SÍNDROME DEL TREBALLADOR CREMAT

Potser amb la intenció de que al lector no li passi desapercebut l’escrit, el títol es redacta amb lletres de gran format, en dues línies que abracen l’ample de la pàgina: “Augmenten el 30% els metges amb trastorns i addiccions”.

Patricia Martín escriu: “Els metges com qualsevol persona, pateixen problemes psicològics i tenen addiccions”. En el cas dels metges “aquests trastorns poden afectar la vida dels seus pacients. Per això els col·legis de metges van engegar el 1998 un programa únic a Espanya i referent mundial, que fa atenció als facultatius que tenen malalties mentals o addiccions, buscant que es rehabilitin com més aviat millor perquè puguin tornar a exercir”. Contrastant les xifres de facultatius amb trastorns mentals i addiccions amb els altres col·lectius, diu: “Aquestes xifres no suposen que aquest col·lectiu els problemes de salut mental siguin superiors a la resta, ja que la prevalença  és del 10% a Espanya, un percentatge similar a la previsió de professionals sanitaris que poden tenir aquest tipus de malalties en la seva vida professional”. Escriu Patricia Martín: “Malgrat tot, el creixement experimentat en els últims anys preocupa el sector, ja que pot ser degut al fet que el sobreesforç i la massificació en consultoris i hospitals provoquin el que es coneix com la síndrome del metge cremat”.

La metgessa de família Inma Nogués afirma que “l’OMS ens diu que el 2020 d’aquí nores, la segona causa de malaltia i baixa laboral serà la depressió i l’ansietat”. Aquesta mateixa metgessa escriu: Quan m’estava formant com a metgessa de família, veure tant dolor, malaltia i patiment em va portar a buscar més enllà del físic, de l’obvi. Tenia la sensació de que alguna cosa se’ns estava escapant, que les persones tenim un desconeixement molt deficient de nosaltres mateixos, i aquesta falta del coneixement del propòsit de la vida ens fa emmalaltir”. Moltes són les persones que han perdut el sentit de la vida.

Què coi fem aquí? ¿Té sentit el que fem? L’apòstol Joan escriu: “Feliços els morts que moren en el Senyor des d’ara. Sí, diu l’Esperit, que reposen dels seus treballs, ja que les seves obres els acompanyen” (Apocalipsi 14: 13). Totes les feines estan marcades per la rutina. Treballo perquè m’haig de guanyar la vida. Tinc una família que mantenir. Uns fills que educar. Vull donar-me capricis. Fer vacances. Viatjar. Els espectacles són cars. Les despeses són moltes. Per tant treballo per guanyar diners. Per res més. Treballar d’aquesta manera no dóna sentit a la vida.

La realitat és que l’ésser humà despullat de transcendència només pensa en possessions materials, quantes més millor. Aquest afanyar-se per complaure la seva sensualitat acaba cremant-lo. No només els facultatius. Banca, telecomunicacions. Tots els sectors laborals estan marcats per la incertesa, el malestar. El resultat és el treballador cremat. A resultes d’aquesta síndrome generalitzada es donen molts trastorns mentals. Les estadístiques ho confirmen. En alguns casos acaben en suïcidi a causa de l’insuportable que és la càrrega.

Desvetllem-nos i ens adonarem que no estem sols en aquest món. Hi ha Déu que espera amb els braços oberts  que deixem de ser uns insensats i acollim-nos sota la seva protecció. Jesús empra el símil de la lloca que eixampla les seves ales per protegir els pollets que corrent s’apropen a ella per refugiar-se del perill que els amenaça. Aquestes són les paraules que Jesús adreça a una humanitat que camina extraviada com ovelles sense pastor. “Us he dit aquestes coses a fi que en mi tingueu pau. En el món tindreu  tribulació, però tingueu confiança, jo he vençut el món” (Joan 16:33).

Jesús és la font de a pau. En un món maleït per Déu a causa del pecat d’Adam no podem evitar la presència de situacions conflictives. El món del treball no se n’escapa. La terra “et produirà espines i cards…Amb la suor del teu front menjaràs el pa fins que tornis a la terra” (Gènesi 3: 18,19). Per això hi ha tants treballadors cremats. Des de les direccions de les empreses fins el personal que s’encarrega de la neteja de les instal·lacions. Els inconvenients de la maledicció divina no han de ser frustrants per força. Jesús trenca la maledicció i diu als afectats per la síndrome del treballador cremat: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes” (Mateu 11: 28,29). Als afectats per la síndrome del treballador cremat els diu que creguin en Ell ja que la sang que va vessar en la creu els renta el seu pecat que crea un abisme que els separa de Déu, i aplana l’esvoranc que els permet presentar-se a la seva presència per demanar-li la pau que sobrepassa la comprensió humana.

Octavi Pereña i Cortina