BURN OUT  

“Burn out” és un mot anglès que significa cremar. Se l’aplica als trastorns mentals que pateixen les persones que treballen en excés, que es troben sotmeses a fortes pressions i a assetjaments. Les conseqüències dels trastorns mentals es concentren en un mot: “Burn out” que dóna caràcter mèdic a allò que és de condició espiritual. El que és un problema espiritual se’l converteix en una qüestió de salut pública que es pretén resoldre amb la medicalització dels pacients.

“I un de la multitud li va dir  (a Jesús): “Mestre, digues a mon germà que parteixi l’herència amb mi” (Lluc 12: 13). En resposta a aquesta petició Jesús els va dir: “Vigileu i guardeu-vos de l’avarícia, perquè  la vida d’un no està en l’abundància de les coses que posseeix”. Els va contar una paràbola, dient: “A un home ric, la terra li va produir molt. I pensava dintre seu dient: Què faré, perquè no tinc on aplegar els meus fruits? I va dir: Faré això, enderrocaré els meus magatzems i en construiré de més grans, i allí aplegaré tota la meva collita i els meus béns. I diré a la meva ànima: Ànima tens molts béns aplegats per a molts anys: reposa, menja, beu, passa-t’ho bé”. Ara bé lo bo de la sentència de Jesús: “Però Déu li va dir: Insensat! Aquesta mateixa nit se’t demanarà la teva ànima, i això que has acumulat de qui serà? Així passa amb el qui atresora per a ell mateix, i no és ric envers Déu” (vv. 19-21?

Cal saber distingir entre ambició sana que serveix per prosperar i la cobdícia, que com el ric de la paràbola té una avidesa sens límits per acumular més i més per a ser feliç i, de sobte esclata el “burn out” i, a corre-cuita la visita a un psiquiatre  perquè li recepti unes pastilles perquè té uns dolors insuportables. Un dels manaments diu: “No cobejaràs” res que sigui d’altri (Èxode 20: 12). Qui no és ric en Déu és un captaire que mai en té prou amb el que té. El seu lema és: més, més. L’antídot contra la pobresa en Déu que ens porta al burn out” el tenim en el manament: “Recorda’t del dia de repòs per santificar-lo, sis dies treballaràs i faràs el teu treball, però el dia setè és un dia de repòs dedicat al Senyor, el teu Déu, no faràs cap treball…Perquè en sis dies el Senyor va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ell, i va reposar el dia setè, per això el Senyor va beneir el dia de repòs i el va santificar” (Èxode 20: 8-11).

Jetro, sogre de Moisès va agafar la muller del seu gendre i els seus ds fills i va anar a visitar el seu gendre. En veure’l tan atrafegat atenent les queixes del poble li va dir: “Què és tot això que fas per al poble? ¿Per quina raó seus tu sol amb tot el poble s’està dret davant teu des del matí fins al vespre?…El sogre de Moisès li va dir: No és bo això que fas. T’esgotaràs completament, tu i aquest poble que és amb tu, perquè això és massa pesat per  a tu, no ho pots fer tu sol” (Èxode 18: 14, 17, 18). Jetro que era un home temorós de Déu va aconsellar al seu gendre que escollís  d’entre el poble homes savis i temorosos de Déu perquè jutgessin les causes menors i de les difícils s’encarregués ell. Malgrat que Moisès era un vertader home de Déu pel fet  de ser pecador necessitava el consell d’algú savi com ho era el seu sogre.

L’epidèmia de trastorns mentals que patim cada cop en persones més joves, inclús adolescents i infants, ens obliga a buscar la causa d’aquesta pandèmia. Hauria de despertar la nostra atenció el que diu Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28-30).

Octavi Pereña Cortina