PECAT DESCOBERT

El informe del Defensor del Poble Ángel Gabilondo sobre la magnitud de la pederàstia en l’Església Catòlica ha encès les xarxes mostrant la repulsa a aquets fets.

Cito de l’escrit de Jordi Juan “El pecat de l’Església” aquest text: “Sectors catòlics afirmen amb raó, que casos d’abusos a nens s’han produït també en altres institucions escolars no religioses i que el focus està posat només en l’Església, i que són víctimes d’una gran campanya mediàtica internacional. Però aquesta realitat no pot tapar el tremend escàndol de tants excessos comesos durant tants anys i que afecten a tanta gent.…La diferència entre el nombre d’afectats per la investigació eclesiàstica i la que va presentar ahir Gabilondo (27/10/2023) és excessiva: 927 davant més de 400.000. No obstant això, encara que en quedéssim amb la xifra més petita, el pecat existeix, i la voluntat d’amagar-ho també…” Jordi Juan acaba el seu escrit amb aquestes paraules: “Esperem que dilluns la Conferència Episcopal aprofiti l’oportunitat per reconèixer els errors i ajudar les víctimes. Seria la millor prova dels valors cristians”.

A l’Antic Testament els descendents d’Abraham per la línia d’Isaac van ser escollits per a ser el poble de Déu aquí a la Terra per a ser una nació santa. Malgrat que la pederàstia no es cita pel seu nom se la pot incloure en el pecat genèric de l’homosexualitat, que mereixia pena de mort. Avui la teocràcia no existeix i les conseqüències de voler-la re introduir són devastadores. En les democràcies el delicte de pederàstia ha de ser condemnat d’acord amb les lleis vigents. És amb aquest propòsit que existeixen les autoritats establertes per Déu: castigar els qui fan el mal (Romans 13: 1-7). Les condemnes poden semblar-nos massa suaus  i provocar ressentiment. No hem d’oblidar que “no us vengeu vosaltres mateixos, estimats, sinó deixeu lloc a la ira, perquè està escrit: Meva és la venjança, jo donaré la paga, diu el Senyor”. (Romans 12: 19).

En el transcórrer dels segles l’Església ha perdut la senzillesa  de les esglésies apostòliques fins a convertir-se en una institució multinacional que es governa com les altres multinacionals. Si l’Església Catòlica no soluciona el problema de la pederàstia per el seu prestigi davant el món i dóna peu a la gent blasfemi el nom de Déu.

L’apòstol Pau escrivint a l’església de Corint en que s’havia produït un flagrant cas d’immoralitat, els diu: “De fet se sent a dir que entre vosaltres hi ha fornicació, i una fornicació tal que ni entre els gentils no s’anomena, fins al punt que un té la dona del seu pare” (1 Corintis 5: 11). En la cultura greco-romana la pederàstia era una pràctica sexual reconeguda. Nosaltres la considerem una pràctica sexual abominable. Als cristians de Corint l’apòstol els diu: “I vosaltres esteu inflats, en comptes de doldre-us , a fi que sigui tret d’enmig de vosaltres el que ha comés aquest acte…En el Nom de nostre Senyor Jesucrist, congregats vosaltres i el meu esperit, en el poder de nostre Senyor Jesucrist, he decidit lliurar el tal a Satanàs” (vv. 2, 4, 5). El propòsit era aconseguir el penediment del pecador i restablir-lo a la comunió amb el Senyor i amb l’església. L’apòstol els ve a dir que si no amonesten al transgressor de la Llei de Déu amb duresa i amb amor és perquè “la vostra jactància no és bona. ¿No sabeu que una mica de llevat fermenta tota la massa? Per tant, netegeu el llevat vell a fi que sigueu una nova massa, així com sou sense llevat. Perquè Crist, la nostra Pasqua, ha estat sacrificat a favor de nosaltres” (vv. 6, 7). Els cristians som pecadors redimits per la sang de Jesús  i han de lluitar perquè el pecat no s’escampi a gust i contamini tota la congregació

L’Església Catòlica per boca dels seus representants excusa la pederàstia dient que el mateix pecat es troba en altres institucions educatives i en les famílies. No n’hi ha prou amb que diguin que l’Església és santa. Han de fer el possibles perquè la santedat siguin fets i no paraules.

Octavi Pereña i Cortina