EDUCACIÓ COIXA

Nuccio Ordine, professor de literatura diu: “Giordano Bruno, gran filòsof que va ser cremat per la Inquisició a Roma, deia que si la filosofia, la literatura i el saber no es tradueixen en una manera de viure, són totalment inútils. El que jo penso, el que jo crec, ha d’operar en mi una metamorfosi perquè coincideixi amb les meves accions. Si el saber és una manera de viure som en la via correcta”.

L’educació ha d’experimentar un canvi radical. Ha de deixar d’ensenyar l’utilitarisme com a propòsit principal i imbuir en els alumnes que han de ser millors persones., més sàvies, més ètiques. Que la formació que reben no serveix solament per obtenir un títol   que els permeti guanyar un bon sou que faci que puguin viure folgadament, sinó per utilitzar els coneixements adquirits per millorar les condicions de vida de tots els ciutadans. La finalitat de tot el procés educatiu, des del parvulari fins a la universitat, hauria de servir per crear persones amb tot l’ample sentit que té ser persona. En aquest aspecte el sistema educatiu actual ha fracassat estrepitosament quan veiem el resultat que dóna en l’esfera pública: polítics corruptes, banquers lladres, empresaris egoistes, metges que en lloc de salvar vides maten a persones que s’estan formant en el si matern. En l’esfera privada: violència masclista, assetjament sexual, pornografia infantil. En lloc de persones crea vampirs que aprofitant-se de la posició social assolida gràcies a la formació rebuda la fan servir per xuclar la sang dels ciutadans, convertint la seva existència en un infern.

Maimònides ens fa una reflexió sobre l’educació prou interessant com per tenir-la en compte: “Mentre l’home llegeix i estudia – se’l considera instruït -, però no es relaciona amb els seus semblants de bon grat, què opinen les persones d’ell? Ai de d’en tal que ha estudiat…Mireu que roí és el seu procedir i que impies les seves accions!”

El sistema educatiu actual falla en el propòsit de formar  persones que pensin en el benestar dels altres perquè ha foragitat del seu si Déu, no perquè hagi eliminat de les aules els símbols religiosos, sinó perquè l’ha fet fora del seu temari, substituint-lo per la filosofia atea de l’evolució que s’ha convertit en la nova religió en els darrers dos segles. El rebuig de Déu en l’educació crea els monstres que exposen els mitjans de comunicació. Mostren el resultat d’una educació fracassada sense diagnosticar la causa del desgavell. Ens queixem de les reformes educatives gestades  en els ministeris d’educació de torn que les promulguen, oblidant-nos que els seus pares són el producte d’una educació atea que promou l’utilitarisme a expenses  del bé comú. Ens planyem del baix nivell intel·lectual i ètic dels polítics i de l’elit econòmica i ens oblidem que són els fills d’una educació que margina Déu de les aules.

Algú ha dit: “No tinguis por per la manca de coneixements, tinguis por del coneixement fals. Tota la dolenteria que hi ha en aquest món és filla del coneixement fals”. Una part del coneixement fals que s’ha propagat durant les passades dècades és la doctrina que ensenya que als infants se’ls ha de deixar fer sense restriccions. Així és preserva la seva llibertat. Aquesta filosofia és la causant de la fabricació de petits nerons que fan insuportable la vida dels seus pares i que quan són adults i ocupen llocs de responsabilitat pública cremin tot el que toquin les seves mans.

Un altre coneixement fals que té molta acceptació és el que ensenya que els infants són angelets i que si aprenen a fer el mal és degut a les influències externes que els ensenyen a fer-lo. Si donem com a bona aquesta doctrina, llavors quan són adults  es converteixen en monstres i vampirs que no són responsables dels seus actes i quan es destapen les seves malifetes es limiten a dir: “tranquil, que no passa res”. Quan es descobreixen els seus tripijocs, com que no són responsables del que han fet, no ens ha de fer estrany que no pensin en dimitir perquè el resultat dels seus actes no són responsabilitat seva ja que són la conseqüència d’influències externes.

Un punt de vista totalment distint del que considera que l’infant és un angelet, un full verge, és el bíblic que en paraules del salmista fa aquesta descripció: “Els malvats s’esgarrien des de la matriu: s’extravien des del si matern, parlen mentida” (Salm 58:3). Des del fetus en desenvolupament, abans de veure la llum del sol, la nova persona està afectada pel pecat, cosa que desmenteix que els infants siguin angelets i que les manifestacions perverses que es veuen tot just néixer no es deuen a factors externs, són l’expressió de la naturalesa pecaminosa heretada d’Adam.

Donar carta blanca als infants. No imposar-los restriccions. No educar-los en el temor de Déu i no ensenyar-los els límits que no poden traspassar de la llei de Déu és la pitjor educació que se’ls pot impartir ja que se’ls encamina a la infelicitat temporal i el que encara és més greu: se’ls aboca directament a la condemna eterna perquè al no ser-los esborrats els seus pecats per la sang de Jesucrist no tenen accés després de morts a la glòria celestial.

Octavi Pereña i Cortina