TRANSICIÓ SEXUAL

“La gran diferència entre l’amor en l’època dels meus avis i pares i en la d’avui és que nosaltres tenim una immensa capacitat d’elecció romàntica amb accés fàcil a possibles relacions de tota mena i a tothora. Aquesta il·limitada capacitat d’elecció també origina reaccions indesitjables, com la por de perdre’s una relació millor encara que ja en tinguis una de formidable” (Carrie Jenkins, filòsofa).

La filòsofa ha escrit el llibre Amor triste. Las relaciones amoroses y la búsqueda de sentido. Si un és home o dona, ¿és que no té sentit ser tal com un és? El sentit de la vida se l’ha d’anar a  buscar en un altre lloc que no sigui el sexe. “I Déu va crear l’home a la seva imatge, el va crear a la imatge de Déu: els va crear mascle i femella” (Gènesi 1: 27). Els va crear sense cap mancança. El mascle i la femella en el matrimoni es complementen. La diversitat d’opcions sexuals no tenen cabuda en el model original perquè és immillorable. Déu va veure que era bo. Es diu que el desig de canviar de sexe és a  causa de problemes psicològics. No es dóna en persones sanes.

El periodista li diu a Daniela Requena, periodista i dona sexual reassignada: ”Si un dels seus fills mascles volgués   transicionar a dona, què li diria? Resposta: “Això angoixa a moltes famílies. Reflexionaríem junts sobre la irreversibilitat  de tractaments hormonals i cirurgies radicals”. “Segur que són irreversibles?” li pregunta el periodista. Resposta: “Hi ha persones penedides en que ja és gairebé impossible revertir les conseqüències. I això és molt trist”. L’entrevistador li pregunta: “Per què creix el nombre de persones que es transicionen?” Resposta: “És clar, han sentit que canviar de sexe és senzill i sa”.

El periodista li pregunta a Katheleen Stock, feminista i assagista: “La transsexualitat canvia realment de sexe? La resposta que dóna: “El sexe el determinen els cromosomes. El teu sexe és una realitat biològica. Totes les teves cèl·lules són d’home o són de dona. Si m’hormono i m’opero, ¿seré dona? Seràs home amb morfologia de dona. Què és una dona? Una femella que arriba a l’edat adulta. Jo sóc dona i encara que m’empeltés un penis i m’hormonés jo continuaria sent jo”.

Per entendre la problemàtica de la diversitat d’opcions sexuals que avui es donen hem d’anar més enllà de la salut psicològica. Katheleen Stock, diu: “La majoria són autistes”. El diccionari defineix autisme: “Malaltia mental per la qual l’individu té tota l’activitat psíquica dirigida cap el seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant”. Aquesta deficiència no respon la pegunta: Per què un no està satisfet amb el seu propi cos? Hi d’haver algun motiu. Quin es? Quan es furga en l’interior de l’ànima s’hi troba l’ateisme. Aquesta filosofia expulsa Déu de la pròpia existència i fa que la bonesa amb que Déu va crear l’home s’esberli. D’aquesta realitat neix la inconformitat amb un mateix i porta l’ésser humà a cometre un enfilall d’errors que en lloc de corregir la disconformitat que se sent amb un mateix s’agreugi.

Quan el salmista escriu: “Els cels declaren la glòria de Déu, i l’expansió proclama l’obra de les seves mans” (Salm 19:1), no tenia el coneixement que avui es té de la immensitat sideral. Així i tot no cau en la niciesa  de negar l’existència del Creador. L’apòstol Pau ressalta la creació com mitjà per posar de manifest l’existència de Déu. Escriu: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la  seva divinitat són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19, 20). S’empra el comportament indigne  de la clerecia com excusa per negar l’existència de Déu. El mal comportament dels qui es diuen ser ministres de Déu no es pot emprar com autojustificació de l’ateisme confessant. La creació desarma els arguments i els fa “inexcusables”, “perquè tot i haver conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis” (vv. 21, 22).

El negacionisme insensat de  l’existència de Déu té les seves conseqüències: “Per això també  Déu els va lliurar a la impuresa en els desitjos del seu cor entre ells mateixos…Per això Déu es va lliurar a passions  deshonroses… com no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (vv. 24, 26, 28).

Si el lector es troba en la condició de deixar-se guiar pel “cor enfosquit” pot sortir de la foscor per endinsar-se en el regne de la llum. A la dona adúltera a qui els seus acusadors volien lapidar per haver transgredit la Llei de Déu, Jesús li va dir. “Ningú no t’ha condemnat? I ella va dir: ningú, Senyor. I Jesús li va dir: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i no pequis més” (Joan 8: 10, 11). Els qui no caminen dins de l’ortodòxia sexual ensenyada per Déu sovint són maltractats pels puritans que  defensen amb mitjans violents la puresa sexual. A la dona adúltera Jesús li va dir: “Vés-te’n i no pequis més”. Potser el lector és un transicionista sexual que ha passat per una operació quirúrgica i Jesús el perdona com ho va fer amb la dona adúltera. La conseqüència de l’operació és irreversible però podrà caminar en novetat de vida joiós.

Octavi Pereña i Cortina