ÀNIMA TRASBALSADA

L’actriu Demi Moore va ser ingressada a urgències després d’haver-se desmaiat mentre celebrava una festa en la seva residència de Beverly Hills. Segons se sap per “esgotament” i “per tota la seva salut”. La revista Life & Style informa que ha estat tractada de quelcom molt més seriós: la seva addicció a les drogues. Michael Levine que va ser el seu publicista ha declarat: “És horrible i trist el que li ha passat. Indica la naturalesa de l’addicció. Sempre t’estàs recuperant, sense estar mai plenament recuperada. Levine representava Demi des de que tenia 19 anys, en els 1980. Era formosa, intel·ligent i molt ambiciosa. En aquella època ja era addicta a les drogues. Se suposa que el recent ingrés de l’actriu es degut a una crisi per la inhalació d’òxid nitrós, també conegut com gas hilarant, molt popular entre el jovent per col·locar-se per poc preu. Diu Levine: “Necessita tenir cura. El treball sempre el té. Conec Demi. Encara és molt ambiciosa. Necessita posar el treball en un segon pla.”

La cosa va començar a empitjorar quan l’actriu va presentar una demanda de divorci al seu marit Ashton Kutcher després d’unes setmanes d’incertesa i de notícies de que Ashton li era infidel. Després de la ruptura Moore va començar a perdre pes i celebrar fastuoses festes és el que li preocupava. En Aquesta situació estressant no ens ha de fer estranys que en la seva farmaciola també s’hi trobessin amfetamines. 

A Demi Moore no la podem presentar com un model de sensatesa. El divorci i els excessos que acompanyen la seva vida artística no és estrany de debilitessin la seva fortalesa. No tothom té el privilegi que els problemes personals es ventilin en les revistes del cor. Però ja que els informes mèdics diuen que augmenta considerablement el consum de productes per combatre l’insomni, l’estrès, les preocupacions que porten  a situacions de greus crisis de salut, no ens aniria malament fer-nos una mirada introspectiva i pensar si el que portem en la bossa de mà o a la maleta de treball conté productes per combatre l’estrès, l’ansietat, l’esgotament crònic. ¿Aquests productes van acompanyats de consum d’alcohol i altres drogues? Si és així ha de ser un motiu de preocupació i un sincer desig de canviar d’estil de vida. Què és més important aconseguir l’èxit social o viure arruïnat com a persona, o no tenir una posició social destacada i sentir-se millor amb un mateix i recuperar l’afecte de la família perdut degut al preu que s’ha de pagar per triomfar?

L’estil de vida aclaparador que portem ens impulsa a consumir química per conservar la vitalitat i seguir gaudint,  com a mínim, la posició social adquirida. ¿Val la pena mantenir-la a l’elevat cost de perdre la salut física i mental i les bones relacions familiars i socials?

El rei Asa de Judà   va emmalaltir greument dels peus. El text ens diu: “I malgrat això, en la seva malaltia no va cercar el Senyor, sinó els metges” (2 Cròniques 16:12). Aquesta citació no significa que el malalt no hagi de buscar la col·laboració mèdica. Tret del context general de la Bíblia aquesta  citació pot portar a rebutjar els serveis mèdics. Alguns moviments cristians ensenyen el guariment per fe. El malalt no necessita el metge ja que només amb la fe es pot guarir. Això no ho ensenya la Bíblia. El que va fer el rei Asa és prescindir totalment de Déu. No tenir-lo en compte en la seva malaltia. Es va equivocar. No és bo arraconar Déu els qui pateixen trastorns mentals a causa de la vida estressant que porten.

Referint-se a l’actriu Demi Moore, Michael Lerine que va ser el seu publicitari, diu d’ella: “Contínuament entrant i sortint de la consulta mèdica, sense estar mai plenament recuperada”. Contínuament entrant i sortint de la consulta mèdica sense que es produís la guarició. És un continu donar tombs que no porta enlloc si no és la pròpia degradació. El salmista es fa aquesta pregunta que ben segur també ens fem nosaltres: “Per què estàs abatuda ànima meva? I per què et contorbes dintre meu? Espera en Déu, perquè encara el lloaré: salvacions de la meva persona, i Déu meu !” (Salm 42:11). Vivim en un món d’aflicció. Potser no passarem per greus crisis, però hi ha moltes futileses que ens angoixen. Jesús ens fa aquesta invitació: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes” (Mateu 11: 28,29). Jesús és el metge de l’ànima que compleix la guarició que promet.

Octavi Pereña i Cortina