¿ES POT DIR LA VERITAT?

La desafecció vers la casta dels polítics augmenta. Les enquestes suspenen a un bon nombre de polítics la qual cosa posa en evidència que la ciutadania perd la confiança en les persones elegides per governar el país. La principal causa de la desvalorització dels polítics és el seu incompliment de les promeses electorals i el secretisme que embolcalla la resolució dels problemes diaris. Quan a un se l’enganya dues o tres vegades s’arriba a la conclusió que amb aquestes persones, el millor és no tenir-hi tractes. Els polítics menteixen i els ciutadans estan farts de que se’ls prengui el pèl.

Els polítics, tal vegada mal aconsellats pels seus assessors es presenten públicament molt agressius a l’hora d’exposar les seves idees de com resoldran els problemes que afecten la ciutadania. La fanfàrria amb que les presenten és una evidència que darrere les formes donen gat per llebre. La veritat no necessita embellidors externs per convèncer, només cal que se l’exposi i es compleixin. En general els polítics es manifesten com imcomplidors de les seves promeses. Recuperar la credibilitat costarà molt, doncs, gat escaldat…

L’engany és un verí que mata a petites dosis. La mentida repetida amb constància té els seus efectes socials. La corrupció que es manifesta amb tanta contundència  és una prova que la mentida política no és innòcua. A la llarga mata. L’astúcia impedeix mentir descaradament, vet aquí la pràctica de les mitges veritats, però, una veritat a mitges és  tan nociva com una mentida clarament declarada .Potser és aquí, en les mitges veritats, on els polítics aconsegueixen conservar la butaca. Se n’aprofiten de la manca de sentit crític de la població per encolomar-li el frau i que l’acceptin. Per això, degut a la credulitat de la ciutadania, a pesar dels enganys tan grossos puguin tornar a guanyar les eleccions. El país, però, paga les conseqüències de consentir que els mentiders declarats segueixin governant.

L’engany és un boomerang que sempre copeja qui l’empra. A vegades sembla que l’estafador se’n surt ben parat dels seus enganys, però tard o d’hora l’engany es descobreix. No s’ho deuen passar massa bé els  tramposos que són imputats per la corrupció d’apropiar-se de béns públics per gaudi personal. La vergonya els deu corsecar l’ànima. Per endurida que estigui sempre li resta un mínim de sensibilitat que la fa patir quan es fa públic el seu comportament indesitjable.

La Bíblia hi té molt a dir sobre la mentida: “El pa de la mentida és gustós per a l’home: però després la seva boca es troba plena de grava”  (Proverbis 20:17). El text ens diu que hi ha un cert plaer en el pecat, de no ser així el homes deixarien de practicar-lo. El diable que és el pare de la mentida s’encarrega de fer creure els qui el segueixen que seguint les seves directrius s’ho passaran bé, que no tindran problemes perquè les seves trampes no es descobriran. Però la falsa il·lusió que desperta el maligne té un final: “Després la boca es troba plena de grava”. Aquest símil serveix per il·lustrar les conseqüències morals que té la mentida. Atès que l’home carnal està fet a imatge i semblança del seu pare el diable, extirpar la mentida del cor humà és impossible. Les lleis poder prohibir-la i sancionar-la, però no poden impedir que segueixin existent i difonent-se arreu fent els estralls   tal com ho està fent.                                                                                                                                                                       L’educació,  per més valuosa que sigui no la pot eliminar, el que aconsegueix és fer-la més subtil donant-li una aparença de credibilitat. Sempre es paga un peatge per tenir la boca plena de grava. La mentida tan estesa és una confirmació de la denuncia que Jesús va fer als fariseus: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs dels vostre pare” (Joan 8:44). En el context immediat s’hi troba relacionada la mentida amb l’homicidi. Jesús assegura que el diable “és homicida des del principi…Quan parla mentida, parla del que li és propi”.

No ens ha de fer estrany que en una societat on el diable hi té tants fills, des de les altes esferes governamentals, en concret, s’hi troba tanta mentida i tant exercici de violència per aconseguir els propòsits. Els desigs del nostre pare el diable volem fer. Ho portem a la sang., a no ser que hi hagi un canvi de paternitat, mutació que és possible per la fe  en Jesús. L’apòstol Pau ens fa partícips del secret per canviar la genètica espiritual de l’ésser humà. Ens insta a deixar la manera de viure que portem perquè aquesta manera de viure ens porta a la mort eterna, “però si per l’Esperit feu morir els fets del cos viureu”. La tendència innata de l’home natural a la mentida no es pot canviar si no és amb col·laboració de l’Esperit Sant. Ara ve el que és sorprenent: “Perquè tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu, aquests són fills de Déu” Sent descendents d’Adam son fills del diable.  Per la fe en Jesús que és un regal de Déu “rebem l’esperit d’adopció, pel qual exclamem: Abba, Pare!” Només per l’Esperit Sant  l’ésser humà pot reconèixer que Déu és el Pare celestial. Encara hi ha més: “L’Esperit mateix dóna testimoni al nostre esperit que som fills de Déu” (Romans 8:14-16). Havent canviat de filiació canvien les maneres de fer.. Això permet que dir mentida tan habitual entre els humans, pels qui son guiats per l’Esperit Sant els sigui possible “deixar la mentida i parlar la veritat amb el nostre proïsme” (Efesis 4:25). ¿No seria una altra la situació del nostre país si tots els ciutadans obtinguéssim de les ensenyances del Senyor intel·ligència i per això odiar tot camí de falsedat? (Salm 119:104).

Octavi Pereña i Cortina