SATANÀS: MITE O REALITAT
John Connolly
escriu una carta al diable: “Estimat Satanàs: Sento enormement haver de
comunicar-te la nostra decisió de rellevar-te del teu càrrec d’Arxidimoni,
Princep de la foscor, Rei de l’Abisme, etcètera, despullar-te de tots i
cadascun dels títols associats amb la teva suposada condició de font del mal
suprem en el món…Podríem continuar, però no veiem motiu per avergonyir-te més.
És cert que el món es troba en una situació atroç, i que els motius per
l’optimisme són pocs i molt dispersos, però a la humanitat li ha tocat
treballar la seva pròpia ruïna sense gairebé comptar amb el teu ajut o
prescindint per complet d’ell, una tasca que ha assumit amb molt de gust. No
podem sinó considerar pels retrats cinematogràfics i literaris que et presenten
com un personatge la malvolença del qual es veu superada per la seva astúcia
són excessivament aduladors, i que en algun moment el diner ha hagut de canviar
de mas. Estem decebuts amb tu i, la
veritat ja no et necessitem més. Som, i sempre hem estat lo suficientment
capaços de no tenir cura de nosaltres mateixos. Atentament. John Connelly,
alies el Nou Satanàs.
L’autor de la
carta a Satanàs nega l’existència d’aquest ésser maligne i que la caòtica
situació en que es troba és responsabilitat exclusiva d’ella. N’hi ha que
neguen l’existència de l’holocaust nazi i la realitat dels camps d’extermini. N’hi ha que neguen la presència
del coronavirus. Negar-ho no vol dir que el primer no hagi existit i que el
segon no segueixi fent estralls en la humanitat. Negar l’existència del dimoni
no vol dir que no existeixi i que la humanitat treballi la seva pròpia ruïna no
significa que Satanàs no tingui alguna cosa a veure..
Jesús parla del
diable amb la qual cosa dóna fe de la seva existència. Ho fa amb aquestes
paraules en el context d’una discussió en la que els jueus deien que Abraham
era el seu pare. Llavors el Senyor els aclareix qui és el seu vertader pare
espiritual. Els diu: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els
desitjos del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va
mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida,
parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:
44).
¿Sap el lector
qui va ser el primer mentider que va aparèixer sobre la terra? El diable que va canviar la veritat per la
mentida. La veritat és aquesta: “i el Senyor Déu va manar a l’home, dient: Pots
menjar de tots els arbres del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i
del mal, no en menjaràs, perquè el dia que en mengis, certament moriràs”,
aquesta és la veritat (Gènesi 2: 16,17). La primera mentida va ser aquesta: El
diable li va dir a Eva: “Així que Déu ha dit: No mengeu cap arbre del jardí?”
La dona comet l’error de dialogar amb el pare de la mentida. Eva va dir a la
serp: “Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre
que hi a enmig del jardí, déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, sinó,
morireu. I la serpent va dir a la dona: No morireu pas! Perquè Déu sap que el
dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors
del bé i del mal” (Gènesi 3: 1-5). El diable quan era un àngel de llum es va
omplir d’orgull i va pretendre destronar Déu. Va perdre la guerra i va ser
expulsat del cel convertint-se en el pare de la mentida. S’apropa a Eva i li
insinua que a ella i a Adam se’ls obriran els ulls i seran com Déu. L’orgull omple el cor d’Eva.
Fins aquell moment no s’havia mirat l’arbre del coneixement del bé i del mal.
Gràcies a la insinuació satànica i picada per la curiositat “va veure que
l’arbre era bo per menjar , i que era agradable als ulls i que l’arbre era
desitjable per adquirir saviesa. I ella va prendre del seu fruit, en va menjar
i en va donar també al seu marit que era amb ella, i ell també en va menjar, i
es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus, i van cosir
fulles de figuera , i es van fer uns faldars” (vv. 6, 7). Els nostres primers
pares van desobeir el manament de Déu: “Sotmeteu-vos, doncs a Déu, resistiu el
diable i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 7). Adam va desobeir Déu i va caure a
les urpes del diable. Allunyat de Déu no tenia forces per resistir al diable i
va ser atrapat en les seves xarxes.
El fet que Adam i
Eva es van adonar que estaven nus és l’evidència que espiritualment estaven
morts a causa del seu pecat de desobediència a Déu el seu Creador. Adam no va
morir a l’acte. De fet va viure nou cents trenta anys. Des del moment de la
desobediència ja portava el fibló de la mort que és el pecat. Sense Déu mort
integral: física i espiritual. Per la reproducció els nadons neixen morts en
ambdós aspectes.. Cal tornar a néixer espiritualment per la fe en Jesús per desfer
la conseqüència de la desobediència
d’Adam.
L’apòstol Pau
escrivint als cristians a Corint, els diu: “I si el nostre evangeli encara és
vetat en els qui es perden, entre els quals el déu d’aquest segle (Satanàs) ha
cegat l’enteniment dels incrèduls, a fi que no els resplendeixi la llum de
l’evangeli de la glòria de Crist, el qual és la imatge de Déu” (2 Corintis4:
3,4).
Amb John Connolly
es pot negar l’existència del diable, però les conseqüències del que va fer en
el paradís són evidents en el comportament humà en el dia a dia.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada