LA RANCÚNIA VENÇUDA

En un suplement que setmanalment publica un important diari apareix un consultant. Un lector escriu el següent: “Sóc un home de 60 anys, i sempre he tingut un problema que es va agreujant  amb l’edat enlloc d’anar-se debilitant. Sóc molt rancuniós i així no és fàcil viure, a menys viure a gust…Fins i tot sóc rancuniós amb els éssers que més m’estimo quan em fan mal. M’afligiria molt arribar al final dels meus dies i continuar sent tan rancuniós. Què no tinc capacitat per perdonar?”

En la resposta que li dóna Ramir Calle es refereix a verins i vitamines per a l’ànima. Si prenem aliments tòxics enverinem el cos. Amb la ment passa quelcom semblant. Se l’ha d’enfortir amb vitamines. Si a la ment la nodrim amb: gelosia, odi, rancúnia,  enveja, ràbia i altres sentiments anomenats negatius, li inoculem verins que la malmeten, l’emmalalteixen. Això obliga a anar a un especialista que ens recepta unes píndoles o un tractament psicològic amb el propòsit de contrarestar els efectes nocius dels pensaments negatius. En canvi, si a la ment hi inoculem vitamines: amor, perdó, tolerància i la resta de pensaments positius, la ment guarirà. Teòricament la recepta és molt bona. Es planteja, però, un problema: es poden pensar naturalment pensaments positius? S’ha d’ordenar i rentar la ment aconsella Calle al seu consultant. El consell és molt fàcil d’acceptar però practicar-lo són figues d’un altre paner.

Tot nat de dona neix contaminat pel pecat original. Per aquest motiu el pecat forma part de l’ADN espiritual de l’ésser humà. L’home per si mateix no pot canviar el seu ADN contaminat pel pecat per un altre d’impol·lut. Per aquesta raó el profeta Jeremies   descriu amb un simbolisme molt aclaridor la impotència humana de canviar la seva naturalesa que té després de la desobediència d’Adam: “¿Pot un negre canviar la seva pell, o un lleopard les seves taques? Tampoc vosaltres no podeu fer el bé, vosaltres que esteu tan acostumats a fer el mal” (Jeremies 13:23). Ramiro Calle veu molt fàcil posar ordre a la ment i rentar-la d’emocions insanes que són una fàbrica de patiment. A l’hora de la veritat l’home s’ho proposa però es queda amb els bons propòsits. El negre i el lleopard no poden canviar, la genètica els ho impedeix.  Hem de patir les conseqüències de ser tal com som. Ens assemblem al déu Atlas comdemnats a traginar una pesada càrrega indefinidament.

El que Ramiro Calle anomena verins la Bíblia ho denomina “fruit de la carn” i a les vitamines “fruit de l’Esperit Sant”. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Galacia, encara que la carta va adreçada a cristians, el text que comentarem molt breument els no cristians també hi trobaran resposta a la pregunta que es fa l’home que escriu a Ramiro Calle: Què no tinc capacitat de perdonar? L’apòstol exposa la lluita interior que hi ha en el cristià de voler fer el bé amb el resultat que fa el mal que no vol fer. És una lluita terrible que es lliura en les profunditats de l’ànima, amagada de testimonis indiscrets: ”Camineu en l’Esperit (vitamines)i no satisfareu els desigs de la carn (verins). Perquè la carn desitja contra l’Esperit , i l’Esperit contra la carn: i aquest s’oposen mútuament, a fi que no feu les coses  que voldríeu” (Gàlates 5:16,17). Només el vertader cristià sap el dur que és aquesta lluita interior.

L’apòstol detalla el que Calle denomina verins que intoxiquen l’ànima i que l’apòstol anomena “fruit de la carn”: “adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats,  baralles, gelosies, ires, trivialitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes…”.(vv.19-21). Tota aquesta varietat de  tòxics brollen del cor de l’home nascut de dona. Per més que es vulgui no es poden fer desaparèixer perquè l’home no té accés a l’interior de l’ànima per canviar-la. Tot seguit detalla les vitamines que són conseqüència de l’esforç humà amb la  col·laboració de l’Esperit Sant que l’ajuda a prosseguir la lluita sense defallir. Aquesta lluita interna que dura tot els temps que el creient és aquí a la terra   és la conseqüència d’haver-se convertit en un fill de Déu per la conversió a Crist i d’haver estat convertit en morada de l’Esperit Sant. Les vitamines que mantenen sana la ment són: “amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (vv.22,23).

La resposta que l’home que escriu a Ramiro Calle demanant-li consell perquè en el seu desesper es pregunta: “Què no tinc capacitat de perdonar?” la troba  en la conversió a Crist i ser guiat per l’Esperit Sant que habita en el creient perquè en la conversió hi ha novetat de vida. Apareix en l’escenari social l’home nou que contribueix amb el seu testimoniatge a reduir les toxines que contaminen les relacions humanes..

Octavi Pereña i Cortina