EL NEGOCI DE LA MORT

La mort per ser un fet comú que ens toca a tots és present tots els dies en les noticies. Les morts s’incrementen en les carreteres i les autoritats competents dissenyen campanyes dramatitzant la mort per reduir la seva presència en les vies públiques. Les màfies es troben darrere de les morts de tants emigrants que intenten creuar l Mediterrània per millorar la seva condició de vida a Europa.  La mort, pel sol fet de ser un esdeveniment inevitable s’ha convertit en un gran negoci que mou milions d’euros. Al taüt bàsic se li han afegit complements que per la neciesa dels familiars dels difunts encareixen encara més la factura del sepeli.

Ateus i agnòstics culpen la religió per la banalització   de la mort perquè consideren que fan de la possible existència de quelcom més enllà de la mort un negoci i un domini sobre les persones. ¿I si és cert que l’existència continua més enllà del decés? ¿Si és una realitat que hi ha salvació i condemnació eterna? Davant el dubte del que hi ha a l’altra riba, el cert és que la religió especula sobre aquest fet i com a bon comerciant que és, els seus gabinets d’expansió comercial dissenyen l’existència  d’un lloc anomenat Purgatori on les ànimes dels difunts hi hauran de passar mil·lennis purgant els pecats que no hagin estat perdonats en el confessionari. Distingint-se de l’infern vertader que és etern, en el Purgatori les ànimes que hi fan  un recés en el camí vers la glòria sofreixen dolors infernals de durada temporal fins que els sofriments que són la causa dels pecats no perdonats purifiquin les seves ànimes i  així es pugin presentar davant el Déu tres vegades sant. El departament d’expansió comercial no resta inactiu. Havent-se auto atorgat el poder de perdonar pecats en el confessionari, el departament d’investigació comercial llença la idea que amb una compensació econòmica es poden escurçar els dolors infernals dl Purgatori. Amb aquests emoluments s’han construït les magnífiques catedrals. El negoci va arribar al seu zenit quan per la construcció del Vaticà es a promoure sense escrúpols la venda d’indulgències, fet que va motivar que el monjo Martí Luter s’aixequés contra aquesta corrupció de la veritat de Déu i fos el començament de la Reforma protestant. El negoci de la mort produeix molts beneficis!  

Els detractors de l’existència d’un més enllà de salvació i de condemna eterna, argumenten amb desconeixement de causa que és un engany questa proclama perquè del regne dels morts no ha tornat ningú que hagi donat testimoniatge del que hi ha allí. Ni tan sols els ressuscitats que descriu la Bíblia expliquen el que van veure durant el poc temps que van estar en el regne de la mort. El silenci no significa que no veiessin res. Potser se’ls va prohibir que expliquessin el que van veure´

Els cristians creiem que el relat bíblic s’ajusta a la realitat malgrat que el text l’hagin escrit homes que van viure en èpoques molt allunyades entre elles. El que van escriure va ser inspirat per l’Esperit Sant. Sent com és el text bíblic el Llibre de Déu, el seu contingut és atemporal, cosa que fa que la Bíblia preservi un missatge oportú per a l’home de qualsevol generació.

Del món dels esperits ha vingut Jesús, el Messies anunciat a l’albada de la història. En el moment que Adam va pecar com a representant de tota la humanitat va ser convenient que conegués com podria sortir del fangar en que havia caigut per la niciesa de voler ser com Déu  menjant el fruit prohibit de l’arbre del coneixement del bé i del mal. Sabem quina és la causa de l’existència de la mort. Com poder recuperar la vida perduda ens ho ensenya Gènesis 3:15 que anuncia el Messies que es va fer realitat “quan va arribar la plenitud del temps, Déu va enviar el seu Fill nascut de dona” (Gàlates 4: 4). El llinatge de la dona va néixer a Betlem en la persona de Jesús. Al llarg del seu ministeri Jesús va ressuscitar temporalment diversos morts que evidenciaven que Ell era la resurrecció dels  morts que es produiria al dia final quan vindria en la seva glòria a buscar el poble de Déu per passar l’eternitat amb Ell. La resurrecció més destacada és la de Llàtzer que va acompanyada de doctrina explícita sobre el tema que ens ocupa.

Feia quatre dies que Llàtzer havia finat. Marta i Maria germanes seves estaven dolorides. Familiars i amics les acompanyaven en la  seva aflicció. Jesús que havia rebut la noticia del seu decés a posta retarda anar a veure les germanes del difunt per conhortar-les en la seva pena. Amb Marta manté un diàleg molt il·luminador respecte el tema de la mort. Marta li va dir a Jesús: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. Però fins i tot sé que tot el que demanis a Déu, Déu t’ho donarà. Jesús li diu: El teu germà ressuscitarà. Li diu Marta: Sé que ressuscitarà en la resurrecció, en el darrer dia. Jesús li va dir: Jo sóc la resurrecció i la vida, el qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus això? Li diu: Sí, Senyor, jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que has vingut al món” (Joan 11: 21-27).

En l conversa que Jesús manté amb la dona fa una declaració  que fa desaparèixer els dubtes sobre   la mort i la vida eterna: “Jo sóc la resurrecció i la vida, el qui creu en mi, encara que mori viurà. I tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai”. Jesús no diu que els qui creuen en Ell no moriran. Sí que moriran, però viuran.

En la conversa amb Marta Jesús separa les dues etapes de la salvació, en el moment que es creu en Ell es rep la vida eterna. L’ànima passa de mort a vida. A partir d’aquest moment conviuen en el creient la vida eterna de l’ànima i la mort física que s’ajorna fins el dia del decés. Quan es produeix la mort del cos l’anima es transportada pels àngels al si del Pare, quedant- se el cos en el sepulcre esperant el dia de la resurrecció. En aquest moment es produirà la reunió  del cos i de l’ànima que temporalment havies restat separats, per passar l’eternitat en la presència de Déu.

En el moment de la conversió a Crist el més enllà deixa de ser un dubte angoixós per convertir-se en una esperança garantida  per la resurrecció de Jesús el tercer dia tal com ensenyen les Escriptures.

Octavi Pereña i Cortina