PERSONES: NO NINOTS

“Els testos s’assemblen a les olles”, diu l’adagi. El que els pares són es transmet als fills. No cal ser psicòleg ni especialista en el comportament humà per adonar-nos que el jovent està hipersexualitzat. Un se n’adona del fet veien com vesteixen i en sentir converses que tenen en les que el sexe hi és excessivament  present. El que s’ensenya als infants és el que per regla general seran quan siguin adults. Per això és tan important que els pares siguin conscients del que ensenyen als fills.

En el món de l’espectacle hi ha una dona: Sarah Burge que és una contradicció educativa. Afirma que se sent preocupada perquè els infants britànics siguin sexualitzats.  Diu que és preocupant que les nenes d’aquest país tinguin els seus amics als 12 anys i que és molt lamentable. En defensa del seu model educatiu Sarah afirma:   “L’exercici sa a la barra (que utilitzen les stripteasers) no té res a veure amb dormir amb diversos nois i quedar embarassada abans d’acabar l’edat escolar. Mai no permetré que les meves filles es comportin d’aquesta manera”.

Cal conèixer la vida de Sarah per entendre la seva filosofia educativa, que no significa que se la consideri encertada. Als 7 anys es va fer una otoplastia per evitar les burles dels seus companys de classe. La seva passió per la cirurgia estètica va néixer després d’un greu accident del que va estar a punt de morir i que    se li van haver de fer diverses operacions de reconstrucció facial. Per la seva carrera en el món de l’espectacle i per haver estat conilleta Playboy estava molt preocupada pel seu aspecte físic. S’estima que s’ha gastat en cirurgia estètica 500.000 lliures esterlines. L’obsessió de Sarah Burge per conservar la bellesa de la seva joventut la transfereix a Poppy la seva filla de 7 anys que per Nadal li va regalar entre altres coses un taló de 7.000 lliures “perquè ho considero una inversió de cara el futur, és com estalviar per l’educació”. Aquestes 7.000 lliures van destinades a fer-se un implant mamari quan tingui l’edat de fer-se’l. Amb aquest concepte que la mare té de la bellesa  no ha de fer estrany que la filla “contínuament li demani cirurgia. Vol ser formosa i la liposucció és un d’aquests mitjans que sempre haurà de tenir a l’abast”.

La filosofia educativa de Sarah Burge ha provocat reaccions de desaprovació. Davant la disconformitat afirma: “La gent no pot suportar que les meves filles siguin formoses i intel·ligents i que jo als 50 anys tingui un cos fantàstic”. He vist una fotografia d’aquesta supermodel. La veritat a mi m’ha fet plorar. La filosofia educativa de Sarah Burge és un cas extrem que dóna peu a fer una reflexió sobre l’aparença física.

A primer cop d’ull ens fem una idea de les persones pel seu aspecte extern, la seva fisonomia, com vesteixen, la procedència social…No sempre la primera impressió és la que val. A vegades hem de corregir la impressió que ens ha causat una persona la primera vegada que la vàrem  veure. Sovint les primeres impressions són errònies. És per aquest motiu que hem de ser mesurats i no precipitar-nos a catalogar les persones  per la primera impressió que ens causen.

Sense desatendre el decor no hem d’invertir massa temps i diners en la nostra aparença física. A l’hora de la veritat el que val és “ser”. La història d’Israel il·lustra el que estem dient. Quan Saül es va presentar davant el poble que l’havia d’elegir rei, van veure que “era més alt que qualsevol del poble, des de la seva espatlla en amunt”. El profeta Samuel, el líder el líder espiritual va dir amb admiració   de qui havia de ser el primer monarca: “¿Heu vist el qui el Senyor ha escollit, que no n’hi ha cap altre com ell en tot el poble?” (1 Samuel 10:23,24). El regnat de Saül va ser tot un fracàs. Samuel s’ha d’encarregar per segona vegada d’ungir en secret el rei que hauria de succeir Saül a la seva mort. El Senyor envia el profeta a ca Isaí de Betlem per ungir rei un dels seus fills. Quan la descendència d’Isaí es va presentar davant Samuel, aquest es va fixar en Eliab i va dir: “Certament l’ungit del Senyor es davant d’Ell” El Senyor li va dir al profeta: “No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura, perquè l’he rebutjat, perquè el Senyor no mira com l’home, perquè l’home mira el que té davant els ulls, però el Senyor mira el cor” (1 Samuel 16:6,7). Si Déu no l’hagués corregit Samuel hauria ensopegat dues vegades en la mateixa pedra a l’hora d’escollir rei.

L’ensenyança que se n’ha d’extreure d’aquests textos bíblics és que no hem de donar excessiva importància a l’aspecte físic dels fills, que el que és realment important és el que són com a persones. Aquesta és la responsabilitat dels pares: vetllar per fer dels seus fills persones que caminin amb dignitat mentre estiguin en aquest món. Aquest vetllar contribuirà a fer minvar la corrupció política tan estesa i que tants danys ocasiona a la societat.

Octavi Pereña i Cortina