PREGUNTES TRAMPA

“Allà on s’acumula un poder absolut, aflora la violència i la part terrible de l’home, i tan se val que les dictadures siguin de dretes com d’esquerres. Totes surten del més profund de la tradició humana, aquella que porta el fort a aixafar el dèbil, el ric al pobre. Aquest arrelament és el que fa que siguin tan difícil d’eradicar, les dictadures. El que és una anomalia és la democràcia que va contra la naturalesa humana tendint a les afirmacions absolutes, a la imposició de la pròpia veritat, a la intolerància” (Mario Vargas Llosa).

Víctor – M. Amela diu: “Quin periodista tem José Ignacio Wert? Jordi Évole. No és que Wert temi Jordi Évole com a persona, no: li té por com a periodista. És a dir, té por del que pregunta. De les preguntes. Hi ha alguna cosa més temible per a un polític que una pregunta?” Per això el president del Govern Mariano Rajoy i el seu ministre d’Educació, Cultura i Esport defugen les rodes de premsa per no haver de contestar les preguntes impertinents que els fan els periodistes que volen saber la veritat del que està passant, per informar els seus lectors.

Mariano Rajoy s’amaga darrere d’una pantalla de televisió per evitar que els periodistes li facin preguntes impertinents o com diu el seu ministre Wert que no vol ser entrevistat per Jordi Évole perquè “fa preguntes trampa, sempre porta avantatge”. Qui no vol contestar les “preguntes trampa” que li fan els periodistes és que té alguna cosa que amagar. Per això li fa por la llum que pot aportar les “preguntes trampa” en l’exercici polític.

Convocar rodes de premsa a l’estil de les que fa Mariano Rajoy que no està en contacte directe amb els periodistes, sinó que s’amaga darrere d’una pantalla de televisió, per no haver de contestar les “preguntes trampa” que li puguin fer els reporters és un torpede dirigit a la línia de flotació de la Democràcia perquè aquesta se sosté quan l’acció política es fa amb llum i taquígrafs presents per tal d’evitar la foscor del secretisme que porta a situacions molt perjudicial pel desenvolupament dels pobles.

Sovint els polítics es rodegen d’un grapadet d’amiguets amb la finalitat que els lloïn les virtuts que els manquen i així van pel món exhibint uns talents desconeguts. L’amicícia política no busca el bé del poble sinó conservar les prebendes raspallant el senyor que els les conserva . “Sense un bon guiatge el poble cau” (Proverbis 11:14). L’estat agònic en que es troba el país és una evidència clara que els polítics que avui governen no tenen bons consellers que els ajudin a prendre decisions de govern a pesar del caríssims que són els informes que es demanen als experts.

Joana Benet diu amb molt d’encert: “La política sense ètica és una perversió que acaba esclatant en les mans dels prestidigitadors”. Aquesta declaració escau força bé a casa nostra on bombes de rellotgeria van esclatant una darrere l’altra posant al descobert l’alt grau de corrupció que embruta la política. Allí on no hi ha governants que es deixin aconsellar per persones honestes el fracàs és inevitable.

Crec que ha estat la consellera d’Educació de la Generalitat que ha dit “parlar amb Wert és com parlar amb una paret”. Aquesta actitud del ministre d’Educació evidencia posseir la veritat absoluta cosa que és impossible que l’assoleixi cap ésser humà. L’orgull que li fa pensar que ningú no li ha d’ensenyar res el a caure en el parany de no voler escoltar perquè ningú li pot ensenyar res. “Sense un bon guiatge el poble cau”. Quan Rajoy i Wert prenen la determinació d’eludir els periodistes com Jordi Évole perquè fan “preguntes trampa estan prescindint de consellers que els podrien aportar llum enmig de la crisi que ens afecta i així poder donar un cop de timó que portaria el vaixell a bon port. No n’hi ha prou amb promocionar la Marca España perquè es vengui el producte. Darrere de la marca ha d’haver-hi qualitat i aquesta no s’assoleix si els fabricants no volen dialogar per millorar el producte. Si els èxits esportius de la Roja signifiquen qualitat de la Marca Espanya és tenir un concepte molt pobre del que és la grandesa d’una Nació

Octavi Pereña i Cortina