dimecres, 25 de març del 2020


INSTRUCCIONS PELS GOVERNANTS

El Congrés rebutja investigar el rei emèrit de presumptes fets delictius amb l’aval dels lletrats. Els advocats donen tres motius per no donar el seu vist-i-plau a la creació de la comissió d’investigació: l’existència de precedents, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el que estableixen els articles 56.3 i 65 de la Constitució. Per a mi el més significatiu és el 56.3 que diu: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat…”
L’article 14 de la Constitució afirma: “Els espanyols són iguals davant la llei.…”, el rei Joan Carles sembla ser que ignora l’abast d’aquest article. Quan es va fer públic el recorregut corrupte del seu gendre Iñaki Undangarin, el monarca emèrit va emfatitzar en el missatge nadalenc de 2011: “Qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada tal com disposa la llei. La justícia és igual per a tothom”. No encaixa que el PSOE sent un partit d’esquerres que ara governa amb coalició i que afirma que el govern constituït sigui progressista, veti en el Congrés investigar les presumptes corrupteles reials.
José Antonio Martín Pallin acaba el seu escrit Sobre immunitat i privilegis amb aquestes paraules: “l’intent de petrificar la inviolabilitat estenent-la a tot el   període que va durar el seu mandat i a tota mena de delictes, o és compatible amb la doctrina internacional i la jurisprudència dels nostres tribunals. En cap cas abastaria els fets que, que al marge del seu caràcter delictiu, mereixen el rebuig d’una societat democràtica. Les raons d’Estat serien demolidores per l’estabilitat i la salut del nostre sistema polític, tan necessitat de confiança”.
Que la Constitució de 1978 digui que la persona del rei és inviolable, i no està subjecta a responsabilitat, ens recorda els absolutismes monàrquics emparats pels teòlegs que treballaven per l’absolutisme papal, afirmaven que el poder dels reis emana de Déu. És cert que aquesta declaració surt d’aquest text bíblic: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu” (Romans 13: 1). El context general de la Bíblia no permet pensar que Déu  afavoreixi els absolutismes monàrquics ni les dictadures de dretes que afavoreixen la injustícia en nom de Déu. La monarquia absolutista no té cabuda en un Estat democràtic.
L’elecció divina del rei està clarament exposada en la selecció de Saúl el primer rei d’Israel. ”I el Senyor un dia abans de l’arribada de Saúl li havia revelat això a l’orella de Samuel dient: Demà a aquesta hora, t’enviaré un home de la terra de Benjamí i tu l’ungiràs com a príncep del meu poble Israel…” i el profeta Samuel li va dir al futur rei d’Israel: i tu espera una estona, i et faré escoltar la paraula de Déu. I Samuel va prendre l’ampolleta de l’oli, i la va vessar sobre el seu cap, i el va besar i li va dir: ¿No és això senyal que el Senyor t’ha ungit com a príncep sobre la seva heretat? (1 Samuel 9:15- 10:1). Més endavant serà reconegut públicament com a rei d’Israel. El text bíblic ensenya que Saúl va ser rebutjat per Déu com a rei d’Israel per la seva infidelitat. El seu final va ser patètic.
El veritable Rei d’Israel era Déu que l’havia alliberat de l’esclavatge egipci. Anticipant-se als esdeveniments i sabent que demanarien tenir un rei com les altres nacions. quan a Samuel se li va fer aquesta petició, no li va agradar gens la proposta. Va buscar el consell del Senyor, que li va dir: “Escolta la veu del poble, en tot el que et diran, perquè no t’han rebutjat a tu, sinó que m’han rebutjat a mi, perquè no regni sobre ells” (1 Samuel 8: 7).
Malgrat la infidelitat d’Israel Déu vol el millor pel seu poble tanmateix sent dur de bescoll, tenir el cap dur. anteposant-se a la seva infidelitat, abans d’entrar a la Terra Promesa Déu els dóna instruccions concretes sobre les característiques morals dels reis que els governarien. Havia de ser israelita, no un estranger. Per tal que no confiés en l’home no havia de confiar en els cavalls, símbol del poder bèl·lic. En rei havia de ser una persona que confiés plenament en el Rei, no en l’aliança internacional com era anar a Egipte a buscar suport polític i militar. Una altra característica  que s’escau com l’anell al dit al nostre rei emèrit és: “Que no multipliqui les seves dones, a fi que el seu cor no es desviï, ni multipliqui excessivament per a si mateix la plata i l’or”. Les dones perverteixen el judici i fan cometre moltes rucades de les que se n’hauran de penedir si és que els queda un mínim de seny.
Està clar que l’ateisme rebutja el teisme. La instrucció que ha d’escoltar el rei o el president d’una república, si és que es volen comportar com autèntics servidors dels ciutadans, és parar atenció a aquesta característica: “S’esdevindrà quan s’assegui al tron del seu regne que escriurà per a ell en un llibre una còpia d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites, i el tindrà amb ell tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts per fer-los , a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills enmig d’Israel” (Deuteronomi 17: 14-21). Molts dels reis d’Israel no van seguir aquestes instruccions i així va ser que la monarquia i Israel van acabar sent destruïts. Les nacions d’avui per no tenir governants que escolten aquestes instruccions, així ens van les coses: de mal a pitjor. L’ateisme no és el remi per als mals que empobreixen els pobles.
Octavi Pereña i Cortina



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada