PENEDIMENT

Una vinyeta de EL ROTO mostra un àngel tapant-se el rostre amb un mascareta, contempla la Terra. El text diu: “Us porto un missatge!” Des de la Terra se li envia aquesta resposta: “Està bé, però millor deixa-ho a la porta”.

Desconec si el missatge que transmet la vinyeta és a causa que el seu autor tingui coneixement del missatge de la Bíblia o és fruit dels seus raonaments. El que sí és cert és que el trastorn que produeix l’eclosió de coronavirus no mou els homes a aixecar els ulls cap al cel per preguntar-li a Déu si la pandèmia té quelcom a veure amb ells.

Els estaments eclesiàstics sembla ser que donen la impressió que donen resposta al missatge que ens arriba des del cel, ho fan però, amb l’humanisme cristià, tan propi de l’Església catòlica, resposta que no proporciona autèntica tranquil·litat als qui pateixen directament les conseqüències de la pandèmia, ni els que indirectament la sofreixen en els seus familiars i amics afectats.

Desconec si el lector ha vist el “vídeo del Papa” que cada tarda transmet TV13. Fa pena, i més quan durant la primera quinzena d’abril de 2019 s’ha celebrat l’anomenada Setmana Santa que en principi hauria de servir per recordar que el nen que va néixer a Betlem, a qui se li va posar el Nom Jesús “perquè salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 21) i, arribat el compliment del temps va morir com el nostre substitut penjat d’una creu pel perdó dels nostres pecats i sent ressuscitat el tercer dia com a garantia de que quan vingui en la seva glòria a buscar els seus, aquests també seran ressuscitats amb cos glorificat semblant al d’Ell.

En aquest temps de tanta confusió religiosa seria bo que recordéssim les paraules que l’apòstol Pere va dirigir a les autoritats religioses que li demanaven explicacions de com havia guarit un captaire coix: “Sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel que és en el Nom de Jesucrist el Natzaré, a qui vosaltres vau crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: és per Ell que aquest home es troba sa davant vostre. Ell és la Pedra rebutjada per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre hi ha la salvació, perquè no hi ha  cap altre Nom sota el cel donat als homes en qui  haguem de ser salvats” (Fets 4: 10-12).

Tornem al  video del Papa i la seva pregària intercessora a favor dels  qui  han estat inoculats del verí del coronavirus: “Sota la teva protecció ens acollim, santa Maria Mare de Déu, no rebutgis les supliques que et dirigim en les nostres necessitats, més bé deslliura’ns de tot perill, oh sempre Verge gloriosa, beneïda”. En aquesta pregària papal brilla per la seva absència el Nom de Jesús que el profeta diu que s’anomenarà: “Meravellós, Conseller, Déu Poderós, Pare Etern, Príncep de Pau” (Isaïes 9: 6). Molts anomenats cristians d’avui segueixen rebutjant la “Pedra que ha esdevingut cap de l’angle”. Això té conseqüències pels qui abandonen el Totpoderós Déu creador dels cels i de la Terra per adorar ídols muts que tenen ulls i no hi veuen, , oïdes que no senten, cames que no caminen i necessiten ser transportats.

A l’Antic Testament s’hi troben moltes referències de les terribles conseqüències que s’havien de suportar a causa de donar l’esquena a Déu i adorar els déus dels pobles veïns. En citaré una: “I la paraula del Senyor  va venir a Jehú, fill d’Hanani (profeta) contra Baixà (rei d’Israel), dient: Atès que t’he aixecat a tu de la pols, i t’he assenyalat com a dirigent sobre el meu poble Israel, i tu has anat pel camí de Jeroboan” (amb el fill de Salomó Israel es va dividir en dos: Judà i Israel. Jeroboam va ser el primer rei del nou Israel, que per evitar que el poble anés a adorar en el temple a Jerusalem, va fer dos vedells d’or, situant-los en els dos extrems del regne) “has fet pecar el meu poble Israel, provocant-me a ira amb els teus pecats”. Convertir Déu en un ídol, sigui de la mena que sigui, sempre provoca la ira de Déu. “Heus aquí jo escombraré la posteritat de Baixà”     (1 Reis 16: 1-3).

L’apòstol Pere dirigint-se a la multitud  que “lloava Déu”, “en veure el miracle realitzat, els va dir: Penediu-vos, doncs, i convertiu-vos, perquè siguin rentats els vostres pecats, a fi que vinguin temps de repòs des de la presència del Senyor” (Fets 3: 19). Els missatges que des de els mitjans de comunicació transmeten els qui tenen la possibilitat de fer-ho, no apareix ni per casualitat la paraula penediment. És com si no existís en el diccionari. El contingut dels esmentats missatges està centrat en l’esforç humà: “Junts guanyarem”, pensem que som déus i no necessitem l’ajut de Déu. Ens manca humilitat per reconèixer les nostres limitacions. Necessitem un missatge que ens vingui del cel i que no li diguem:  “Està bé, però millor deixa-ho a la porta”. “Fica’ls por, Senyor, que les nacions sàpiguen que són només homes mortals” (Salm 9: 20). En el nostre envaniment creiem que podem amb tot. El cert és que anem de fracàs en fracàs i no  volem caure de l’ase.

“Feliç el qui té el Déu de Jacob pel seu suport, la seva esperança és en el Senyor el seu Déu, que va fer els cels i la terra, els mars i tot el que hi ha en ells, que guarda fidelitat per sempre, que fa justícia a l’oprimit, que dóna pa als famolencs. El Senyor allibera els presoners…” (Salm 146: 5-9).

Octavi Pereña i Cortina