diumenge, 10 de maig del 2020

PODER JUDICIAL

El 64% dels espanyols diu que no confia en el sistema judicial. Únicament el 39% confia en la independència dels tribunals de justícia i jutges. Ètica, objectivitat i imparcialitat són les tres branques imprescindibles en democràcia  perquè  la ciutadania no perdi la confiança en la justícia.
Amb l’esclat del coronavirus s’escolten moltes veus que diuen que quan la pandèmia deixi de ser, res continuarà igual. Es veuran les coses de manera diferent. Això no s’ho creu ni els qui ho afirmen. En mig de la plaga ens adonem que els qui guien el país no han aprés la lliçó i no canvien la manera de governar. No és que no en sàpiguen. És que no poden fer-ho perquè la seva condició humana caiguda en pecat no els ho permet. “¿Pot un etíop canviar la seva pell o un lleopard les seves taques? Tampoc vosaltres podeu fer el bé, vosaltres que esteu acostumats a fer el mal” (Jeremies 13: 23). Els bons propòsits d’esmena no serveixen quan entra en joc la naturalesa humana. “Cabra avesada a saltar fa de mal desvesar”.
Alguns emparant-se en Romans 13: 1-6 defensen l’obediència servil a les autoritats. Per a ells les autoritats són intocables. Aquesta inviolabilitat no la defensa la Bíblia. Un cas que exposen les Sagrades Escriptures cristianes que les autoritats no són intocables és aquesta: “I Josafat (rei de Judà) va establir jutges a la terra en totes les ciutats fortificades de Judà. I va dir als jutges: Vigileu el que feu, perquè jutgeu no pas per a l’home sinó per al Senyor que és amb vosaltres quan pronuncieu la sentència al judici. Ara doncs, que el temor del Senyor sigui amb vosaltres: observeu i feu, perquè en el Senyor, el nostre Déu, no hi ha iniquitat ni accepció de persones, ni acceptació de suborns” (2  Cròniques 19: 4-7). Aquest text ens ajuda a interpretar Romans 13: 1: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu”.
Les autoritats en general i els jutges en concret  han rebut de  Déu autoritat delegada. Per entendre aquesta delegació hem d’anar al Decàleg que es troba a Èxode 20. Els primers versets exposen aquesta declaració: “Jo sóc el Senyor el teu Déu” 8v.2). En el verset 12  Déu delega autoritat en la família que és el fonament social: “Honra el teu pare i la teva mare”. A Efesis 6, diu: “Fills obeïu els vostres pares perquè això és just” (v. 1) i ens remet a Èxode 20: 12 quan diu. “Honra el teu pare i la teva mare, que és el primer manament amb promesa” (v.2). També especifica com han de ser les relacions entre els pares:  “Sotmeteu-vos els uns als altres en el temor de Déu. Esposes sotmeteu-vos als propis marits,  com al Senyor. Perquè el marit és el cap de la muller,  com també Crist és el Cap de l’Església, i Ell és el Salvador del Cos” (Efesis 5: 21-23). L’anarquia no és una bona filosofia  per governar una societat per petita que sigui com ho és la família. La política “tants caps tants barrets” no és la més adequada per governar una societat. En el moment que el nucli familiar s’eixampla convertint-se en una infinitat de nuclis familiars és necessari que es reguli la relació entre ells. Aquí entra en funcionament les autoritats que com molt bé diu Romans 13: 1: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu”.
Anem als jutges. Aquets han de recordar “Ara doncs, que el temor del Senyor sigui amb vosaltres: observeu i feu, perquè en el Senyor, el nostre Déu, no hi ha iniquitat ni accepció de persones, ni acceptació de suborns”.
Que el 64% dels espanyols no confiï en el sistema judicial  i només un 39%  confiï en la independència dels  tribunals i jutges, cal que es preguntin si quan administren justícia ho fan com a representants de Déu a qui hauran  de donar comptes de com l’administren, o ho fan moguts pel temor a l’home. De una resposta correcta depèn que els espanyols confiïn o no en la justícia.
Octavi Pereña i Cortina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada