dilluns, 2 de novembre del 2015


SOLITUD DE L’ÉSSER


Un home de 69 anys que en porta 6 de viduïtat. Es podria resumir el seu estat d’ànim en que es trobava aquesta persona amb aquestes paraules seves: “El cert és que continuo sol. La meva vida és bastant avorrida, encara que intento canviar-la amb el caràcter que tinc, malament rai, però cada any és pitjor”. Aquest solitari anònim afirma que després d’enviduar es va apuntar a una d’aquestes  agències on es busca parella. Ha sortit amb dues dones, però han estat cites molt breus. Cap d’elles va aconseguir fer-li oblidar la seva esposa. Viu en el passat.

La cultura del nostre temps ens empeny a buscar béns materials, noves experiències. El resultat d’aquesta recerca és que ens fa sentir més sols i infeliços. La filosofia del nostre temps ha alterat l’ordre dels valors. Anteposa el tenir al ser. Amb aquesta manera de pensar no ens ha de fer estrany que ens sentim sols estan acompanyats. Es pot entendre aquella dona que “segueix enganxada al mòbil inclús quan estic amb altres persones”. O d’aquella altra que “li havia estat impossible viure sense el mòbil”, “Déu fa habitar es solitaris en una llar” (Salm 68:6). Aquest text de la Bíblia descobreix el secret perquè la soledat no sigui traumàtica. Com deia Honoré de Balzac; “La solitud és bona però necessito algú que em digui que la solitud és bona”. La companyonia és bona per això als humans ens atreu el gregarisme. Cada cosa al seu lloc, però. No és l’home que fa habitar el solitari en una llar. És Déu qui ho aconsegueix. Malauradament, però, Déu és l’etern absent en la lluita contra la solitud patològica que fa que les persones s’enganxin als mòbils  i a l’infinitat d’estris  que la tecnologia posa a l’abast de l’home per comunicar-se. Com més mitjans de comunicació posseeix més sol es troba.

“Només amb Déu en tinc prou”, crec que és una dita de Santa Teresa. Aquesta afirmació obre un debat  que el temps no ha exhaurit perquè sempre és d’actualitat preguntar-se on es troba Déu ja que Déu és l’etern absent. Alguns que ho intenten ho fan mitjançant la religió. Quina? N’hi ha tantes! Amb la difusió pel nostre entorn de les filosofies orientals alguns assedegats de Déu el busquen en alguna d’aquestes manifestacions. Crec que el que diu la Yolanda té una aplicació general: “He incorporat a la meva vida  el ioga, el tai-txi i el senderisme. Estic molt sana però de vegades em ve una mena de gran neguit, sobre tot quan pregunto per la vida, el seu sentit, el seu misteri. De sobte em ve aquesta  consciència especial i sento molta solitud, un aïllament que no té res a veure  amb la solitud ordinària, encara que estigui amb el meu marit i els meus fills”

El materialisme, el déu del nostre temps ha fracassat en l’intent d’aportar felicitat a l’home. La filosofia clàssica amb els seus valors ètics també és un desastre. Per tal de corregir la corrupció social que tants danys ocasiona a l’economia se la vol recuperar per donar solució al greu problema social que ens arruïna. Com resoldre el problema amb quelcom que ha manifestat ser un fracàs? Des del fons de l’ànima sempre brolla una veu que voldria confessar: “Com el cérvol anhela els rierols d’aigua, així t’anhela la meva ànima, Déu meu! La meva ànima té set de Déu, del Déu vivent. Quan vindré i em presentaré davant de Déu? Les meves llàgrimes són el meu pa de cada dia i nit, mentre tot el dia em diuen: On és el teu Déu?” (Salm 42:1-3). El salmista que coneix Déu i que passa per algun tipus de tribulació li diu a la seva ànima “On és el teu Déu” que apaga la teva set. Aquesta és la pregunta que s’hauria de fer la persona insatisfeta, l’ànima de la qual està assedegada i famolenca i voldria acontentar-la.

Jesús fatigat per la caminada s’asseu vora el pou. Una dona samaritana s’acosta a pouar aigua. Jesús té l’oportunitat de parlar-li  de l’aigua espiritual que satisfà la set de l’ànima. Tu, li diu a la dona, vens a buscar aigua que no satisfà la set que realment tens. Has tingut cinc marits i el que ara tens no és el teu marit La vida disbauxada que portes t’obligarà a tornar a venir a buscar aigua en aquest pou que no apagarà la set de la teva ànima. Si tu m’ho demanes, si realment necessites apagar la set espiritual que no satisfà l’aigua d’aquest pou “jo et donaré l’aigua que dins teu serà una font que brolla per a vida eterna”  (Joan 4:4- 30). “El qui creu en mi, com ha dit l’Escriptura, del seu interior brollaran rius d’aigua viva” (Joan 7:38). Jesús pot ser tan categòric en la seva afirmació perquè es “l’aigua viva”. Qui creu en Jesús no torna a tenir set mai més. Llavors l’experiència del salmista és la seva. La Religió és aigua contaminada. La Filosofia és aigua potinejada pels savis. Qui beu de la font de l’ètica fracassa perquè els seus ideals són superiors a les seves forces. Per això a semblança del salmista rebutja aquestes aigües i es queda amb l’aigua que li dóna Déu.

Octavi Pereña i Cortina

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada