de l’allau de protestes, la negativa dels generals de fer sortir l’exèrcit per sufocar les protestes fa que el president nord-americà perdi suport.  <b>Donald Trump</b> s’ha plantat davant de l’església de Saint John amb posat teatral de cara de pocs amics mostrant una Bíblia. Aquesta escena té el propòsit de complaure els evangèlics nord-americans. S’apropen les eleccions i la popularitat del president es desploma. L’ús de la Bíblia com a arma electoral pot complaure a un sector dels evangèlics que confraternitzen amb el racisme, però no ho fa amb Déu que no dóna suport a la injustícia i a la violència injustificada.

Tornem a la Bíblia. El cristianisme evangèlic va arribar a Estats Units  amb els immigrants anglesos que fugien de la persecució religiosa que patien en el seu país. Van desembarcar a la costa est d’Amèrica on es formarien les colònies que més tard es convertirien en l’embrió del que seria Estats Units. Van arribar altres onades d’immigrants procedents d’altres països europeus pel mateix motiu.

La base religiosa de les colònies que es convertirien en Estats Units era evangèlica i la Bíblia era la roca sobre la que es sustentava la seva fe. És per això que la Bíblia hagi jugat un paper tan important en la construcció del nou país.

En el moment que <b>Trump</b>, personatge de dubtosa qualitat moral, utilitza la Bíblia com arma propagandista pot tenir conseqüències electorals. El que sí és cert que no complau l’Esperit Sant que és qui va inspirar els autor humans a escriure els diversos llibres que formen la Bíblia. És per això que la Bíblia és la Paraula de Déu. El Llibre dels cristians conté dures amenaces pels qui menyspreen el seu contingut i es comporten de manera contraria a les seves ensenyances.

KAP en una vinyeta ens mostra <b>Trump</b>  amb la Bíblia a la mà. A la imatge li acompanya el pensament que el dibuixant atribueix al president nord-americà: “Algú em pot dir per a què serveix això i per aquí li serveix”. El dubte que KAP atribueix a <b>Trump</b> no el tenien els fundadors de les colònies ni els primers presidents de la nou nascuda nació. Els qui creuen de veritat en el Pare de nostre Senyor Jesucrist consideren que la Bíblia és el pa espiritual de cada dia que nodreix les seves ànimes. No és un pastís per celebracions especials. Per dir-ho d’una altra manera és el llibre que es té a l’abast de la mà.

La Bíblia ben llegida i entesa és el tresor més valuós que pot tenir una persona i una nació els treu de l’obscurantisme, de la superstició i de la immoralitat. la foscor espirituals en que estaven sotmeses les persones i les nacions els feia creure que la prosperitat dels pobles depenia d’una economia florent i una tecnologia avançada. La realitat ens mostra que ni la tecnologia ni l’economia donen resposta a la necessitat que tenen les persones de ser felices. Cap text constitucional pot garantir-la. Qualsevol intent d’apagar la llum que irradia la Bíblia es converteix en un crim contra la humanitat.

<b>George Washington</b> que va ser el primer president d’Estats Units va dir: “És impossible governar el món amb justícia sense la Bíblia”. El president especifica “governar el món amb justícia”. Hi ha molts governants en el món. ¿En quina nació es veu que brilli la justícia? “La justícia enalteix la nació però el pecat és oprobi dels pobles” (Proverbis 13: 34). El proverbi contrasta pecat amb justícia. Ambdues no poden anar de la mà. Quan el pecat desapareix de les nacions, la justícia fuig de les mateixes. Si tenim ulls per veure el que passa al nostre entorn ens farà adonar que la presència del pecat en les seves diverses manifestacions és visible: Injustícia social, guerres, conductes antisocials, violència de gènere, robatoris, pederàstia…

El que fa que un poble sigui diferent i sobresurti dels altres és la justícia. És la seva marca d’identitat. Què és el que va fer que la reina de Saba tingués interès en viatjar a Jerusalem per entrevistar-se amb el rei Salomó? El que es deia de la seva glòria i saviesa. Més tard, quan es va apartar de la justícia que li donava renom va començar la decadència del regne fins que va desaparèixer a mans de Nabucodonosor rei de Babilònia..

Hi ha molts problemes que acaparen l’atenció dels governants. <b>Guttemberg</b> que va posar a disposició dels alemanys la impremta, el primer llibre que va editar va ser la Bíblia. Referint-se a la nova tècnica d’impressió que abaratia  els costos d’edició, va dir: “ Per mediació d’ella Déu sembrarà la seva Paraula i una primavera de veritat naixerà i proveirà la llum entre els homes”. És una llàstima que alguns governants només la utilitcin amb finalitat de propaganda política.

Octavi Pereña i Cortina

MORT UNIVERSAL

Amb la pandèmia del coronavirus tot gira al voltants del nombre de decessos que es produeixen diàriament. Els portaveus dels governs un dia sí i un altre també ens maregen amb les xifres que no sabem si són certes perquè l’endemà les han de corregir. En definitiva, un embolic que confon la ciutadania. El que sí és cert és que dada dia es produeixen milers de decessos a causa del Covid-19 arreu del món. Estem centrats en el nombre de defuncions que provoca la “malaltia de moda”. Les altre morts sembla ser que no comptin. Diàriament es produeixen milers de defuncions per altres motius. Que no tenen en compte la posició social, el sexe, la raça…¿No en tenim prou amb tanta discriminació que també l’hàgim d’aplicar a la manera de morir? “Així està establert que els homes morin una sola vegada i després d’això el judici” (Hebreus 9: 27). Aquest text ens hauria de fer pensar en la doctrina de la transmigració de les ànimes que ensenya que les persones moren una i una altra vegada i  cada reencarnació creuen que naixen amb un karma més bo. Segons aquesta filosofia les persones aprenen de l’existència anterior i així es  comporten  millor fins que arriba un dia que es confonen amb l’absolut. El text d’Hebreus citat desmenteix que es visquin moltes existències. Es mor “una sola vegada i després d’això el judici”. D’acord amb això el futur etern es segella amb una sola vegada que es mori. D’aquí la importància que té que mentre vivim físicament fem cas de l’ensenyança bíblica que la vida eterna no s’assoleix per obres meritòries, la transmigració de les ànimes això ensenya, sinó per la fe en Jesús crucificat que mor a favor del pecador, pagant així el preu de la seva salvació. “Perquè hi a un únic Déu, i un únic Mitjancer entre Déu i els homes, Jesucrist home” (1 Timoteu 2: 5).

Com el decés segella el destí etern, un cop finalitzada la vida física ja no es por fer res per millorar l’existència. Les pregàries pels difunts no serveixen per a res. És un engany que descobriran quan els qui creuen aquesta ensenyança obrin els ulls a l’eternitat. Llavors serà massa tard per canviar el destí etern.

L’aparició del coronavirus ha estat per sorpresa. L’evangelista Lluc relata dos casos de morts col·lectives sobtades. Van informar a Jesús de la mort d’uns galileus , la sang dels quals Pilat havia barrejat amb la dels sacrificis oferts o la d’aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloé i els va matar tots. Sobre aquests fets inesperats Jesús en fa una reflexió: “¿Penseu que aquests galileus, perquè van patir aquestes coses, van ser més pecadors que els altres galileus perquè han patit aquestes coses?…O aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloé i els va matar? ¿Penseu que eren més culpables que tots els altres homes que vivien a Jerusalem?” Què en pensa Jesús d’aquests accidents? “No us dic: Però si no us penediu, tolts us perdreu igual” (Lluc 13: 1-5).

El dies de l’home sobre la terra són comptats. La mort no és un esdeveniment fortuït. Sigui a causa de una llarga malaltia o a causa d’un atac cardíac fulminant o d’un accident d’aviació, Déu ha establert el dia i l’hora del nostre traspàs. Quan la data i hora arriba, sense el retard d’un segon, la dalla fa el seu treball de segar la vida. Com desconeixem la data que el segador farà la seva feina, amb antelació ens hem de preparar per al bon morir. ¿Com es produeix aquest bon morir? No com diuen les esqueles: “Ha mort cristianament” perquè se li ha fet un sepeli “cristià”, sinó perquè ha mor la mort dels justos, es dir, perquè ha viscut en vida en la fe en Crist, la sang del qual li ha rentat tots els seus pecats. La sang de Jesús és el passaport que obre la porta que dóna accés al Regne de Déu etern.

Octavi Pereña i Cortina

INTEGRITAT

La vinyeta mostra el cap estrany que representa un capitalista sense entranyes. El seu aspecte és amenaçador. De la clepsa li surt una banya. De la boca oberta que mostra unes dents sinistres li surt fum que m’imagino representa el verí mortífer que emmagatzema en el seu interior. El text que acompanya la imatge  diu: “’ètica i la moral entorpeixen el progrés” (El Roto).

Algú ha deixat escrit: “Vivim en una època de disciplina, cultura i civilització, però no en una època de moralitat. L’estat actual de les coses es pot dir que augmenta la felicitat de les persones, alhora la seva infelicitat. Com podem fer feliç la gent, si no està educada per assolir una moral elevada? La seva saviesa no s’aguanta”. La nostra època ha assolit cotes molt altes de cultura i educació però la moralitat no l’ha acompanyat en el seu creixement.

L’home pervers de la vinyeta considera que l’ètica i la moral entorpeixen el progrés. Vis tal com van les coses, la amoralitat i la manca d’ètica són tots els causants de tots els mals de cap que patim. Es diu que després del coronavirus les coses canviaran. Jo no m’ho crec. Tal com és l’home natural que la Bíblia anomena “carnal”, no pot comportar-se de manera diferent com li exigeix la seva condició d’ésser caigut. De produir-se el canvi de conducta aquest es donaria si prèviament s’hagués produït una regeneració en la font de l’ètica. Aquesta regeneració es troba en la santedat que és do de Déu que per mitjà de l’Esperit Sant fa que els principis ètics i morals no siguin paper mullat. Si no es produeix la regeneració espiritual que consisteix en convertir-se en un home nou per la fe en Jesús clavat a la creu, com diu Confuci: “Els vicis ens visiten com a viatgers, ens vistent com a hostes i s’hi queden com a amos”. Per això és inútil combatre la amoralitat dels nostre dies sense la intervenció de Déu en les nostres vides.

La psicòloga Eva Ellionz fa aquesta reflexió: “Quan l’egoisme es converteix en un modus operanti legítim, hi ha una erosió del sentiment de vergonya, perquè la vergonya pressuposa la possibilitat de ser responsable envers els altres. I el capitalisme ha erosionat en gran manera aquesta capacitat. Aquesta és la cultura que legitima la persecució hedonista de l’interès propi en tots els dominis”. S’ha perdut la capacitat d’enrogir. La Bíblia anomena aquesta situació com tenir un “cor de pedra” insensible a les necessitats del proïsme. El jo preval sobre l’altre. Sense  conversió a Déu la situació caòtica en que ens trobem no pot millorar. En moltes persones l’enduriment de cor ha arribat gairebé al límit. Encara els hi queda un xic de sensibilitat. Són conscients que el seu comportament no sigui el correcte i intenten camuflar-lo parlant de regles morals, però no se n’adonen que aquests principis ètics no són res més que una capa de vernís sobre la pell. A sota s’hi troba la bèstia amagada, disposada  saltar sobre la víctima a la primera oportunitat que es presenti. Per això el personatge malvat de la vinyeta considera que “l’ètica i la moral entorpeixen el progrés perquè ignora què és l’ètica i la moral.

Una societat com la nostra que nega l’existència de Déu, que creu que som fruit de l’evolucionisme atzarós i materialista, no ens ha d’estranyar, com diu lady Violet Crowly: “Els principis són com les pregàries. Nobles evidentment, però incòmodes en una festa”. Déu incomoda.

En una societat mancada dels valors cristians que converteixen els qui  els creuen fermament en persones íntegres perquè saben que Déu existeix i que veu tot el que fa l’home, inclús trobant-se sol, quan no hi ha cap ull humà que el controli, sap que no està sol, que Déu és ubic i per tant arreu alhora. Sap que el que fa o deixi de fer, Déu ho sap. Per això no pot deixar de desitjar els principis morals i ètics que es troben en el Llibre de Déu. És per això que aquestes persones busquen ser íntegres, no gairebé íntegres. És quelcom semblant al casament: O ets casat o no n’ets. Gairebé casat no existeix. En una societat que ha arraconat Déu a les golfes no ens ha d’estranyar que hi tanta manca d’integritat que significa: total, sa, intacte, sencer. És d’un doble comportament: engany, i hipocresia. Ésser persona integra inclou ser financerament responsable i fiable.

Moltes persones a l’hora de donar fer de que el que diuen és veritat posem com a testimoni Déu o a persones. Aquests testimonis no avalen la veracitat del que es diu. Jesús afirma: “No juraràs en fals, sinó que compliràs els teus juraments al Senyor…I que la vostra paraula sigui sí, sí quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligne” (Mateu 5: 33-37). Veient la facilitat amb que s’incompleix el sí o el no, posa de manifest que la nostra societat la controla el maligne.

Octavi Pereña i Cortina