CABDILLS FAMOSOS

“Sembra vents i recolliràs tempestes”. És la llei de la sembra: “El que sembres, reculls”. A l’any 1909 Felippo Tomasso Marinetti qui va ser l’ideòleg del feixisme italià va escriure el Manifest de la dona futurista. És un menyspreu de la dona normal i un enaltiment de l’heroïna. “Per això la revolució no es pot fer sense ella. Per això en lloc de menysprear-la, hem d’anar al seu encontre. Ella és la més fructífera conquesta, la més entusiasta, la que en allò que l’afecta encantarà els seguidors. Però sense Feminisme. El Feminisme és un error polític. El Feminisme és un error cerebral de la dona, un error  que el seu instint acabarà per reconèixer. No se li ha de donar a la dona cap dels drets que reclama el Feminisme. Concedir-li aquests drets no produiria cap dels desordres desitjats pels futuristes, sinó que pel contrari, determinaria un excés d’ordre. La dona s’ha deixat.  Però llancem-li un nou missatge, o un crit de guerra, llavors recuperant joiosament el seu instint, caminaria davant teu vers insospitades conquestes. Quan hagis de fer servir les teves armes ella les enllustrarà. T’ajudarà a escollir-les”. La dona femenina no té lloc en els futuristes. Per això la dona ideal pels futuristes és aquesta que: “La propera guerra ens porti heroïnes com Catalina Sforza, la qual durant el saqueig de la seva ciutat, veient des dels merlets els seus enemics amenaçar la vida del seu fill per forçar així la seva rendició, assenyalant heroicament els seus genitals, va cridar: “Mateu-lo! Encara tinc el motlle per fer-ne un més!” amb aquesta filosofia no ens ha d’estranyar que el 1914 comencés una terrible guerra i que en el 1940 en comencés una altra. En el moment que redacto l’esborrany d’aquest escrit, el matí del 24/02/2022 Rússia ha començat a bombardejar Ucraïna. Bé, es pot dir que l’home és l’animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

“Glorifiquem la guerra, única higiene/del món el militarisme, el patriotisme,/el gest destructiu portador de felicitat,/les belles idees per les que val la/pena morir, el menyspreu a la muller”  (F. T. Marinetti).

L’eix Berlin, Roma, Tokio semblava que s’havia de menjar el món. Avenços espectaculars en els camps de batalla. La poma estava podrida per dins i la corrupció i la injustícia els va portar a la desfeta total. Cap imperi ni cap nació sobreviu a la corrupció interna. “La justícia enalteix la nació: però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14: 34).

Quan el Nom de Déu s’esborra de la faç de la Terra entren en l’escenari els pares que engendren “els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat” (Gènesis 6: 4) que es va reproduint en totes les generacions fins arribar a la nostra: els cabdills que enlluernen les masses amb les seves proclames de grandesa i d’orgull nacional. Les sedueixen amb paraules dolces que amaguen verí d’àspids per guiar-les ingènuament vers l’escorxador. Tot per gaudir d’un fugaç segon de glòria amb que es pretén satisfer un insaciable afany de poder. “Glorifiquem la guerra, única higiene/del món el militarisme, el patriotisme,/el gest destructiu portador de felicitat,/. La filosofia de F. T. Marinetti perviu amb noms diferents al llarg dels segles des del moment que Adam en representació de tota la seva descendència va cometre la insensatesa de desobeir el manament de Déu creient que a ell no el manava ningú que no fos ell mateix. Tan eixelebrada  decisió va ser l’origen de la guerra amb tot el sofriment que l’acompanya. El seu fill Caín  va matar el seu germà Abel. I així segueix sent.

Els cabdills y els seus seguidors que es deixen enlluernar per les seves proclames bèl·liques que anuncien glòria, son responsables dels seus actes. Tots sense cap excepció portem el nyap del pecat i en veure els estralls que es cometen, es pregunten: “Si Déu existeix, per què permet tant sofriment?” No sé donar resposta dogmàtica perquè els pensaments de Déu són més alts que els dels homes, però sí sé que la seva aparent indiferència té el propòsit de castigar quan sigui l’hora  els qui fan el mal, si no és aquí a la Terra, certament en l’eternitat. Ningú s’escaparà de presentar-se davant el tribunal de Crist per donar compte de les seves obres.

Els qui diuen que Déu no existeix o que si realment existeix no es preocupa gens ni mica del que passa aquí a la Terra. El negacionisme no fa desaparèixer la realitat. “Per què s’avaloten les nacions, i els pobles mediten vanitat? Els reis de la Terra s’aixequen, i els prínceps conspiren junts contra el Senyor i el seu Ungit (Jesús), dient trenquem els seus lligams i llancem lluny de nosaltres les seves cordes. El qui habita en els cels se’n riu, el Senyor se’n burla. Llavors els parlarà en la seva ira, i els atordirà amb el seu furor.  I jo ungeixo el meu Rei sobre Sió, la muntanya de la seva santedat. Proclamo l’estatut: El Senyor em va dir: Tu ets el meu Fill, jo avui t’he engendrat. Demana m’ho i et donaré les nacions com a herència teva, i els extrems de la Terra  com a possessió teva. Tu els esclafaràs amb un ceptres de ferro, els esmicolaràs com un atuell de terrissaire” (Salm 2: 1-9).

El salm segon és l’anunci profètic dels sofriments de Crist per la salvació del poble de Déu i de la seva glorificació al final del temps. Fins que no arribi aquest dia Déu mostra la seva paciència perquè vol que tots els homes se salvin. Quan el got estigui ple i vessi la maldat que hi ha en ell llavors la sentència es complirà, sigui aquí en la Terra o més tard després del decés. Ningú s’escaparà d’haver de presentar-se en el tribunal presidit per Jesús.

Octavi Pereña i Cortina