EVA I MARIA

Tres són els dogmes proclamats per l’Església Catòlica que són clarament antibíblics que afecten la salut espiritual dels fidels perquè els extravien del camí de la salvació que és Crist. Jesús, el camí estret que porta al Pare i en són pocs els qui el transiten. Fora de Jesús el camí és ample i condueix a la condemnació eterna. En són molts els qui el recorren.

El primer dogma que hem d’esmentar és el de la infal·libilitat papal que va ser promulgat en el Concili Vaticà I l’any 1870 i que ha tingut molts efectes negatius en la salut dels fidels catòlics al allunyar-los de posar la confiança en Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que és l’Infal·lible, i els porta a dipositar-la en un home que és fal·lible. Aquest dogma converteix els papes en déus en fer-se seus uns atributs exclusius de Déu. Aquest dogma transgredeix el Decàleg que en el seu primer manament diu: “No tindràs altres déus davant meu” (Èxode 20: 3). Referent als manaments Jaume escriu: “ Perquè qualsevol que guarda tota la Llei, però peca en un sol punt és culpable de tots. Perquè Aquell que va dir: No cometràs adulteri, també va dir: No mataràs. I si no comets adulteri, però mates, ets transgressor de la Llei” (Jaume 2: 10,11). És evident que les multituds que es concentren a la plaça de Sant Pere per rebre les benediccions papals i les que es reuneixen en els anomenats viatges missioners papals, no segueixen el camí estret que porta al Pare. La desobediència al primer manament de la Llei de Déu obre la comporta perquè en el si de l’Església Catòlica entrin a borbollons doctrines herètiques que desencaminen els qui les creuen.

L’any 1948 es va promulgar el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, mare de Jesús. Segons les normes del raonament sil·logístic es dedueix que si Jesús és sense pecat, la seva mare també ho ha de ser. El dogma de la Immaculada Concepció de Maria no té fonament bíblic. És erroni perquè no té en compte que pel fet de ser Maria descendent d’Adam és pecadora: “No hi ha just, ningú” (Romans 3: 10). Més clar l’aigua. Si no se’n té prou amb aquesta declaració, llegim “No hi ha ningú que comprengui, no hi ha ningú que cerqui Déu. Tots s’han desviat, alhora s’han fet inútils. No hi ha ningú que actuï amb benignitat,  no n’hi ha ni un de sol” (Romans 3: 11,12). Si no se’n té prou amb aquestes afirmacions anem a veure el que Maria pensa de si mateixa: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador” (Lluc 1: 46,47). La confessió de Maria és que d’immaculada res de res.

Continuem amb el sil·logisme: Si Jesús va ser ressuscitat d’entre els morts s’arriba a la conclusió que Maria va ascendir corporalment al cel sense passar per la mort corporal. L’any 1950 es va declarar el dogma de l’asserció corporal de Maria al cel sense passar per la mort

Si Jesús és el redemptor, ¿per què no concedir-li  a Maria un atribut que l’assembli més al seu Fill? Per què no pot ser corredemptora?  Encara no s’ha proclamat el dogma que oficialment se la reconegui com a tal. A l’horitzó s’entreveu que no tardarà molt a assolir aquest propòsit.

Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona fa aquesta declaració en el seu escrit. Maria es la nova Eva: “Per conèixer Maria només cal llegir amb actitud humil la Sagrada Escriptura. Si llegim la Bíblia amb atenció descobrirem que Maria és la nova Eva. No obstant això, a diferència d’Eva, Maria no s’amaga de Déu”. Penso que l’arquebisbe de Barcelona en fer aquesta declaració no té en compte aquests dos textos: “Perquè així com en Adam tots moren, així també en el Crist tots seran vivificats…Com també està escrit: El primer home, Adam, fa ser fet una ànima vivent, el darrer Adam, un esperit vivificant” (1 Corintis 15: 22, 45). El sil·logisme de l’arquebisbe es basa en una premissa falsa ja que va ser el pecat d’Adam que va contaminar de pecat tota la seva descendència. L’afany d’exalçar Maria més enllà del que es permès fa que es cometin disbarats teològics de fatals conseqüències pels qui el dissenyen i pels receptors que els creuen. “En Adam tots moren”, no en Eva, El pecat d’Eva va ser personal i no va tenir conseqüències per la seva descendència.. “El primer home, Adam, va ser fet una ànima vivent, el darrer Adam (Crist) un esperit vivificant”. El sil·logisme de l’arquebisbe col·loca Eva en un lloc que no li pertoca i que la lectura de la Bíblia amb atenció que esmenta, mostra que Maria no vol ser la que es vol fer que sigui: “I Maria va dir: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor…perquè el Poderós ha fet en mi coses grans i el seu Nom és sant…ha tret els poderosos dels trons i ha exalçat els humils” (Lluc 1: 46, 49, 52).

Els qui enalteixen sense mesura Maria han de tenir present aquestes paraules de l’apòstol Pere: Mentre s’espera la vinguda gloriosa del Senyor per introduir el regne etern de Déu: “Afanyeu-vos a ser trobats per Ell sense taca i irreprensibles, en pau, considerant la paciència del nostre Senyor com a salvació, com també el nostre estimat germà Pau, d’acord la saviesa que li ha estat donada, us va escriure, com també en totes les seves cartes en que parla d’aquestes coses, en elles hi ha algunes coses difícils d’entendre, que els ignorants i els inestables tergiversen com també les altres Escriptures, per a la seva pròpia perdició” (2 Pere 3. 14-16).

Octavi Pereña i Cortina