SENTINELLES DE LA FE

El profeta Ezequiel empra la figura del sentinella per denunciar els falsos profetes d’Israel perquè no es comportaven com a sentinelles responsables de la protecció del poble. Els sentinelles han de vetllar, no dormir-se mentre fan guàrdia.

El text d’Ezequiel és molt interessant perquè destaca, tan la responsabilitat del sentinella com la del ciutadà. És responsabilitat del sentinella que veu que s’acosta l’enemic “faci sonar el corn i avisi el poble” (Ezequiel 33:3). Si algú que hagi escoltat el so del corn que anuncia el perill imminent “i no en fa cas, i ve l’espasa i se l’emporta, la seva sang serà sobre el seu cap” (v.4). El sentinella no és responsable de la mort de la persona que, havent escoltat el so del corn que anunciava el perill imminent  pensa que no n’hi ha per a tant i es queda al llit una estoneta més o segueix fent el que tenia entre mans, és la seva responsabilitat.

És important destacar la responsabilitat que té el sentinella: “Però si el sentinella veu venir l’espasa, i no fa sonar el corn, i el poble no és advertit, i arriba l’espasa, i s’emporta alguna persona, aquesta haurà estat emportada per la seva iniquitat, però exigiré la seva sang de la mà del sentinella”  (v.6). Tal  com indica el text la responsabilitat el sentinella és molt gran. El profeta Ezequiel com a sentinella que és, es dirigeix al seu poble amenaçat de ser destruït per Nabucodonosor, rei de Babilònia, catàstrofe que acabaria amb la conquesta i Jerusalem  i amb ella la destrucció del temple que era el símbol de la presència de Déu entre el seu poble. Bona part del terrible desastre rau en la classe sacerdotal que no es va comportar com a sentinelles diligents en anunciar la desfeta imminent ja que a causa de l’apostasia generalitzada es comportaven com cecs que guien a cecs. Ambdós cauen al clot.

El Senyor dirigint-se al profeta Ezequiel li dóna l’encàrrec, que venint de Déu era d’obligat compliment: “I tu, fill d’home, t’he posat com a sentinella sobre la casa d’Israel, i escoltarà la paraula de la meva boca, i els advertiràs de part meva. Quan jo digui al malvat: Malvat, certament moriràs, si tu no li parles per advertir el malvat del seu mal camí, el malvat morirà per la seva iniquitat, però jo exigiré la seva sang de la tema mà. Però si tu adverteixes el malvat que es faci enrere del seu camí, i no es fa enrere del seu camí, ell morirà per la seva iniquitat, però tu alliberaràs la teva persona” (vv.7-9).

La Bíblia per ser Paraula de Déu és a temporal. Serveix que instruir en els camins del Senyor totes les generacions. Malauradament molts dels qui van pertànyer a generacions passades van morir eternament perquè els sentinelles que tenien no van avisar del perill de la mort eterna. Anunciaven: Pau, pau, quan no hi havia pau. Són força eloqüents els advertiments que els profetes de Déu feien als falsos profetes. Aquests no en feien cas i seguien dormint en els llocs de vigilància i descuidaven advertir de la mort eterna imminent.

El passat és passat i no es pot desfer tot allò que els sentinelles van fer malament. Però, què dels sentinelles que hi ha en l’Església d’avui que no avisen el poble del perill de la mort eterna si no es penedeixen dels seus pecats i tornin a Déu? ¿Compleixen el seu deure de fer sonar el corn avisant-­los que el diable que és l’enemic de les seves ànimes amb astúcia els enganya fent-los creure que tot va bé i que la possibilitat del penediment s’escurça? El sentinella com més alt és el càrrec que ocupi en l’Església més gran és la seva responsabilitat si no fa sonar el corn avisant que els oients es penedeixin dels seus pecats i tornin a Déu si no els prediquen Jesús ja que “en ningú altre hi ha la salvació, perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als home en què haguem de ser salvats” (Actes 4:12).

L’apòstol Pau com a sentinella fidel al Senyor de l’Església escriu als cristians de Galàcia en aquests termes: “Però, encara que nosaltres o un àngel del cel us anunciés un evangeli contrari al que us hem ensenyat, sigui maleït. Com ja hem dit abans, i ara us ho torno a dir: Si algú us anuncia un evangeli contrari al que vau rebre, sigui maleït” (Gàlates 1. 8,9). No es por anunciar “un evangeli diferent” (v.6).

Els qui són morts en els seus delictes i pecats desconeixen l’únic Evangeli que anuncia la salvació en el Nom de Jesús. Els sentinelles que hi ha situats en llocs estratègic de vigilància enganyen les ànimes dient-los que l’aigua baptismal esborra el pecat original i els fan creure que per haver-se batejat ja formen par de l’Església de Crist. Que no es preocupin pels pecats  comesos després del baptisme perquè el confessor els perdonarà. Que facin “bones obres” que el Senyor els recompensarà. Si la consciència no està tranquil·la, que no es preocupin que l’extrema unció i l’enterrament cristià els obrirà la porta del cel. Aquestes doctrines i d’altres, no son l’Evangeli que predicaven els apòstols. És evident que els sentinelles actuals no avisen a les persones que la mort eterna és a la cantonada i que Jesús, el Senyor de la seva Església, demanarà de les mans dels sentinelles la sang dels que moren eternament per no haver estats avisats del perill.

Octavi Pereña i Cortina