VIOLÈNCIA: ACTITUD INNATA

En l’últim dia del curs Fabienne Terral, mestra de 34 anys no es podia imaginar que seria el darrer dia de la seva vida. Una mare airada la va apunyalar fins matar-la davant d’uns nens d’entre 5 i 6 anys. L’agressora de 47 anys amb antecedents policials per l’abandonament d’una menor de 15anys. Sembla ser que la causa de l’agressió mortal va ser que la mestra havia amonestat la mare dels nombrosos retards de la seva filla.

La violència és un tema de gran preocupació avui per la impossibilitat d’aturar la seva expansió. Es manifesta en les competicions de futbol base quan els pares no accepten les decisions dels àrbitres. Els esportistes d’élite  l’exposen amb mossegades i joc brut. És present en la política quan l’activitat política se l’amenaça amb enviar tancs i de l’empresonament del President Mas i d’altres polítics partidaris del dret de decidir. En les famílies, quan les diferències es resolen amb amenaces, cops, i ganivetades i quan s’utilitzen els fills perquè es posin contra de l’altra part. Les manifestacions violentes són infinites. En un breu escrit periodístic no hi ha espai suficient per esmentar-les totes.

L’activista nord-americà Malcom X ens explica perquè  la violència és tan entesa:  “Sigues pacífic, sigues amable, obeeix la llei, respecta tothom”. Fins aquí res a dir.  Ara bé el que és bo: “Però si algú et posa la mà a sobre, envia’l al cementiri. Haurien de ser paraules de profunda meditació les que escriu Jaume: “¿D’on venen les guerres i les lluites entre vosaltres? ¿No venen d’això, dels vostres plaers que combaten en els vostres membres? Cobegeu i no teniu, mateu i envegeu, i no podeu aconseguir, lluiteu i feu guerra, però no teniu, perquè no demaneu, demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, per malgastar-ho en els vostres plaers” (4: 1-3).

Referint-se al cor del paleta d’Olot que va matar quatre persones, el psicòleg criminalista Vicente Garrido, va dir: “Una situació d’enorme angoixa que li va provocar una ira incontrolable i aquesta es va convertir en un acte violent tendent a destruir les persones que representen l’origen del mal”. Segons l’especialista, el comportament indesitjable del paleta va ser conseqüència d’una situació d’enorme angoixa que el va portar a cometre un acte criminal. “Li va provocar una ira incontrolable…”. Es dir, el responsable dels quatre assassinats va ser una situació externa. El paleta no n’era culpable del seu acte criminal. Però la Bíblia ens diu: “Del malvat surt la maldat” (1 Samuel24:13).

El periodista Joaquim Rog li pregunta al poeta Jerome Rothenberg: - ¿Encara creu que en tot home hi ha un assassí? La resposta que rep és: “Sí. Una altra de les coses que retorna és una glorificació de la violència. No m’agraden aquests actors de cine que el públic considera homes molt mascles quan actuen. No és veritat, és un error i no sé perquè hi ha aquesta glorificació de la violència”. Allò que Rothenberg desconeix, la Bíblia ho aclareix:  “I com no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia…malicia, cobejances, maldat, plens d’enveja, rivalitat, engany, malvolença…deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia, aquests, malgrat que coneixen la justa sentència de Déu que els qui practiquen tals coses són dignes de mort, no sols les fan sinó que també estan d’acord amb els qui les practiquen” (Romans 1:28-32).

L’evidència és que per a molts Déu és mort. Si no existeix confirma el que l’apòstol Pau denuncia en el text bíblic citat. Donada, doncs, la nostra inclinació a fer el mal no ens ha d’estranyar que Paulino Castells escrigui: “A manera de síntesi d’aquestes idees, l’experiència ens confirma  que les llavors de la violència es sembren en els primers anys de la vida en el si de la llar (i després s’arriba a l’adolescència, etapa crucial que comparo amb el final d’una melodia que es va començar a xiuxiuejar en el bressol del nadó), després aquestes llavors es conreen en un medi social que estimula la incompatibilitat entre aspiracions i oportunitats dels joves i creixen avivades per valors culturals que glorifiquen solucions agressives dels conflictes entre les persones”.

Si des del bressol s’ensenyés que “amb el temor del Senyor l’home s’aparta del mal” (Proverbis 16: 6)les coses ens anirien de una altra manera. La premsa escrita s’estalviaria molt paper i tinta.

Octavi Pereña i Cortina