SENSE NORMES: EL CAOS

Per la bona convivència es redacten instruccions per conviure en societat. Per evitar el caos circulatori s’ha de circular per la dreta, respectar els llums dels semàfors, en una cruïlla donar preferència al vehicle que ve per la dreta…Existeixen ordenances municipals que serveixen perquè els ciutadans convisquin sense dificultats. Les institucions han aprovat unes normes de règim intern amb la finalitat que no es produeixin incidents entre els seus associats. No es pot viure sense normes. Amb el pas del temps s’han de canviar. Unes desapareixen i se’n posen de noves.  Però hi ha normes. Agradin o no s’han de complir perquè faciliten la bona convivència amb el resultat que tothom en surt guanyant. Sense normes d’obligat compliment la vida social es converteix en un caos. La desobediència a les normes legislades li acompanya una sanció establerta perquè l’administració de justícia sigui coherent. És fàcil saltar-se les normes perquè en l’ésser humà hi ha una predisposició a fer-ho. N’hi ha prou amb la prohibició per mirar d’infringir-la. Heus aquí el caos que es genera quan les normes que són pel bé de les persones s’incompleixen: A les rotondes es produeixen situacions de perill quan no es circula pel carril adequat i pel desús de l’intermitent, està prohibit aturar el vehicle enmig del pas de vianants i els conductors ho fan dificultant que els transeünts puguin creuar el carrer. Les relacions familiars es desintegren perquè no es té en compte la llei de l’amor. La política es converteix en un desori perquè no es respecta el principi de servei als ciutadans i els polítics es deixen guiar per l’ambició…

L’existència de normes implica l’actuació d’autoritats acreditades per dictar-les i fer-les complir. Creiem en la seva  conveniència encara que no sempre ens agrada la seva actuació. L’existència d’autoritats capacitades per a legislar i fer complir la llei posa de manifest que hi ha una Autoritat suprema que les ha delegat perquè legislin i administrin justícia segons els principis morals i ètics que emanen de la Suprema autoritat. La desobediència a l’Autoritat suprema va seguida del descrèdit de les lleis proclamades per les autoritat delegades perquè en no tenir un punt de referència immutable la llei es degrada i en lloc de servir pel bé dels ciutadans produeix malsons. La situació conflictiva dels nostres dies és el resultat que no es té en compte l’Autoritat suprema a l’hora de legislar i governar, cosa que desacredita la Democràcia de la que n’estem tan ufanosos.

La Història es repeteix en escenaris i actors diferents. Es considera normal que es presentin èpoques de prosperitat seguides d’altres de penúria. El que no es diu perquè no se sap o perquè no es vol saber és que la Bíblia dona resposta al per què de la monotonia d’aquests cicles. Ja sé que per a molts parlar de Déu és retrocedir a una etapa ja superada de l’evolució de l’home. Quina solució es dóna a la degradació de la democràcia si Déu se l’elimina de l’escenari social?

Si partim del principi que l’home és creació de Déu i que Adam i Eva no van ser el resultat d’un milionari procés evolutiu hi trobem resposta als monòtons cicles de prosperitat i decadència. Adam i Eva segons la Bíblia van ser posats en un jardí gaudint de la vida ,com diem nosaltres, amb una condició, la primera norma que registra la història: “Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del be i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2:16,17). Les conseqüències de la desobediència a la llei de Déu va ser ésser expulsats del jardí, la presència de desavinences conjugals, fratricidi. Així ha succeït al llarg de la Història: En el temps de Noè la Bíblia descriu la condició de l’home: “I la terra s’havia corromput davant de Déu, i la terra era plena de violència. I Deu va mirar la terra, i heus aquí, estava corrompuda, perquè tota carn havia pervertit el seu camí sobre la terra” (Gènesi 6:11,12). El Diluvi i a tornar a començar. En el moment en que l’home prescindeix de la normativa divina les coses no li funcionen bé. La Bíblia ensenya que els afers dels pobles marxen bé quan es té en compte la normativa divina. En el moment que s’arracona Déu i es prescindeix de la seva llei els pobles es degeneren ètica i moralment.

Una de les èpoques més fosques de la història d’Israel se la coneix com la dels jutges, pel nom del llibre que la descriu. El caos de l’època el text que cito el resumeix amb poques paraules: “En aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava recte als seus propis ulls” (21.25). Sense la llei divina no hi ha autoritat humana que sigui justa. La degradació és un constant Sense les dues autoritats: la de Déu i la delegada no hi ha llei justa perquè es troba en una situació de persistent contaminació. Fer cadascú el que li sembla recte als propis ulls porta el caos. ¿No ens endinsem a las foscor característica d’una de les etapes més negres de la història d’Israel, la dels Jutges?

Octavi Pereña i Cortina

 

 

octaviperenya4.blogspot.com