VACUNA CONTRA LA VIOLÈNCIA

Des de diversos angles persones que reflexionen davant el que ens passa afirmen que som una societat malalta. Ho és perquè les persones que la formem estan malaltes perquè no s’han vacunat contra la malaltia espiritual que causa violència. Amb la mort per diftèria del nen de Girona que no estava vacunat contra aquesta malaltia s’ha obert el debat per convèncer els antivacunes que abandonin la seva postura i passin a eixamplar els partidaris del sí a les vacunes. La eradicació de malalties que eren endèmiques fins fa poc posa de manifest que les vacunes no són tan dolentes com els seus detractors ens volen fer creure.

Pel que fa a la vacunació contra la violència masclista contra la dona, malauradament  encara són majoria els que estan en contra. A diferència de la vacunació contra malalties que afecten la salut del cos que es pot fer obligatòria a tothom per llei, la vacuna contra la violència masclista que és espiritual sempre és optativa. No existeix cap llei que obligui a tota la població a fer-ho. En el passat, el cristianisme, en les seves diverses expressions, ho va intentar obligant a convertir-se en massa a la religió en  les zones on era majoritària. El propòsit va fracassar  perquè l’aparença no és la realitat.  La conversió en massa de les poblacions no significa que les persones haguessin estat vacunades contra el virus que engendra la malaltia social.

La malaltia social es manifesta amb símptomes diversos. Un d’aquests és la violència masclista contra la dona. Una enquesta feta a Austràlia en una mostra de 3000 persones d’entre 12 a 24 anys manifesta que un 25% dels enquestats considera que no és quelcom preocupant que els homes insultin les dones o les assetgin verbalment. Un de cada quatre adolescents creu que el control i el comportament violent contra les dones simbolitza la força masculina.

L’enquesta segueix preguntant: Si creus que Austràlia avança vers una societat en que la dona esperi ser tractada equitativament, reflexiona. Un de cada sis entrevistats pensa que les dones haurien de conèixer el seu lloc i un da cada quatre xicots pensa que és correcte colpejar a la seva amiga si està borratxo. També és molt decebedor saber que més del 25% dels enquestats creu que l’assetjament masculí i la coerció a les dones a fer sexe són pràctiques normals. També és motiu de disconformitat saber que un de cada cinc enquestats creu que si la dona està borratxa o afectada per les drogues en part és responsable si se la viola.

Com el resultat de l’enquesta confirma l’evidència del dia a dia arreu, a la dona no li espera un futur millor si el comportament masculí ver elles no canvia.  Els homes han de canviar la seva manera de pensar vers la dona, això no es produirà si individualment no es converteixen a Crist que és el metge que vacuna contra el pecat i les seves diverses manifestacions, entre les que es troba la violència contra la dona

Es pot legislar. La ciutadania pot manifestar-se. Es poden guardar minuts de silenci acompanyats d’espelmes enceses…Passat l’acte tot segueix igual. Al dia següent els mitjans publicaran un nou cas de violència contra la dona.

 La vacunació contra la diftèria per treure a palestra la mort del nen de Girona és individual i intransferible. Ningú es pot vacunar per encàrrec. Qui vulgui inmmunitzar-se contra la malaltia s’ha arremangar i estirar el braç perquè la infermera li injecti la vacuna que impedirà s’infecti de la malaltia mortal. Qui vulgui eradicar de la seva persona   el virus de la violència masclista contra la dona ha de reconèixer el seu delicte si l’ha comès, o els símptomes que anuncien la  possibilitat de cometre’l: acudits verds, comentaris que ridiculitzen la dona considerant-la un objecte de propietat, rebaixant la seva condició de persona, pensant com els adolescents australians, són evidències de que  de fet es pot arribar a cometre violència masclista contra la dona. L’educació no vacuna contra la violència contra la dona. Si no es dóna la conversió genuïna a Crist tot seguirà igual. Només la fe en Crit canvia el concepte que l’home té de la dona. L’home, diu la Bíblia “doni honor a la dona com a vas mes fràgil” (1 Pere 3:7), i els marits “estimin les pròpies mullers. Qui  estima la seva muller s’estima a sí mateix, perquè mai ningú ha odiat la seva pròpia carn, sinó que l’alimenta i la protegeix” (Efesis 5:28,29. La sang de Crist crea els anticossos que neutralitzen el pecat de considerar la dona com un objecte al que l’home pugui tractar com li doni la gana.

Octavi Pereña i Cortina