EL VIRUS QUE CORROMP LES NACIONS

Antonio Muñoz Molina acaba el seu escrit l’Altra pandèmia, així: “No ho sé, sincerament, què podem fe els ciutadans normals, els no contagiats de l’odi, els que voldríem veure la vida política regida pels mateixos principis de pragmatisme i  concòrdia pels que gairebé tot el món es guia en la vida diària. Ens posem la mascareta, guardem distàncies, sortim poc, ens rentem les mans, fem el nostre treball de la millor manera possible. Si no fem res més aquesta gent (els polítics mediocres que governen) ens enfonsarà a tots”

L’autor de l’escrit que esmento penso que fa una critica molt assenyada de la situació política, educativa i sanitària actual. Acaba el seu escrit realista manifestant la seva impotència davant la caòtica situació actual que es desborda i que tant la classe política com la ciutadania caminen  a palpentes per no donar-s cops de cap contra la paret.

“A cada moment”, diu Antonio Muñoz, “la política espanyola es va tornant més i més tòxica que el virus de la pandèmia. Per l’augment dels contagis i les morts “ les hem vist agreujades per l’espectacle cochombroso (allò brut, merdós, lord, greixós, llardós) de la discòrdia política, de la ineficàcia aliada al sectarisme de la irresponsabilitat frívola que poc a poc va mutant en negligència criminal, la política espanyola és tan destructiva com el virus”. La situació política, social i econòmica l’esbossa molt bé Antonio Muñoz:. Ens hem de quedar en “si no fem quelcom més aquesta gent ens enfonsarà a tots!”

Antonio Muñoz veu el problema espanyol així:” El  bon govern, la justícia social, primer de tot necessita d’una administració honesta i eficient. Les millors intencions naufraguen en el no-res o en el despropòsit si no hi ha estructures eficients i flexibles i funcionaris capaços que les mantinguin en marxa”.

Es diu de Diògenes, el filòsof grec que anava pel carrer a ple sol portant un llum d’oli encès. Alexandre el gran  el va veure i es va estranyar d’un comportament tan impropi. Se li apropa i li pregunta: “per què vas pel carrer portant encès el llum d’oli?” El filòsof li contesta. “Busco un home”. Aquesta resposta posa de relleu que en el segle IV abans de Crist les estructures polítiques trontollaven, com ho havien fet anteriorment i com ho seguirien fet en el futur fins arribar als nostres dies. L’home en la seva condició d’ésser caigut en pecat  ha perdut la noció de que és la justícia i es comporta de manera totalment oposada a la Llei de Déu.

“La justícia”, (resumint-ho consisteix en comportar-se a la manera de Déu), “enalteix la nació, però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14: 34). La Bíblia ens parla de persones justes. Aquestes persones són éssers imperfectes. Són homes i dones els pecats dels quals han estat netejats i perdonats per la sang que Jesús va vessar en la creu del Gòlgota i que per la fe en el Nom de Jesús s’han convertit en noves persones. No són perfectes. Han nascut de nou en l’Esperit Sant. La seva presència els ajuda a abandonar el comportament injust que els dominava abans de la seva conversió a Crist. Ara estan motivats a fer allò que li plau a un Déu totalment just. Van pel carrer com sent llums d’oli encesos a ple sol. No van a trobar cap home o dona que pugui arranjar el desgavell social que ens porta a la misèria. Van pel carrer no a buscar persones justes que ens treguin del fangar que amenaça engolir-nos, sinó portant l’Evangeli de Jesús que és la llum del món. Cada persona que cregui en Jesús la llum de Déu resplendeix en el seu cor fent-.li veure la perversitat que hi ha en ella, amb la qual cosa adquireix un coneixement de si mateix que correspon al que és realment. Aquest coneixement amb l’ajut de l’Esperit Sant que contribueix  a abandonar el que eren abans els impulsa impulsa a viure l’ètica de la Llei de Déu. Aquests homes i dones són els qui ens ajudaran a sortir de l’empantanegament en que ens trobem si creiem el missatge de la Bíblia del quan són heralds.

Abandonar la política que fa més estralls que el Covid-19 en un món maleït per Déu a causa del pecat d’Adam no s’aconseguirà encara que tota la ciutadania fos constituïda per persones realment nascudes de nou. Que milloraria molt la condició en que actualment ens trobem, indiscutiblement. Peró una societat que reunís aquesta perfecció no seria la ideal perquè  la justícia no lluiria amb tot el seu esplendor.

Si una cosa hem d’aprendre de la història és que les nacions neixen i que la corrupció les porta a la destrucció. Els nacionalismes exacerbats que es cobreixen de banderes per amagar la corrupció, no funcionen. No milloren els països. Tot el contrari els empitjoren. El rei Nabucodonosor de Babilònia en un somni va veure una gran estàtua d’aspecte terrible. El profeta Daniel interpreta el signi ficat de l’escultura. A partir de l’imperi babilònic naixeran nous imperis que tots aniran desapareixen un darrere de l’altre fins a la fi del temps: “I en els dies d’aquets reis, el Déu dels cels aixecarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble, esmicolarà i consumirà tots aquests regnes, i subsistirà per sempre. tothom ha vist que de la muntanya ha estat tallada, sense mans, una pedra, i ha esmicolat (l’estàtua), el gran Déu ha fet saber al rei (Nabucodonosor) el que s’esdevindrà després d’això. I el somni és veritat i la interpretació certa” (Daniel 2: 1-45).

Aquesta és l’esperança del cristià: Ser ciutadà del regne de Déu etern en el que la justícia es manifestarà en tota a se va plenitud.

Octavi Pereña i Cortina