ÈTICA PROTESTANT

El prestigiós periodista Josep Cuní des de la tribuna que li atorga el seu programa de televisió “8 al dia” ha insistit en contrastar l’ètica protestant amb la catòlica, considerant aquella  el secret de la prosperitat dels països d’influència predominat protestant. Segons Josep Cuní per a poder sortir de la crisi que ens afecta, no solament econòmica i política, sinó el que és més important: moral i ètica, hem de posar la mirada en el model polític, econòmic, jo hi afegiria i religiós que va néixer de la Reforma  religiosa impulsada per Martí Luter en el segle XVI. El canvi religiós iniciat per Luter i continuat pels altres reformadors que va canviar el mapa polític i econòmic d’Europa que en aquell moment estava basat en les tradicions religioses decadents de l’època sustentades en l’obediència inqüestionable de l’autoritat papal, la Reforma de Luter va alterar el model vigent posant a Déu com a autoritat suprema i en la seva paraula revelada en les ensenyances profètiques i apostòliques conservades en el llibre que anomenem Bíblia.

L’ètica protestant com qualsevol altra activitat humana, pel fet de ser el resultat d’una activitat  humana imperfecta perquè l’ésser humà caigut en el pecat és imperfecte, no ha de ser l’objecte de la nostra obediència incondicional, sinó Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist que en la seva misericòrdia va obrir els ulls de Luter per fer-li veure l’engany de la doctrina catòlica que esclavitzava les persones amb els seus dogmes entre els quals s’hi troba el de la supremacia papal que va culminar amb el dogma de la infal·libilitat en el Concili Vaticà I l’any 1870, que exigeix una obediència absoluta a les seves ensenyances.

Amb Luter, la col·laboració de la impremta que va facilitar la difusió de la Bíblia en llengües vernacles a un preu assequible i la protecció política que va rebre, a Europa li va clarejar un nou dia il·luminat per la llum pura que irradien les pàgines de les Sagrades Escriptures intensificada socialment pel fet que els ciutadans podien beure directament de la  Font l’Aigua de Vida sense necessitat de dependre de les interpretacions que donaven els doctors de la Santa Mare Església  que per cert desconeixien el temor de Déu que és la font de la saviesa.

La Reforma de Luter va desplaçar l’obediència que es donava al papa per posar-la en Déu. De l’esclavatge a la llibertat de Crist. No podem posar els ulls de manera absoluta en l’ètica protestant perquè és un model defectuós. Si copiem quelcom imperfecte la imitació serà més esgarrifosa. Si es vol evitar que la decadència política, econòmic i moral segueixi el seu curs descendent hem de tenir en compte el consell que el rei David va donar al seu fill Salomó perquè d’alguna manera és un símil de l’ètica protestant.

Ens hem apartat de Déu i això té greus conseqüències desagradables. La política i l’economia no es poden regenerar amb lleis de finançament de partits ni de transparència que s’arraconen per indesitjables. La justícia tampoc no es pot regenerar amb jutges injustos. La regeneració política, econòmica i judicial només s’aconseguirà si polítics, banquers, jutges i ciutadans en general tornem a Déu i obeïm els seus manaments. Per això és important saber el consell que el rei David va donar al seu fill Salomó poc abans de morir: “Guarda l’encàrrec del Senyor el teu Déu, caminant en els seus camins, guardant els seus estatuts, els seus manaments i els seus judicis i els seus testimonis, tal com està escrit en la llei de Moisès, a fi que prosperis en tot allò que facis i a tot arreu on vagis” (1 Reis2:3).

En pujar al tron i veient Salomó la magnitud de la seva responsabilitat va demanar a Déu saviesa per governar Israel amb justícia. El Senyor va concedir a Salomó el que li va demanar. Al començament Salomó va ser un rei just però en contreure matrimonis i rodejar-se de concubines que adoraven altres déus el rei va abandonar la seva fidelitat al Senyor. El resultat va ser que es va anar incubant la inestabilitat política amb l’aparició d’adversaris que assetjaven el rei. El més destacat va ser Joroboam que era un membre eminent de l cort reial. Un dia Joroboam es troba en privat amb el profeta Ahihà de Siló que en Nom del Senyor li va dir. “Però jo prendré el reialme de la mà del seu fill i te’l donaré a tu, les deu tribus” (1 Reis 11:35).

A la mort de Salomó i proclamat rei Roboam, Joroboam encapçalant una delegació de les deu tribus es va presentar davant el nou rei per presentar-li una petició: “El teu pare va afeixugar el nostre jou, ara, tu, doncs, alleugereix la dura servitud del teu pare i el jou feixuc que va posar sobre nosaltres, i et servirem” (1 Reis12:4).Roboam amb molt bon criteri va consular als ancians que havien aconsellat el seu pare què havia de fer amb la petició que li havia presentat Joroboam. L’aconsellen: “Si avui et poses al servei d’aquest poble, i el serveixes, i el respons i els parles amb bones paraules, llavors ells et serviran tots els dies” (v.7). El consell prudent que va rebre no el va satisfer. I busca el parer dels seus companys de joventut. En el dia acordat Joroboam es torna a presentar davant el rei per escoltar la resposta reial. Els diu el que els joves li havien aconsellat: “El meu pare va afeixugar el vostre jou, però jo faré encara més feixuc el vostre jou, el meu pare us va castigar amb assots, però jo us castigaré amb escorpins” (v.14). El resultat va ser que deu de les tribus van abandonar el rei i es van constituir en un regne independent.

L’estabilitat i prosperitat dels pobles està estretament unida a la fidelitat al Déu que els engrandeix. El nostre país es troba en una situació de desgavell que no se sap com apedaçar-lo. En el segle XVI Martí Luter va denunciar entre altres dogmes les indulgències del papa que atorgaven favors espirituals a qui les comprava. En el segle XXI el papa Francesc I atorga indulgències als qui segueixin per Twitter el seu viatge a Brasil. Es pot fer el que es vulgui ja que la indulgència del papa l’exonera de culpa. L’ètica protestant basada en la responsabilitat de tots els homes sense distinció social ni racial davant Déu segueix vigent.

Octavi Pereña i Cortina