SABER VIURE

“El dia que te’n vas a una botiga per comprar-li al teu fill alguna cosa perquè se li passi la rebequeria, estàs fomentant el problema”, ha deixat dit José Miguel Bello. El que ens diu aquesta citació és que no s’han de consentir els fils donant-los tot el que demanen  i més del que necessiten. Se’ls ha de fer veure que els seus desigs tenen un límit. Se’ls ha d’ensenyar a viure amb  les circumstàncies que els toquin,siguin plaents o desagradables.

Degut a un sentit equivocat de paternitat s’aplica una educació condescendent que envolta de cotó fluix els fills perquè siguin feliços i la vida amb els seus fiblons no els faci mal. Amb un paternalisme condescendent el que es fa és convertir-los en flors d’hivernacle incapaços de resistir les inclemències que acompanyen la vida: gelades hivernals, sequedats estiuenques. No estan preparats per fer-les front. Quan les glaçades i les sequeres es presenten es troben indefensos sense saber que fer. Sovint agafen la sortida més fàcil que no sempre és la més bona.

Els fills no neixen ensenyats. Se’ls ha d’instruir en els camins de la justícia. A que aprenguin a distingir entre el bé i el mal i es decantin pel bé perquè aquesta decisió, si perseveren en ella els convertirà en homes i dones que podran caminar per la vida amb el cap ben alt, sense por que els acusin d’accions perverses que els puguin fer.

En món en el que els fills viuen està tacat de pecat. Succeeixen coses que fan mal de veritat, no sempre danys físics, sinó emocionals. Sovint se senten enganyats per amics de confiança. Els han traït. Quan això passa es tanquen dintre seu. No dormen. Se’ls veu murris. Capficats. Poden arribar a fer algun disbarat. Com així ho va fer la jove de 16 anys Gabrielle Joseph que es va suïcidar llençant-se des de l’andana de l’estació a la via en el moment que passava el tren. El motiu d’aquesta decisió mortal va ser que un amic seu va cancel·lar la cita d’anar amb ella al cinema. La noia s’havia fet les seves il·lusions i en sentir-se enganyada no va saber conviure amb una circumstància desagradable. Degut a que Gabrielle estudiava per model és molt possible que físicament fos forta, però dèbil emocionalment. La vida és plena de desenganys. Pot ser que els companys d’estudi de Gabrielle, els seus pares i les amistats, es preguntessin: Com és possible que hagi fet això? Si era una noia tan alegre, treia bones notes, estava tan il·lusionada en arribar a ser una topmodel. Això era la part visible de la seva personalitat, la que enlluerna. El seu interior amb els conflictes no resolts que la corsecaven només ho sabia ella. Sabem amagar tant bé les tempestes  que trenquen l’ànima que ni les persones més properes se les poden imaginar!

Per tal d’evitar que infants i adolescents es decideixin per la sortida fàcil dels seus problemes, que no sempre és l’encertada, els pares han de tenir en compte la seva formació espiritual, formació, sigui dit, no es té en compte perquè no se la considera valuosa, però que resulta que és essencial perquè puguin caminar amb serenor per aquest món on hi ha tanta aflicció.

Formació espiritual no consisteix en impartir uns coneixements general de les religions. Això és una finestra oberta al món de la cultura. Formació espiritual, bàsicament consisteix en tenir una relació íntima amb el Creador, el Pare de nostre Senyor Jesucrist. Fruit d’aquesta intimitat, Déu deixa de ser un desconegut de qui se n’ha sentit a parlar, però que no significa res. Quan per la fe en Jesús Déu es fa proper, l’assetjat per conflictes íntims que pertorben la pau de l’ànima pot dirigir-se a aquest Déu personal de qui se n’ha fet amic i pot dir-li: “Mira el meu neguit i la meva fatiga”. La connexió entre la voluntat divina i la humana és el secret de la pau mental. La persona que manté una relació íntima amb el Pare celestial per la fe en el seu Fill Jesucrist li traspassa les càrregues, siguin de l’ordre que siguin, a les espatlles de Jesús amb el resultat que la seva ànima trasbalsada reposa, fet que li permet encarar-se als problemes amb objectivitat i serenor, sense deixar-se arrossegar per les precipitacions que sovint porten a solucions que són pitjors que els mals actuals.

Octavi Pereña i Cortina