ESTÈTICA MASCULINA

Segons les últimes estadístiques les dones segueixen encapçalant la llista de persones que utilitzen la cirurgia estètica i els cosmètics. Les intervencions quirúrgiques, però, cada cop es van fent més populars entre els homes. La causa es troba en el fet que s’intensifica la competència dels joves la qual cosa els inclina vers la cosmètica i la cirurgia plàstica per aparentar una joventut perduda. Ara ja no compta el valor afegit que acompanya els cabells blancs de la maduresa. El que preval és el dinamisme juvenil. A la cirurgia plàstica i la cosmètica li acompanya la indumentària: s’utilitzen peces de vestir d’esport que donen un aire més fresc als qui els comencen a pesar els anys.

Joan Pere Viladecans, pintor, toca quan escriu: “La possibilitat de transformar i recrear el propi cos pot tenir un valor estètic. Però no sembla que l’auge de la cirurgia estètica i reparadora vagi per aquí. El problema real és que la societat occidental no sap envellir i que només reconeix atractiu en el que és jove o bell segons els estereotips que decideix el mercat”. L’únic que importa és el que es veu, que és transitori, es marceix i acaba convertint-se en carn corrupta infestada de cucs. A curt i llarg termini, invertir en la joventut fugissera és una mala inversió.

“L’única manera d’assolir la bellesa procedeix de l’interior, de la capacitat de superar la por a la mort, resistint el despotisme d’una cursa crispada i exagerada per la nostra aparença física. Perquè hi ha una vida  que s’expressa d’una altra manera”, ha dit Rivière i Dexeus.

La por a la competència de la joventut se supera quan es venç la por a la mort. Aquesta victòria s’assoleix quan l’atemorit es troba en Crist que és “la resurrecció i la vida”. Creure en el Crist que ha vençut la mort ressuscitant és una font de dinamisme que elimina la por a la competència dels joves que volen fer-se un espai en el mercat laboral. No és que Crist faci desaparèixer la competència dels joves. No. El que fa és que quan l’home madur està unit a Ell renova les forces. Quan els joves es cansen el creient en Crist remunta el vol com les àguiles. Aquesta força espiritual es manifesta en una renovació mental que empeny a  prosseguir la cursa   laboral sense defallir. En un món sempre canviant en el que les novetats aviat passen de moda és imprescindible la força de Déu per no sortir mal ferit de la contesa laboral. L’estar al dia exigeix un desgast mental que provoca estrès i altres trastorns mentals que són el plat del dia. La força espiritual que injecta el Crist ressuscitat en la persona que confia en Ell li permet córrer la marató de la vida sense notar el cansament psíquic que busca productes energètics artificial de dubtosa utilitat per conservar-se en forma.

El canvi d’aparença per semblar jove no retorna la joventut marcida. La fe en Crist fa que la mort que tanta por provoca perquè és un fet irreversible, s’inverteix. Aquest fet fa que el creient pugui dir amb el salmista: “Senyor, fes-me conèixer la meva fi, i quina és la mesura  dels meus dies: que m’adoni que en sóc d’efímer jo” (39:4). Un nou horitzó s’obre davant els ulls. És tant meravellosa la bellesa que s’albira, que la competència dels joves ja no espanta. Un sap on està i no necessita convertir-se en un “nin de plàstic” per conservar un guanys materials que, obsessionant-se per ells no el deixen viure com a persona emocionalment sana.