ELS PARES: RESPONSABLES?
Paris Jackson, de 15 anys, filla de
l’extravagant Michael Jackson ha ingressat a l’hospital on la van tractar d’un
intent de suïcidi. Es va fer diversos talls al braç i va ingerir una nombre
considerable de píndoles d’abuprofen. Abans d’això havia escrit en un tuit:
“Ahir tots els meus problemes semblaven estar lluny…i ara sembla que tornen per
quedar-se per sempre”.
Josep Sandoval diu: “Paris Jackson no ha
tingut una infància fàcil i l’adolescència li està passat factura…Anotem: l’avi
patern fustigava els fills perquè fossin estrelles, encara que només un ho va
aconseguir; el pare excèntric era addicte a la cirurgia plàstica fins a extrems
de bogeria, la mare amb prou feines coneguda, l’avia dominant, que ara té els fills al seu càrrec,
i les tietes entre l’èxit que se’ls resisteix, l’estètica, el luxe i
l’escàndol…Encara que amb uns progenitors així sobra qualsevol comentari,
sembla que Paris va recórrer a la mare després de la mort del pare amb el
resultat que podem veure, o sigui nul”.
Aquesta introducció té el propòsit d’obrir-nos
els ulls per adonar-nos que de famílies desestructurades no es pot esperar cosa
bona. Els fills paguen pels pecats dels pares.
A més, Paris havia estat assetjada en línia. Amb tot això en contra no
ens ha d’estranyar que estigués psicològicament desfeta. Guardant les
distàncies, el resultat de la família Jackson
es pot aplicar també a les famílies que no tenen el privilegi de sortir
a les portades de les revistes del cor.
Una frase que algú ha dit i que cal recordar:
“La mort per excés de plaers és una manera de suïcidar-se ja sigui pels
excessos de vi, diversions i dones o per excés de treball”. Anant als excessos,
el Govern espanyol estudia multar els pares que no posin fre als abusos
alcohòlics dels seus fills. ¿Són els pares responsables de les borratxeres dels
seus fills? ¿Fan el suec? El propòsit del Govern de multar els pares pels
excessos dels fills ha donat parers per a tots els gustos. ”Aquesta ocurrència
política ja ha estat degudament desarticulada per la justícia, que ha recordat
l’existència de mecanismes per castigar severament els pares que abandonen les
seves funcions vers els fills” (Enric Sierra). La llei existeix però no
s’aplica. La impunitat agreuja l’incivisme. La justícia ha d’actuar i posar fre a les borratxeres que en algunes
zones turístiques afecten escandalosament les vides dels qui perden l’oremus a
causa de l’alcohol. Ara que ens trobem en una època de retallades
pressupostàries que afecten a tots els serveis públics i que per evitar la
desfeta sanitària s’ha implantat el copagament en els fàrmacs, no seria cap
bestiesa que els serveis sanitaris no
bàsics com els ingressos a urgències per
excessos etílics els paguin els qui volen gaudir de la vida destruint-la. Però
aquesta no és la solució de la intemperància.
El problema de la immoderació de cap de
setmana (drogues, alcohol, sexe…)té un fonament educatiu. Els pares són el
primer model educatiu que tenen els fills. Abans que aquests puguin raonar ja
els impregna la manera de ser dels progenitors. El seu comportament
l’absorbeixen els fills. El reprodueixen. Per això si es vol posar fre a
l’extralimitació infantil i adolescent s’ha de començar per educar els pares.
Educar no significa exclusivament impartir
coneixements culturals. Persones amb títols universitaris estan atrapades per
la corrupció que s’escampa per tots els nivells de l’Administració i no cal
dir, per tota la societat. Pares que es comporten com autèntics estúpids en els
estadis, quan tenen les mans en el volant d’un cotxe, quan pensen que els seus
fills no són ben tractats en l’escola, o quan sota els efectes de la droga o de
l’alcohol peguen i escridassen la dona i els fills. Un model educatiu nefast es
parlar considerant la dona com una persona de categoria inferior i
considerant-la objecte sexual, degradant-la. Un model de pèssima educació és
considerar les races com pre- humanes mereixedores de totes les humiliacions
que se’ls pugui infligir. Tota aquesta manera d’actuar esculpeix els fills i la reprodueixen quan
tenen ús de raó.
Es diu fins la sacietat que la societat actual
està mancada de valors positius que la facin millor. Quins valors aporta
l’educació acadèmica? Potser ensenya a convertir els educats en lladres de
guant blanc. L’expansió de la corrupció per les altes esferes socials, ¿ no és
una evidència que l’educació acadèmica no és suficient per aportar valors ètics
que frenin que s’escampi el virus de la
maldat que hi ha en els cors de les persones.
Déu, que és el Pare de nostre Senyor Jesucrist
aporta al creient els valors ètics i morals que són d’estricte compliment.
Garanteix que el creient els complirà perquè Déu que és el Pare que és en el
cel, estima els seus fills i els
disciplinarà d’acord la gravetat de la transgressió de la seva Llei. La
disciplina sovint no és ben rebuda pels fills. El pare que l’aplica en el fill
díscol pot fer-ho de manera exagerada, però si l’estima l’aplicarà pel seu bé.
El Pare celestial també disciplina els seus fills sense caure en l’exageració:
“Us heu oblidat de l’exhortació que us és adreçada com a fills: Fill meu, no
menystinguis la disciplina del Senyor, ni defalleixis quan et reprèn, perquè el
Senyor disciplina el qui estima, i assota tot fill que Ell accepta. Si suporteu
la disciplina, Déu us tracta com a fills, perquè, quin fill hi ha que el pare
no disciplina…Ells (els pares) certament, ens disciplinaven per pocs dies com
els semblava bé, però Ell per al que ens convé, per fer-nos participar de la
seva santedat. I tota disciplina de moment no sembla un motiu d’alegria, sinó
de tristesa, però després porta un fruit pacífic de justícia als qui ha estat
exercitats” (Hebreus12: 5-11). Les persones necessiten la disciplina del Senyor
per posar fre a la maldat que tants estralls ocasiona.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada