RELIGIÓ O CRIST

Jesús s’acomiada (de l’exendemoniat) “dient-li: Torna a casa teva  i conta tot el que Déu a fet per tu” (Lluc 8: 9). El text bíblic que encapçala aquest escrit hauria de moure a la reflexió a totes aquelles persones que per damunt de tot posen la religió com a pedra angular sobre la que edifiquen la seva vida espiritual. El context immediat del text esmentat té a veure amb l’endimoniat. Jesús i els seus deixebles desembarquen a la regió dels gadarens. Només desembarcar se’ls acosta l’endimoniat des de feia molt temps. L’home és molt violent, “estava lligat, guardat amb cadenes i grillons”(v. 29). A una persona d’aquestes característiques avui se la reclouria en un manicomi, i  se la immobilitzaria amb una camisa de força. Avui els grillons i les cadenes els substitueixen els sedants.

L’endimoniat gadaré no és un mite. Era un home de carn i ossos que “trencava els lligams, i el dimoni se l’emportava cap als deserts”  (v. 29). Jesús enlloc d’allunyar-se d’una persona tan perillosa se li acosta i li pregunta: “Com et dius? I li va dir: Legió. Perquè havien entrat en ell molts dimonis” (v. 30). Jesús amb el poder que tenia perquè era Déu va expulsar els dimonis “i es van ficar dins d’un ramat de porcs  que es a precipitar penya-segat avall cap al llac i es van ofegar” (v. 33). El fet va ser tan notori que la noticia es va escampar amb la velocitat del llampec per tota la regió. Com sempre ocorre amb els esdeveniments extraordinaris que deslliguen el morbo de les persones. Sense saber com, a l’instant, una multitud  es va concentrar en l’escenari del fet “i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i en el seu seny, i els va agafar por” (v. 35). No ens interessa saber la reacció de la gent perquè ni ha per a tots els gustos. El que realment ens importa és la relació que va néixer entre Jesús i l’exendimoniat. El text ens la descriu: “I l’home de qui havien sortit els dimonis li demana d’estar-se amb Ell” (v. 38). És la reacció normal d’una persona esclavitzada per una multitud de dimonis que vulgui estar-se al costat del seu Benefactor. En alguns casos de sanitat Jesús diu als beneficiats que guardin silenci o que compleixin amb els requisits de la Llei de Moisès. En aquest cas no va ser així. Jesús la va dir a l’agraït exedimoniat: “Però Jesús el va acomiadar dient-li: Torna a casa teva i conta tot el que Déu ha fet per tu. I se’n va anar per tota la ciutat proclamant tot el que  Jesús havia fet per ell” (vv. 38, 39).

Sorprenent! la paraula religió no surt enlloc, encara que sigui la judaica. Religió porti el nom que porti no és res més que un humanisme entre els molts que existeixin. És molt revelador que l’encàrrec que Jesús li va donar a aquell home a qui acabava d’alliberar de possessió diabòlica perquè desautoritza a les denominacions cristianes, siguin grans o petites, de fer propaganda dels seus èxits assolits, sovint agegantats, per captar clientela. Les paraules que Jesús dirigeix a l’exendimoniat a l’hora d’acomiadar-se d’ell són un toc d’atenció perquè tant jueus com cristians deixin de persistir en l’obstinació de no voler escoltar ni obeir el que Déu ensenya. Els profetes i apòstols que van transmetre el que Déu els deia ja no hi són. Però no som uns desvalguts. El Pare celestial mitjançant l’Esperit Sant s’ha encarregat de conservar en paper imprès tot que necessitem saber per la nostra salvació eterna. El valor incalculable que té la Bíblia com a Paraula de Déu s’encarrega l’apòstol Pau de mostrar-nos-el quan en una epístola adreçada  al seu deixeble Timoteu escriu: “ Tu, en canvi, persevera en totes les coses que vas aprendre, i et vas assegurar sabent de qui les has aprés, i que des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, les quals  et poden fer savi per a la salvació per mitjà de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu, i és útil per ensenyar, per redargüir, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui complet, preparat per a tota bona obra” (2 Timoteu 3:14-17).

Des de Gènesi fins Apocalipsi travessa un fil sanguini que ens recorda l’omnipresència de Jesús al llar de la Història humana, a fi que cada fill de Déu sigui complet, preparat per a tota bona obra. La presència de Jesús al llarg de tota la Història humana ens recorda que Jesús està molt per sobre de la religió. La religió pot informar, però només Jesús pot salvar

Octavi Pereña Cortina