V IGORÈXIA

“La preocupació excessiva per tenir un cos perfecte, aquesta dictadura de la imatge, també és cosa d’homes. O sigui, un problema que ja no s’escriu només en femení” (Cristina Sen). Segons dades de la Fundació Imatge i Autoestima, hi ha un 65% d’adolescents espanyols que es declaren insatisfets amb el seu cos. La causa d’aquesta nombrosa insatisfacció corporal en part és causa de que el cos masculí s’ha vist progressivament exposat a l’opinió pública perquè l’enorme mercat de la bellesa ha creat un ideal masculí en forma de V que és anormal però que es presenta com el model de bellesa ideal. La culpa que s’hagi distorsionat el concepte de bellesa masculina és a causa que les imatges d’aquests cossos “ideals” són el producte de la manipulació fotogràfica de Photoshop que les retoca i poleix. El bombardeig constant  d’aquesta bellesa artificial desperta la insatisfacció en aquells que es miren en aquest mirall i relacionen aquesta imatge artificial amb la masculinitat. L’autoestima i l’estat d’ànim en surten danyats de la comparació, la qual cosa explica la dependència dels insatisfets de l’exercici físic, les moltes hores de gimnàs i el consum de productes proteics i anabolitzants.

L’anorèxia és mes estesa en l’àmbit femení. En el masculí el que preval és la vigorèxia que és una visió distorsionada del propi cos en considerar-lo feble i que cal enfortir-lo costi el que costi. L’ideal estètic de l’home musculat ha estat una constant al llarg de la història. Les obres escultòriques de la Grècia clàssica  en són un bon exemple. Però ara l’adolescència està constantment bombardejada amb les imatges de cossos “perfectes” manipulats amb Photoshop, fet que permet que es multipliquin aquestes insatisfaccions.

De l’anorèxia se n’ha parlat a bastament. La vigorèxia és una paraula d’encuny recent i per tant poc coneguda, però de la que se’n parlarà molt en un futur proper quan es comencin a conèixer  els danys físics i emocionals que produeix l’obsessió pel cos perfecte. Ja hi ha indicis de la preocupació que produeix l’exercici exagerat.

La  vigorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària conseqüència  d’una imatge corporal distorsionada. Normalment afecta els nois que gràcies a la publicitat es veuen massa prims i amb insuficient massa muscular i, en conseqüència realitzen exercici físic de manera continuada i exagerada, rebutgen els aliments grassos i incorporen a la dieta gran quantitat de proteïnes  i hidrats de carboni. Sovint la vigorèxia va associada a l’abús de complexos proteics i anabolitzants derivats de la testosterona, substàncies que poden provocar efectes secundaris importants. El consum d’aquests productes que va en augment a causa que s’incrementa els practicants de la vigorèxia ha obert un mercat negre que genera molts milions de guanys.

La vigorèxia és un trastorn que és el resultat de perseguir un ideal estètic en el que s’hi pensa constantment perquè es dóna una preocupació excessiva pel cos al considerar-lo que no s’ajusta al cànon de bellesa establert per la publicitat tendenciosa i que crea. A més de l’alimentació compulsiva un dels símptomes característics de la vigorèxia és un programa d’entrenament  constant en l’aixecament de pesos amb el propòsit d’engrandir els músculs. Hi ha alguns factors de risc associats a la vigorèxia que contribueixen a promocionar-la: La intimidació i les burles durant l’etapa escolar. No hem d’oblidar l’acarnissament dels infants amb el que és diferent i els desagrada. Com el trastorn ja comença a detectar-te en l’adolescència preocupada per la imatge, els experts consideren que s’ha de començar a treballar amb aquets nois en aquesta etapa de la vida en que la personalitat es troba en procés de formació i que per no haver assolit la maduresa és molt sensible a l’opinió aliena.

La vigorèxia com tots els trastorns compulsius és el resultat d’una psicologia feble a causa de la mancança d’una autèntica espiritualitat. El experts consideren que la prevenció de la vigorèxia cal començar a exercir-la com més aviat millor. Els millors consellers que poen tenir els infants són els pares si aquests són conscients  de la delicada missió d’educar els seus fills. Alguns pares desitjarien que existissin escoles de pares que els ensenyessin a comportar-se com pares responsables. Aquest model d’escola no existeix i no existirà mai perquè esta basada en formació acadèmica que no entra en el cor de la qüestió. La paternitat responsable que sap inculcar en els fills la fermesa de caràcter que no es deixa influenciar per pressions externes que els volen configurar a la imatge canviant de model de moda existent, es forja en la Bíblia que exposa els defectes que traspuen els pares i ajuda a corregir-los. Aquests pares amb les moltes febleses i contradiccions que manifesten no són els models idonis a l’hora d’educar. Però amb la seva fe en l’únic Déu que s’ha manifestat en Jesucrist   els ensenyen a dependre de Déu i no dels homes. En Crist els fills edifiquen les seves vides sobre la Roca que els manté ferms en els contratemps de l’etapa escolar i els immunitza contra els models de bellesa canviants i s’accepten tal com són perquè són la imatge que Déu els ha donat i no cal modificar-la. Els assetjaments verbals i via Internet, els escarnis, no els preocupen perquè estan satisfets amb la imatge que tenen perquè és exclusiva i no clonada com la bellesa que presenta la publicitat.

Octavi Pereña i Cortina