VELLESA ACTIVA

“Tan se val l’edat! Exerciré la medicina mentre pugui fer-ho, per la salut dels altres i, com demostra la meva investigació, per la meva pròpia” (Ewan MacDonald).

El nostre temps està embolcallat d’una dura crisi econòmica acompanyada d’una gran tassa d’aturats. Un 27% de la població activa i els milions de jubilats significa que en són moltes les persones que no treballen.

El Dr. MacDonald diu que la mineria en la que va treballar és una feina insalubre pels accidents: la silicosi. Avui no la considera la pitjor per la salut. La pitjor és l’atur: “Avui els miners tenen més bona salut que els aturats: l’atur de llarga durada és la primera causa de mortalitat”. La conclusió general a que han arribat els investigadors és que el tipus de feina que tens és el factor determinant no només de la nostra esperança de vida, sinó de la seva qualitat. Conservar la salut, llevat els casos aliens de la nostra responsabilitat, depèn en bona part si tenim feina o no. 

El Dr. MacDonald defineix ocupació com: “Activitat quotidiana amb un propòsit definit que gratifica qui la realitza. De manera més amplia, jo ho defineixo com el propòsit que dóna sentit cada jornada a l’existència humana. Hem demostrat empíricament que sense aquest propòsit els indicadors de la salut es deterioren”.

Una bona feina no és la més ben pagada ni una bona jubilació és la que permet viatjar arreu del món. Un bon sou i una excel·lent jubilació permeten viure sense problemes econòmics, però no garanteixen una vida feliç i saludable perquè no són gratificants ni donen sentit a la vida. L’atur és una situació gens agradable però no ha de ser una font de laments i viure capficat.

Tant pels jubilats com pels aturats el desvagament no és una solució idònia per la salut. Segons el Dr. Ewan MacDonald ocupar-se en quelcom que gratifica és la millor manera de conservar la salut. El voluntariat n’és una sortida perquè és una gratificació per qui en fa una tasca perquè el voluntari escull què és el que vol fer. Fa una feina que li ve de gust, que no li ha estat imposada, sinó que ha decidit fer-la.

La vagància no és una bona manera de passar el temps. El lleure si no s’omple amb quelcom gratificant és una font d’estrès ja que al deixar la ment lliure, aquesta es dedica a passar revista al cúmul d’esdeveniments desagradables que no pot evitar la seva existència. Voler canviar el que no es pot canviar és una font d’estrès i, l’estrès es verí per la ment. Una ment malaltissa  roba la salut física.

Durant els anys de prosperitat econòmica se’ns ha ensenyar a llençar la casa per la finestra. A gastar més del que guanyàvem. A endeutar-nos per poder tenir una vida principesca i, en conseqüència a la vagància pròpia d’aquesta classe social. Ara que estem en temps de vaques flaques, pel fet de no haver après a ser altruistes quan el vent ens era favorable, arribat el moment que disposem de temps  no sabem que fer. Estem pagant un alt preu en malalties físiques pròpies de la inactivitat. Veus com la del Dr. Ewan MacDonald ens alerten dels perills que la inactivitat física i mental comporten per la nostra salut integral. La societat posa a disposició d’aturats i jubilats una ampla gamma de possibilitats d’ocupar el lleure amb activitats gratificant i saludables. És qüestió de voler aprofitar-les. Cal recordar que el donar és més valuós que el rebre. Aprofitar les possibilitats d’omplir el temps que la societat proporciona a aturats i jubilats no hauria de consistir en activitats egoistes pensant únicament en els interessos propis. Donar-se pel bé dels altres és la millor medicina per combatre l’estrès que fa la vida insuportable. El Dr. Ewan MacDonald ens recorda el remei  per mantenir-se en bona salut quan les hores es fan llargues per la inactivitat: “Exerciré la medicina mentre pugui fer-ho, per la salut dels altres i, com demostra la meva investigació, per la meva pròpia”

Octavi Pereña i Cortina