CAOS HUMANITARI
Pilar ·Rahola comença el seu escrit “Déu”, així: “Podria fer meu el dilema
de García Marquez, quan va assegurar que li desconcertava tant pensar que Déu
existís com que no existís. Per bé que Jean
Anouilh, tot baixant en les entranyes , va afegir que el més terrible de
Déu és que no sap si és un truc el diable. El cert és que la gran pregunta de
Nietzsche, “és l’home només un fallida de Déu, o és Déu només una fallida de
l’home”, es manté eternament oberta, especialment quan la barbàrie escampa la
seva maldat i costa entendre l’horror després de la tragèdia. És la pregunta
que es feien els jueus en els camps d’extermini “on és Déu”, i la mateixa que
s’han d’haver fet tots aquells que han patit, a pròpia carn, la maldat
extrema”. La confusió en que es troba Pilar Rahola la segueix expressant quan
escriu: “No crec que fer una pregunta com aquesta, en tals circumstàncies, hi
hagi resposta possible, la qual cosa no evita que la pregunta es formuli una
altra vegada, i una altra, com la lletania de la desesperació”.
Trobant-se Pilar Rahola submergida en el mar
del desconcert, segueix escrivint: “Personalment estic convençuda que Déu és
una idea humana, un clau a que agafar-se per acceptar la inevitable finitud de
la vida, i els asseguro que aquest convenciment és una pesada pedra a la pròpia
motxilla. Però aquest convenciment no m’ha impedit valorar –probablement
envejar- els qui tenen una fe sòlida en Déu, quan aquesta fe enforteix la seva
humanitat”.
Voldria creure que l’enveja que Pilar Rahola
sent pels qui tenen una fe sòlida en Déu que enforteix la humanitat dels que la
tenen, sigui sincera. Si així fos estaria a una passa d’obtenir-la. Abans, però, s’hauria de
desprendre del concepte plural que té de Déu ja que parla de “déus lluminosos”
i de “déus del mal”. Acaba l’escrit dient: “Feliç Setmana Santa a tots els déus
de la llum, i als creients que els honoren”, ja que és una creença basada en
les mitologies grega i romana, déus que per cert van ser fets amb els vicis i
passions dels homes que els van dissenyar. Només hi ha un sol Déu, com ho
adverteix el primer verset de la Bíblia: “En el principi Déu va crear els cels
i la terra”. Aquest Déu creador assegura que ho va fer tot bo. També ens diu el
text inspirat per l’Esperit Sant que un àngel que es va proposar destronar Déu,
en rebel·lar-se contra Ell es va convertir en Satanàs i, aquest, posseint una
serp, va fer caure Adam en desobediència a Déu, pecat que introdueix el mal en
l’ésser humà: aquests “déus del mal, aquests trons de mort que inspiren l’odi i
la violència” .
Déu que no vol deixar l’home abandonat al seu
tràgic destí, declara: “I posaré enemistat entre tu (la serpent) i la dona, i
entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà al cap, i tu el feriràs al taló” (Gènesi 3:15).
Aquesta és la primera profecia que anuncia la mort de Jesús perquè l’home pugui
recuperar l’amistat amb Déu perduda en la desobediència d’Adam. En paraules de
Jesús: “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó
que tindrà la llum de la vida” (Joan 8:12). Si la Pilar Rahola vol saber
la veritat sobre el problema del mal, si
vol desprendre’s de la confusió que impregnen les seves paraules ha de començar
a buscar i el Senyor promet a tot aquell que busca trobarà a Ell que es llum que
expulsa la foscor de l’ànima que provoca la incertesa que proclama la
periodista.
“En aquests temps de dies foscos……què hem de
fer amb els déus del mal, aquests trons de mort que inspiren odi i violència”?
Hem de posar fre a aquesta activitat que tants danys ens proporciona.
Li pregunto a Pilar Rahola: ¿Li preocupa
verament la proliferació del mal que, entre altres, es fa en Nom de Déu? Si li
importa el tema escoltarà el que Déu li vol dir. Si l’escolta, Crist que és la
llum del món il·luminarà el seu cor, fent-li desaparèixer la tenebra espiritual
que li causa el desconcert que vostè manifesta en el seu escrit.
La declaració de Déu: “En el principi Déu va
crear els cels i la terra” no és creguda
i se la substitueix per una altra que parla d’un hipotètic Big Bang acompanyat
de la teoria de l’evolució. És dir, la creació és obra de l’atzar. A Déu se
l’exclou de l’obra de les seves mans. Això no és el que ensenya la Bíblia.
“Allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat,
perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són
clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les
coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19,20). Però l’ésser
humà en la seva obstinació no ho vol reconèixer i: “afirmant ser savis, es van tornar necis, i van canviar la glòria del
Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, ocells, a
quadrúpedes i a rèptils” (vv. 22,23). Aquest canvi no autoritzat té
conseqüències: “I com no que no van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar
a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (v. 28). Tot seguit el text fa un
llistat de les coses impròpies que veient-les li fan preguntar a Pilar
Rahola: “¿On és Déu”? El detall és el
següent: “Estan plens de tota injustícia, fornicació, malícia, cobejança,
maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, avorridors de
Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als
pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense
misericòrdia” (vv. 29-31).
El capítol 1 de Romans es va escriure fa 2000
anys i descriu al detall la societat actual. ¿No hauria de ser motiu de
reflexió per a tots aquells que estan
preocupats per la situació caòtica en
que estem immersos i que no sabem com sortir-nos-en?
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada