ATURA’T A PENSAR

“No som conscients de la pressió sota la qual vivim fins que el nostre cos diu prou” (Kore Catabrana, directora de l’Institut de l’Estrés).

En el nostre panell de comandament s’encén el llum roig que ens alerta que quelcom no funciona bé. Avui amb l’ateisme imperant, quan parpelleja el llum roig anem a corre cuita  al psicòleg o al psiquiatre perquè tracti el trastorn mental que patim i ens recepti la pastilla de la felicitat perquè esborri el dolor de l’ànima que no ens deixa dormir. Fa uns anys hi havà cua per anar al confessionari. No vull dir que aprovi la confessió auricular amb capellà perquè l’únic que té poder de perdonar els pecats és Jesús. El que vull dir és que en aquesta època passada, malgrat els abusos de l’Església i de les doctrines errònies que ensenyava es donava una mínima consciència de creure en Déu. En aquesta època  passada els confessionaris sempre estaven ocupats. Avui les esglésies són buides el els confessionaris desapareguts. Això indica que la consciència de pecat ha desaparegut. Però el pecat existeix. però la gent es comporta com si no existís. Avui s’ha de demanar cita, dia i hora perquè un professional de la salut mental et pugui atendre. Si la necessitat és urgent pren-ho amb calma perquè els consultoris estan col·lapsats. La malaltia mental no és una utopia. És una cruel realitat que algú l’ha batejada: Avantsala de l’infern.

Un psiquiatre li va dir al pastor evangèlic William Berclay: “Tot el que un psiquiatre pot fer és despullar una persona fins arribar a l’essencial de l’home i, si l’essencial és matèria dolenta no hi ha res a fer. És aquí on tu entres”. Fe i medicina no es barallen. Es complementen. No s’exclouen. Apareixen extremistes que asseguren que diuen que si algú emmalalteix és perquè no te fe i si ,la té és molt minsa. Aquesta ensenyança fa molt mal. Perquè la malaltia, agradi o no existeix perquè és la conseqüència del pecat d’Adam. Jesús referint-se a aquest tema va dir: “Els qui estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts” (Mateu 9: 12). Aquestes paraules Jesús les situa en el context de. “No he vingut a buscar justos sinó pecadors al penediment” (v. 13). “Ja que tots han pecat” (Romans 3: 23), tots necessitem Jesús que és el Metge de la nostra ànima que perdona el pecat original que vam cometre quan ens trobàvem en el llom d’Adan i els pecats que cometem durant el nostre pelegrinatge per aquest món.

El llibre dels salms és un text de psiquiatria excel·lent, escrit sense tecnicismes, redactat en llenguatge planer que poden entendre tant els il·lustrats com els illetrats. Posa el dit en  l’essencial de l’home i si l’essencial és matèria dolenta, ni el psiquiatre ni el psicòleg hi tenen res a fer perquè s’escapa de les seves competències. Recomano al lector que se’ls llegeixi pausadament i amb reflexió. No se’n penedirà perquè són medicina per a l’ànima. Anirem al salm 32 perquè encaixa amb el tema de la salut mental. L’autor del salm és el rei David. Com tots els creients en Crist que han nascut de nou de l’Esperit han rebut la nova naturalesa de ser fills de déu per adopció. Als ulls de Déu són justificats. Ser justificat significa que sent pecadors Déu el veu com si mai no haguessin comès cap pecat, ni un sol “pecadet”. Aquestes persones conserven la vella naturalesa heretada d’Adam i, si no vigilen poden arribar a cometre els pecats més horribles: adulteri i homicidi, com ho va fer David. Per a ensenyança nostra és perquè el relat de David l’Esperit Sant ha fet que quedés registrat en les pàgines de la Bíblia. Malgrat que el pecat Déu el perdona per la fe en el Nom de Jesús i no hi veu ni una sola ombra, té un cost pel pecador. El profeta Natan és l’encarregat per Déu d’anunciar al rei el preu que haurà de pagar per haver-los comés: “Ara, doncs, l’espasa no s’apartarà mai més de casa  teva perquè m’has menyspreat i has pres la muller d’Uries l’hitita, per fer-ne la teva muller. Així diu el Senyor: Heus aquí aixeco el mal contra tu provinent de la teva pròpia casa, i prendré les teves mullers davant els teus ulls i les donaré al teu veí, i ell jaurà amb les teves mullers a plena llum del sol, perquè tu ho has fet en secret, però jo faré això a l’enfront de tot Israel, i a l’enfront del sol” (2 Samuel 12; 10-12). La resposta de David a la dura reprensió de Deu per boca  del profeta va ser: “He pecat contra el Senyor”. D’immediat el profeta li comunica al monarca la resposta de Déu al seu penediment: “També el Senyor ha perdonat el teu pecat, no moriràs” (v. 13).

Malgrat que els pecats es poden cometre en secret Déu que és omnipresent els veu. i ha dolences que els psiquiatres i els psicòlegs anomenen psicosomàtiques són reals. Malgrat que els pecats són d’origen espiritual les conseqüències afecten el cos. El salm 32 que va escriure el rei David  exposa magistralment les malalties psicosomàtiques: “Feliç l’home a qui el Senyor no li compta la iniquitat, i en el seu esperit no hi h falsedat. Mentre callava els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia. Perquè dia i nit la teva mà pesava damunt meu: la meva vitalitat es tornava en secades d’estiu. Vaig declarar el meu pecat davant teu, i no vaig encobrir la meva iniquitat. Vaig dir: Confessaré contra mi les meves transgressions al Senyor. I tu vas perdonar la iniquitat del meu pecat.…Molts són els sofriments del malvat, però la misericòrdia envolta el qui confia en el Senyor. Alegreu-vos en el Senyor i exulteu de goig, vosaltres els justos, i celebreu-ho tots els rectes de cor” (Salm 32: 1-5, 10, 11).

Hi ha molta ceguera espiritual de la que no se’n parla. Les conseqüències  es visualitzen en multitud de trastorns mentals: “beneit l’home que confia en el Senyor, i el Senyor és la seva confiança. Serà, doncs, com un arbre plantat vora les  aigües, que estén les arrels vora el corrent, que no tem quan fa calor, i el seu fullatge resta verd, i en l’any de sequera no té neguit, i no para de fer fruit” (Jeremies 17: 7, 8).

Octavi Pereña Cortina