REGENERACIÓ POLÍTICA

Els esdeveniments polítics que en el moment d’escriure l’esborrany amenacen amb estripar el PSOE, posen de manifest una malura espiritual profundament arrelada en l’ànima humana: animositat vers el proïsme i el goig que produeix veure com aquest cau en desgràcia. Aquest delectar-se en la desventura aliena no és un sentiment innocu. El verí que conté gaudir de la dissort d’altri el descobreix el Senyor quan en l’Antic Testament, els pobles veïns del regne de Judà gaudien de la seva dissort en mans de Nabucodonosor rei de Babilònia, al dir-los que per aquest gaudi vosaltres passareu pel mateix tràngol. Podem considerar que alegrar-se en el dolor de l’altre és un bumerang que es gira contra qui el llença produint-li un profund dolor.

La salut de l’ànima d’una persona es manifesta quan es busca el bé de l’altre, encara que no caigui bé. Quan les forces es fan servir pel bé de qui no ens cau bé. Quan el sofriment de la persona que no ens agrada, en lloc de pensar: T’ho mereixes, l’agafem de la mà i l’ajudem a sortir del pou en que ha caigut pel seu mal cap. Pot ser que la desgràcia per la que travessa la persona que ens desagrada sigui merescuda per la seva manera de ser. A aquesta persona, però no se l’ha de jutjar amb aire de superioritat sinó que se l’ha d’estimar i intentar ajudar-la si es pot, a pesar de la seva neciesa.

La animositat contra el proïsme que és sinònim d’aversió, rancúnia, hostilitat, odi, es manifesta en totes les classes socials. La política que està dirigida per persones de la mateixa mena que les altres, l’animositat també hi és present. Les diferents formacions polítiques, per ser partidistes, s’envegen mútuament i s’empren maneres de fer que trenquen les normes d’ètica i moral més elementals. Quan el president Felipe González va dir que la Democràcia s’aferma en les clavegueres de l’Estat, estava dient que tots els mitjans són vàlids per aconseguir un objectiu. Quan el ministre d’Interior i el director Antifrau de Catalunya es van reunir per maquinar contra polítics independentistes catalans per destruir-los políticament, estaven manifestant una animadversió anticristiana que els passarà factura. Pot ser possible que el caos polític actual sigui el resultat de que Déu no considera que tots els mitjans siguin lícits.

Es diu que els valors cristians que eviten que l’animositat es faci virulenta no són aptes per ser aplicats en política. Les ensenyances de la Bíblia són per a totes les situacions. Serveixen per portar llum   a un món que està embolcallat d’una espessa tenebra espiritual que fa que les persones no sàpiguen distingir el bé del mal, que fa dir del bé mal i del mal bé. Negar el valor de la Bíblia que és la llum que il·lumina el camí de les persones ens ha portat a la situació caòtica que estem vivint a nivell personal, nacional i internacional. Sense la llum que desprèn la Bíblia és impossible prendre decisions correctes. Com més ens movem més profundament ens esfondrem en el fangar del desconcert

Els cristians, si fan cas a les instruccions de la Bíblia i segueixen Jesucrist no caminaran a la fosca. Els cristians, però, que es mouen per un món envoltat de tenebres poden permetre que les tenebres enfosqueixin la llum  de Crist que hi ha en els seus cors i així es converteixin en sal que ha perdut el seu tast i que no serveix per frenar la corrupció que es manifesta arreu. Els cristians que afirmen ser “creients no practicants” o que afirmen que la “fe pertany a l’àmbit privat”, Jesús els desmenteix quan diu: “Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya  No s’encén una llàntia i es posa sota una mesura, sinó que es posa sobre el portallànties i fa llum a tots els qe són a la casa. Així ha de brillar la vostra llum davant dels homes, a fi que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre pare que és en els cels” (Mateu 5: 14-16).

Quan algú es converteix a Crist el Senyor no se l’enduu amb  Ell, el deixa en el mateix lloc on es va produir la trobada perquè il·lumini tots els qui són a la casa: família, amics, companys de treball, societat,  col·legues de partit polític…Fins el moment de la conversió havien fet servir armes carnals en les seves relacions domèstiques, socials, laborals, polítiques…que havien portat mals de cap a les famílies, a l’empres, al partit, al país. Per als cristians les armes carnals són cosa del passat. Als cristians en general, sense excloure cap sector en concret, l’apòstol pau ens dóna aquest toc d’atenció: “Perquè encara que caminem en la carn, no lluitem segons la carn, perquè les armes de la nostra lluita no són carnals, sinó poderoses en Déu per enderrocar fortaleses, enderroquem raonaments i tota altivesa que s’alça contra el coneixement de Déu, i portem captiu tot pensament a l’obediència de Crist” (2 Corintis 10: 3-5).

Avui es parla molt de la generació política i quan es fa s’utilitzen tòpics que a l’hora de la veritat només serveixen per deixar les coses en el lloc de sempre. Arribada l’hora de prendre mesures concretes regeneradores continua vigent la vella política. La regeneració política només serà possible quan els administradors públics deixin de fer servir les armes carnals que ens han portat al esgavell en que ens trobem i “portin captiu tot pensament a l’obediència de Crist”.

Octavi Pereña i cortina