FARISEISME RELIGIÓS

Juan Manuel de Prada comença el seu escrit: La prova més dura, així: “Alguns dels meus amics s’han apartat de la pràctica religiosa, o inclús han renegat de l’Església “institucional” perquè han descobert en molts catòlics una inconseqüència fatal entre la fe que asseguren professar i les obres per les que, segons diu l’Evangeli, han de distingir els vertaders deixebles de Jesús” . Aquest comportament impropi que denuncia de Prada té la resposta ràpida de Jesús: “Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fóra millor que li pengessin una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar” (Mateu 18:6).

Jesús distingeix clarament entre fariseus i pecadors. Se l’anomenava “amic dels pecadors”. En el capítol 23 de l`evangeli de Lluc Jesús llença un rosari d’”ais” acusant els fariseus, els escribes i els doctors de la llei d’hipòcrites (vv. 11-48). A nosaltres els cristians del segle XXI també ens alerta de la presència en l’Església de fariseus i d’escribes hipòcrites “semblants a sepulcres emblanquinats que de fora semblen bons, però per dintre són plens d’ossos de mort i de tota brutícia” (Mateu 23: 27).

Entrant Jesús en el temple veu com l’atri dels gentils s’ha convertit en un mercat, monopoli dels sacerdots, per on tots els adoradors hi han de passar per força: per canviar les monedes dels seus països d’origen per la moneda del temple. El canvi era d’usura. Els animals que s’havien de sacrificar havien de portar el segell de garantia que no fossin bèsties tarades, no aptes per a l’ofrena. A més de no reunir la perfecció requerida per la llei, el preu que s’havia de pagar era abusiu. En contemplar Jesús  el mercadeig que es feia en l’atri del temple “va expulsar els que venien i compraven en el temple. I va capgirar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms. I els diu: Està escrit: La meva casa serà anomenada casa de pregària, però vosaltres n’heu fet una cova de lladres” (Mateu 21: 12,13). La santedat del temple s’ha convertit en un mercat afavorit pels sacerdots. Aquest espectacle vergonyós feia perdre la fe de molts que en sentir les paraules de Jesús “s’admiraven del seu ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes” (Mateu 7: 28,29).

En certa ocasió que els deixebles s’havien oblidat d’agafar pans, Jesús els va dir: “Vigileu i guardeu-vos del llevat dels fariseus i els saduceus· (Mateu 16: 5,6). Els deixebles no entenien el significat de les paraules de Jesús relacionant-les amb el pa que es ven en la fleca. Adonant-se Jesús que no havien comprés les seves paraules, els diu: “¿Com és que no enteneu que no us he parlat de pa, sinó de guardar-vos del llevat dels fariseus i saduceus? Llavors van comprendre que no els havia parlat de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i saduceus” (Mateu 16:11,12).

Juan Manuel de Prada contrasta les febleses de la naturalesa humana conseqüència de la nostra condició de pecadors amb el fariseisme, dient. “El fariseu acostuma a ser una persona supèrbia i de cor endurit que es creu invulnerable als paranys del pecat que afligeix la resta dels mortals, i des d’aquesta talaia d’estarrufament construeix una religiositat de pura façana, una espècie de fe dissecada, escleròtica, que acaba convertint-se en impostura”. El fariseisme religiós és pitjor que el polític perquè té que veure amb el destí etern de les persones.

Paraules de Jesús referint-se al final del temps: “I s’aixecaran falsos profetes, i en faran desviar molts” (Mateu 24.11). L’apòstol Pau ens alerta de l’origen dels falsos profetes quan escrivint als cristians de Corint, els diu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11. 13-15).

La manera de desemmascarar els fariseus hipòcrites de l’Església és conèixer la veritat. Els fariseus s’amaguen darrere moltes caretes que s’adapten a les circumstàncies que varien. Només Jesús que és la Veritat i la seva doctrina que és el fonament sobre el que es basteix l’Església les fa caure, posant al descobert la seva traïdoria. “Llavors Jesús deia als qui havien cregut en Ell: Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus: i coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Joan 8. 31,32).

Octavi Pereña i cortina