MERITOCRÀCIA

La meritocràcia elogia la cultura del mèrit. “Impedeix valorar a qui de veritat importa i aporta més a les nostres vides. Està clar, patim una elit meritocràtica  perquè creu que és lo millor per fer arribar al poder en una cursa d’esforç que intenta fer-nos creure que ha estat justa. No ho és. I aquesta elit amb un menyspreu per la majoria provoca un ressentiment que alimenta els populismes”. Els  meritòcrates  “s’han beneficiat d’un sistema injust on no hi existeix la igualtat d’oportunitats. A més de tractar amb menyspreu a la majoria, aquestes elits han gestionat malament, per això la majoria malfia dels experts, savis, tècnics. Fixem-nos,  a Occident entre els anys quaranta i vuitanta (del segle XX) sí que van generar prosperitat i una gran classe mitjana: però des de llavors l’han degradat creant desigualtat: Miri l’avaluació dels sous. a Amèrica i a Europa s’han desplomat. Per això avancen Le Pen,  Vox, Salvini” (Michael Sanbel, catedràtic de filosofia).

Jordi Gual, professor de l’IESE escriu en el seu article “És qüestió de talent”: “Quant l’empresa vol captar talent, és un objectiu assenyat i legítim. Però hem d’anar en compte. El gran talent condiciona  el caràcter de les persones, en determina la personalitat i no sempre per bé. Les empreses necessiten gent creativa, brillant, amb talent. Però sobretot han de tenir persones que tinguin clar que l’empresa és sempre una tasca col·lectiva, a que contribueix molta gent. Col·legues que cal respectar, i sovint ajudar, amb l’objectiu d’obtenir entre tots millores. Ens fan falta, en definitiva, persones amb talent, però també amb esperit de servei, integritat i sentit del deure. Tot el que ajuda a formar una personalitat equilibrada”. El que ens diu Jordi Gual és que els empleats de les empreses tinguin les característiques intel·lectuals i ètiques que vagin acompanyades de les qualitats personals que els permeti formar part de l’equip empresarial sense posar sorra en l’engranatge que l’impedeix que funcioni correctament.

Se li va preguntar a un metge francès sobre quan estava segur de poder emetre un certificat de defunció. Va respondre: “Fàcil, entro a l’habitació i si no hi queda cap resta de vanitat, la persona indubtablement és morta”. Perfectament es pot  substituir vanitat per meritocràcia. Són sinònims. L’oposat a aquests sinònims és humilitat. No la humilitat que el diccionari defineix. “Virtut cristiana que consisteix en el coneixement de la pròpia inferioritat”, sinó aquella que per la fe en Jesús i la participació de l’Esperit Sant  ens fa partícips de la naturalesa divina. (Gàlates 4: 19 i 2 Pere1: 4). Trobant-nos en aquesta condició és quan tenen sentit les paraules de Jesús: “Apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor” (Mateu 11: 29). Havent-se convertit els vers cristines en fills de Déu per adopció (Gàlates 4: 5), llavors es fa realitat el text: “La saviesa es troba en els humils”  (Proverbis 11: 2).

Al Fill de Déu, a qui no li a importar desprendre’s de la glòria divina en fer-se home en la Persona de Jesús, els fills de Déu que ho són per la fe en Jesús, guardant les distàncies, per l’acció de l’Esperit Sant abandonen la meritocràcia al anar-se implantant la docilitat i humilitat de Jesús (Mateu 11: 29). En ells es manifesten la saviesa i ètica de  Jesús que admiraven   els sacerdots i els fariseus perquè no havia estudiat en l’escola rabínica. La saviesa i l’ètica dels fills de Déu sorprenen als religiosos dels nostres dies perquè no s’han diplomat en un seminari.

La meritocràcia no és exclusiva dels poderosos d’aquest món. També afecta a aquells religiosos que per no haver nascut de nou per la fe en Jesús, han convertit l’església del Senyor d’una casa de pregària en una cova de lladres (Mateu 21: 13). Fixi’s el lector en alguns dels epítets amb els que Jesús descriu  els religiosos del seu temps, perfectament aplicables als religiosos de totes les èpoques:

·         “Tot el qui s’exalça serà humiliat” (Mateu 23: 12)

·         “Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites”(v. 14)

·         “Ai de vosaltres guies cecs” (v. 16)

·         “Insensats i cecs” (v.17)

·         “Guies cecs que coleu el mosquit i us empasseu el camell” (v. 24)

·         “Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! perquè sou semblants a sepulcres emblanquinats que per fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota brutícia. així també vosaltres, de fora sembleu justos als homes, però per dins esteu plens d’hipocresia i d’iniquitat”

·         “Serps cria d’escurçons! ¿Com fugireu de la condemnació de l’infern?” (v. 33)

 

Jesús el model per excel·lència d’humilitat perquè la seva persona l’encarna s’ha de sentir molt aïrat en veure que els qui diuen que el representen aquí a la Terra es comporten de manera tan inapropiada com ho feien els religiosos del seu temps. Les persones i l’escenari són distints, però l’esperit és el mateix. El Jutge és el Jutge de sempre, si no es penedeixen del seu pecat la sentència serà terrorífica.

Octavi Pereña Cortina