EL VERÍ DE L’ODI

“I la política no resol aquesta boira de ràbia i emprenyament que patim, perquè uns guanyen vots i els sua el mal que fan. I els altres perden vots i encara no han entès que només hi ha un antídot contra la ràbia: La veritat” (Anna Maria Martí).

El periodista Eusebio Val li pregunta a la filòsofa Casiraghi: Quina passió negativa l’inquieta més? La resposta: “L’odi. El discurs de l’odi s’infiltra per tot arreu. Comença per petites frases, burles, estigmatitzacions. És el que m’inquieta més: Excloure de la humanitat una part de les persones. Perquè s’arriba a pensar  que a elles no els han d’aplicar els drets humans. A mi, això és insuportable. Hem viscut fets molt catastròfics de genocidis i encara hi ha molts llocs d’extrema fragilitat on es pot desencadenar. Penso que no en som prou conscients”.

L’antídot contra l’odi és l’amor. Què és amor? Es recomana molt estimar especialment en situacions tan crítiques com l’actual on les diferències polítiques es resolen amb la llei del més fort: Genocidi. Moltes reunions polítiques al més alt nivell i moltes manifestacions de protesta contra els genocidis. L’odi persisteix. L’amor que ha de frenar l’odi és molt més que una qüestió filosòfica o moral. És qüestió de ser fill de Déu per la fe en el Pare de nostre senyor Jesucrist. Per la fe en aquest Déu únic el creient es converteix en temple de l’Esperit Sant. “No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Corintis 3: 16), i, “el fruit de l’Esperit és amor” (Gàlates 5: 22), “perquè l’amor de Déu s’ha vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens va ser donat” (Romans 5: 5).

El buit que deixa l’absència de l’amor de Déu l’omple l’odi que incita a discòrdies (Proverbis 10: 12). Si la majoria de la societat és atea, malgrat que pugui ser molt religiosa, la conseqüència lògica és que l’odi imperi amb més o menys intensitat. Els qui estimen el Senyor són temples de l’Esperit Sant, “avorreixen el mal” (Salm 97: 10).

Com creació de Déu que som “ho som a imatge i semblança seva” (Gènesi 1: 26). A causa del pecat d’Adam aquesta semblança s’ha fet miques, malgrat que en quedi una resta deformada. A causa d’això l’amor que queda és molt interessat. Estimem els nostres pares, els nostres fills i a les persones que ens cauen bé. Excloem aquells que són distintes, les que ens desagraden. Aquest  amor que exclou no és el de Déu. “Qui diu que està en  la llum i odia el seu germà, està en la tenebra i la tenebra li ha encegat els ulls” (1 Joan 2: 9-11).

S’acostuma a dir que som bones persones, que no fem mal a ningú. La Bíblia és clara al respecte: “Tot aquell que odia el seu germà és un homicida” (1 Joan 3: 15). Aquesta sentència és molt forta. Emparenta a qui la diu amb Satanàs que “homicida des del principi” (Joan 8: 44). Potser no es mata amb un tret al clatell, però es mata espiritualment amb l’odi. “Jesús és la vida, i la vida és la llum dels homes. I la llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres no la van comprendre” (Joan 1: 4, 5). Les persones que són cegues a causa de les tenebres, no tenen la llum de la vida” (Joan 8: 12).

El nom Jesús és molt conegut. Tant és així que se li ha donat aquet Nom a una de les torres de la Sagrada Família de Barcelona. Malgrat tot, Jesús segueix sent un desconegut. Se’l   lloa de llavis, però els cors dels seus adoradors són molt lluny d’Ell. L’adoració superficial que se li dóna assistint a la missa dominical dels diumenges o al culte evangèlic, no fa desaparèixer les tenebres malignes que cobreixen els seus cors. ”Jo, (Jesús), la llum ha vingut al món a fi que tot el qui creu en mi no resti en la tenebra” (Joan 12: 46). “Jo (Jesús) sóc  la llum del món. el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8: 12). “Jo (Jesús) he vingut al món a fi que tot el qui creu en mi no resti en la tenebra” (Joan 12: 46).

El món, sense Crist  que és la Llum del món es troba embolcallat d’espesses tenebres espirituals que l’impedeixen veure el camí de la vida. Els qui estimen les tenebres espirituals malgrat que es queixin de les conseqüències,  s’hi troben a gust en elles. Hi ha persones, però, que les espesses tenebres espirituals que els embolcallen els incomoden. No s’hi troben a gust amb la seva ceguesa. Aquests cecs es comporten com l’invident Bartimeu que quan es va adonar que Jesús era prop  “va començar a cridar i a dir: fill de David, Jesús, tingues misericòrdia de mi!” Molts el renyaven perquè callés. Però el cec no parava de cridar: “Fill de David  tingues misericòrdia de mi!” Al final van portar el cec a Jesús, que li va dir: “Què vols que faci per tu? El cec li va dir: “Mestre, que hi vegi”. Jesús que és misericòrdia pura li va dir: “Vés, la teva fe t’ha salvat. I a l’instant hi va veure” (Marc 10: 46-52). Bartimeu és una mostra que Jesús en la seva misericòrdia dona vista als cecs espirituals si li ho demanen.

Octavi Pereña Cortina