GUATEMALA TÉ PRESIDENT

L’entrevista que Jan M. Ahrens li fa a Jimmy Morales, president electe de Guatemala conté unes preguntes i unes respostes molt adequades  a la política actual al nostre país. Se li pregunta: ¿Se sent antipolític? Resposta: “Antipolític tal vegada no , perquè llavors no estaria en política, però anti classe política sí”. El president Morales és “anti classe política” , es dir, no combrega amb la “casta” política que n’ha fet de la política un modus vivendi, una manera de guanyar-se la vida saltant-se les regles ètiques que converteixen els polític en lloc de servidors dels ciutadans en vividors a costelles dels qui paguen amb esforç els impostos. El nou president assegura   que complirà els seus deures  “lluitant contra la corrupció, hi ha massa focus contaminats en el sistema, massa podridura”. Gos que lladra no mossega. Bla, bla contra la corrupció no serveix. Per això cal trencar la pertinència  al grup per impedir que es tapin mútuament les corrupteles. EL ROTO, assenyalant la corrupció vaticana recentment destapada la denuncia amb el dibuix d’un confessionari amb un sacerdot al seu interior, acompanyat amb el següent text: El problema del Vaticà és que els seus jerarques es confessen entre ells.

El president Morales es confessa cristià en dir: “Tinc fonaments cristians, però crec en la llibertat de consciència. Cadascú té el dret a creure i fer el que la seva llibertat li permeti sense ofendre el d’una altra persona”. Tenint el governant aquest principi que defensa el president Morales no es carà en la temptació de voler imposar als ciutadans la fe que professi i no utilitzarà l’escola pública per adoctrinar els alumnes en les doctrines d’una  confessió determinada, encara que sigui majoritària, ni es faran servir els diners públics  per finançar la religió

El periodista li fa a l’entrevistat una pregunta que avui s’eludeix la resposta al·legant que és estrictament personal: ¿Posa Déu per sobre de tot?,  que no l’esquiva i diu: “Jo sí”. Insisteix: ?¿Per sobre les lleis?  “Com Jimmy Morales, definitivament sí. Però com a president estic obligat a respectar la llei sobre totes les coses”. Pel sentit que té la entrevista no crec que Jimmy Morales pensi que la llei és inamovible i que s’hagi de fer complir peti el qui peti. Les lleis injustes s’han de revocar tan aviat com un hom se n’adona  que cal fer-ho pel bé de la ciutadania i no permetre que s’enquistin i provoquin febre social per interès de partit.

Un periodista competent no es pot negar a fer preguntes incòmodes pels entrevistats. Per això és inevitable que surtin preguntes polèmiques sobre l’homosexualitat i l’avortament. Pel que fa a l’homosexualitat diu: “Cadascú té el dret a creure i fer el que la seva llibertat li permeti sense ofendre el dret d’una altra persona”. En un país democràtic s’han e respectar els drets de les minories encara que no agradin. Això implica condemnar enèrgicament l’homofobia.  Pel que fa a l’avortament també és clar: “La vida existeix des de la concepció i s’ha de respectar el dret a la vida. Encara que entenc la discussió sobre casos extrems com la violació d’una nena o el risc per la mare”.

El reporter li pegunta a Jimmy Morales: quin problema li sembla més greu: violència, pobresa, anarcotràfic o corrupció? Resposta que va al gra: Corrupció. Pegunta declaratòria: Per què? Resposta sense ambigüitats. “Perquè és la raó per la què estic en política i combatre-la era el meu oferiment de campanya. Si aconseguim guarir els problemes de corrupció que hi ha a Guatemala, tendríem més recursos per combatre el narcotràfic i per donar seguretat. Corrupció problema greu a Espanya que no se li dóna solució definitiva. La no solució roba molts diners públics que es podrien destinar a mantenir un sistema educatiu públic de qualitat i també un sistema públic sanitari eficient  a més de poder augmentar les partides destinades  a prestacions socials essencials.

Guatemala és un país espremut per la corrupció política i el periodista li fa una pregunta en aquest sentit. ¿És conscient que ha guanyat pel vot de càstig? Resposta: “He guanyat pel vot de càstig i pel vot de fe. Hi ha un percentatge molt alt de votants  de 18 a 23 anys que han anat a les urnes per primer cop i que han confiat en algú a qui van veure a la televisió. M’han dit comediant, i és cert, però també sóc moralista. Hi ha un vot d’esperança de la gent que em va creure, de persones que em veuen proper a elles, que saben que, a diferència de la classe política no vaig nàixer en un bressol d’or  i que el poc que tinc ho he suat”. El vot de càstig fa caure amb contundència els governants corruptes i, ¿els substituts? Sembla  ser que Jimmy Morales és un cristià convençut. Crec que per això diu que també ha guanyat pel “vot de  fe”.  El 93% dels guatemalencs  són cristians i la meitat són cristians evangèlics. Que aquest fet no faci caure els guatemalencs  en la temptació de divinitzar Jimmy Morales ja que per fidel que sigui a Jesucrist no deixa de ser una persona caiguda en pecat  i, per tant feble i propensa a cometre errors. Si el vot que l’ha portat a la presidència de Guatemala no ha estat el vot de la fe en Déu que treballa amb instruments que són vasos de fang que es trenquen ràpidament en mil bocins, el nou president se sentirà sol. Els cristians evangèlics de Guatemala no s’han de caracteritzar com diu Jimmy Morales per anar “tres o quatre cops per setmana a l’església”, sinó per ser autèntics servents de Jesucrist, noves criatures, que treballen conjuntament amb el seu President en la lluita per la justícia social donant-li suport amb les seves pregàries d’intercessió .

El periodista acaba la entrevista que li fa al president electe de Guatemala  preguntant-li: quina serà la seva primera mesura quan prengui el poder el 14 de gener de 2016? Resposta: “Lluitar per aconseguir que els hospitals tinguin medicines”. Això significa administrar amb cura els diners públics i distribuir-los segons prioritats. Un propòsit que no s’hauria de quedar sense complir tan en Guatemala com en Catalunya.

Octavi Pereña i Cortina